Llei 2/2013, del 18 d’abril, de la funció de l’estadística pública

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 d’abril del 2013 ha aprovat la següent:

llei de la funció de l’estadística pública

Exposició de motius

Les estadístiques públiques són un servei públic, la finalitat del qual és donar a conèixer la realitat econòmica, geogràfica, social, cultural, mediambiental, sanitària, demogràfica i territorial del país que permeti posar a disposició de la societat informació completa, objectiva i imparcial.
Tenen per objectiu programar l’activitat pública al servei de la ciutadania, millorar de forma significativa les possibilitats de l’actuació política sobre els fenòmens que condicionen aquesta realitat, i avaluar l’impacte de les polítiques aplicades. I, al mateix temps, proporcionar informació als ciutadans, a les institucions i a les entitats privades que els permetin millorar les seves actuacions.

Fins avui, l’únic marc normatiu de l’estadística del país s’ha reflectit als decrets del 1996 i del 1998 per elaborar l’índex de preus de consum i la seva oficialització, i al decret del 16 de juliol del 2008 per elaborar l’enquesta de forces del treball. Des d’aleshores, ha augmentat la complexitat dels projectes estadístics, així com la col·laboració amb les institucions públiques i les persones físiques i jurídiques. En l’actualitat, l’activitat estadística està sotmesa a una pressió contínua ja que ha de treballar amb dades cada vegada més desagregades, i alhora, amb una comparació cada vegada més gran amb altres institucions.

Així mateix, la Llei de la funció de l’estadística pública s’adapta a la legislació de protecció de dades personals, i garanteix el respecte a la intimitat personal, ja que estableix i regula el secret estadístic per protegir les dades personals referents a persones físiques o jurídiques obtingudes a través de l’activitat estadística.

La disposició de les dades personals per a les necessitats del Sistema estadístic és de gran importància per augmentar-ne al màxim els beneficis amb la finalitat d’incrementar la qualitat de les estadístiques públiques. Per aquest motiu es garanteix la confidencialitat de la informació i es prohibeix terminantment utilitzar dades personals amb fins que no siguin exclusivament estadístics, per tal d’evitar-ne l’ús en un altre àmbit diferent de l’estadístic.

La present Llei de la funció de l’estadística pública és, doncs, necessària per tal d’establir un marc legal a tota l’estadística oficial, regular l’activitat estadística, definir l’organització del Sistema estadístic i les regles fonamentals per les quals es regiran l’obtenció de les dades, la seva protecció i difusió, i les diverses relacions que aquesta activitat implica; i al mateix temps garantir una coordinació amb el sistema estadístic internacional per promoure l’ús de conceptes, classificacions i mètodes internacionals amb l’objectiu d’assegurar més coherència i comparabilitat entre les estadístiques a escala europea i mundial.

D’aquesta manera, la Llei augmenta la confiança en les estadístiques públiques i atorga al Departament d’estadística la independència, la garantia d’imparcialitat i l’exigència d’una alta qualitat d’acord amb el Sistema estadístic europeu i amb els principis establerts en el codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

L’estructura de la Llei, en resum, estableix al capítol primer l’objecte, les definicions tècniques d’estadística i l’àmbit d’aplicació de la Llei.

El capítol segon es refereix a la regulació de l’activitat estadística. La secció primera estableix els principis rectors que han de dirigir l’activitat estadística, relatius a la independència i la responsabilitat del Departament d’estadística, adoptant el codi de bones pràctiques de les estadístiques europees. La secció segona es dedica al secret estadístic i garanteix el respecte als drets fonamentals, especialment el dret a la intimitat i a la protecció de dades personals. La secció tercera es refereix a l’obtenció de les dades, i opta de manera clara per utilitzar les dades procedents d’arxius i registres administratius amb la intenció d’optimitzar l’ús dels recursos disponibles i evitar, en la mesura que es pugui, molèsties a la ciutadania.

D’altra banda, tenint en compte que la producció d’estadístiques públiques és una activitat complexa i especialitzada que només es pot desenvolupar adequadament en coordinació i cooperació entre administracions i amb un clima que faciliti la col·laboració de la ciutadania, es dedica especial atenció als aspectes relacionats amb la coordinació entre les administracions públiques. La secció quarta es refereix a l’homogeneïtzació metodològica, prenent com a referència la normativa dels organismes internacionals de tots els procediments que inclouen l’activitat estadística: la tabulació de la informació i les classificacions utilitzades, com ara el tractament de les dades. La secció cinquena i sisena regulen la protecció i la conservació de les dades estadístiques, així com la difusió i la publicitat de les estadístiques oficials.

El capítol tercer estableix la planificació i l’ordenació de l’activitat estadística, d’acord amb els plans d’estadística, que s’hauran d’aprovar per llei amb una vigència de quatre anys i que asseguraran una coordinació de l’activitat estadística dels organismes integrants del Sistema estadístic.

El capítol quart regula el Sistema estadístic d’Andorra en tres seccions. Defineix i organitza les activitats estadístiques del país establint un Departament d’estadística. A aquest Departament d’estadística se li assenyalen els objectius generals i les funcions en la coordinació estadística, l’execució de l’activitat estadística, l’homogeneïtzació metodològica, la producció i la difusió estadística. Finalment, regula la col·laboració entre els organismes del Sistema estadístic.

El capítol cinquè regula el règim sancionador, tipifica les sancions, es remet a la legislació corresponent per als aspectes procedimentals i defineix la competència per imposar sancions.

Per acabar, la Llei recull una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final.