Carregant...
 

Decret


Decret de l’11-11-2020 d’aprovació del Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI).

Exposició de motius

Els infants i els adolescents són subjectes de dret especialment vulnerables ja que estan en desenvolupament constant. En la infància i l’adolescència es produeix el desenvolupament físic, psicològic i social de les persones i qualsevol violència o tracte inadequat que s’exerceixi contra l’infant o l’adolescent té un impacte immediat i a llarg termini que afecta la seva adultesa futura i la seva adaptació social.

Atenent el respecte dels drets de la infància i l’adolescència i per donar compliment als principis rectors de la Constitució del Principat d’Andorra, el 5 de maig del 2005 es va aprovar el Protocol d’actuació en casos d’infants en perill (PACIP), el qual establia un procediment d’actuació per protegir els infants i els adolescents davant del maltractament físic sever o l’abús sexual, i garantia la coordinació entre totes les institucions amb la finalitat d’alleugerir l’impacte ocasionat a l’infant o l’adolescent com a conseqüència d’aquest fet.

Durant els gairebé quinze anys de vigència, el PACIP ha estat un instrument útil que ha fet possible la detecció d’aquesta mena de situacions i la intervenció coordinada dels professionals davant del maltractament sever i l’abús o l’agressió sexual contra els infants i els adolescents, però ha quedat en part obsolet, ja que al llarg d’aquests anys han sorgit noves realitats i necessitats socials i s’han adquirit nous compromisos internacionals i, en conseqüència, calia actualitzar el seu contingut.

El compromís del Principat d’Andorra per erradicar l’abús i l’explotació sexual infantil s’evidencia, entre altres mesures, amb la ratificació del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual, del 25 d’octubre del 2007, altrament dit Conveni de Lanzarote, el qual constitueix un avenç en la prevenció dels delictes sexuals contra els infants i els adolescents, la persecució penal dels autors i la protecció dels infants i adolescents víctimes d’aquests delictes.

Cal destacar que el maltractament i l’abús sexual comesos contra els infants i els adolescents constitueixen un problema que sovint es manté ocult i la seva detecció és complexa, ja que les víctimes tenen dificultats per exposar aquestes situacions viscudes per diversos motius: vincle amb la presumpta persona agressora, per por o per vergonya, entre d’altres.

No obstant això, la creixent exigència de la necessitat de protegir els infants i adolescents per part de les entitats, públiques o privades, i la conscienciació cada dia més notòria de tots els sectors de la societat han contribuït a una visibilitat més gran d’aquesta problemàtica. La complexitat del fenomen, la constatació de deficiències d’alguns aspectes del sistema de protecció i l’experiència adquirida al llarg d’aquest temps justifiquen la necessitat de promoure un nou protocol d’actuació.

Altrament, amb l’entrada en vigor de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents (en endavant, “Llei 14/2019”), es dedica una consideració especial a la resposta contra qualsevol tipus de maltractament, i es posa l’accent en la prevenció. Així, s’han perfilat els indicadors de risc amb la finalitat d’evitar amb l’antelació suficient situacions que puguin esdevenir perjudicials per als infants o els adolescents.

Així mateix, la Llei 14/2019 estableix que les administracions públiques, les altres entitats públiques i privades i els professionals que intervenen en el sistema de protecció dels infants i els adolescents han d’establir els mecanismes de coordinació necessaris per garantir una cooperació efectiva en la prevenció, la detecció, la notificació i la derivació del maltractament als infants i els adolescents, cooperació que ha d’incloure l’atorgament de protocols d’actuació i de col·laboració.

És per aquest motiu que s’ha creat un grup de treball format per diversos professionals de diferents àmbits implicats en l’atenció i la protecció a la infància i l’adolescència, que ha estat l’encarregat d’elaborar i redactar el Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI), que, si bé reprèn molts aspectes previstos al PACIP, hi incorpora canvis substancials i necessaris. A més a més, ha de poder esdevenir un document de referència que, a més de ser d’obligada aplicació per als professionals, tant de l’àmbit públic com del privat, serveixi de punt de partida per elaborar protocols específics interns de cada institució i de relació entre institucions.

Així, la publicació d’aquest Reglament és un pas més per protegir de manera eficaç, àgil i positiva els infants i els adolescents víctimes de maltractament, abús o agressió sexual.

Pel que fa al contingut, s’empara en articles concrets de la Llei 14/2019 amb l’objectiu d’establir criteris bàsics, clars i homogenis, així com un circuit d’actuació i coordinació entre els professionals vinculats per possibilitar un abordatge adequat i efectiu en la prevenció, detecció, notificació i actuació en situacions de maltractament físic, abús o agressió sexual, i evitar, en la mesura que es pugui, una victimització secundària de l’infant o de l’adolescent.

Altrament, la disposició final segona de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris determina, com una de les prioritats d’implementació d’aquesta Llei, l’establiment d’un programa de detecció precoç dels casos de víctimes de violència o abús sexual envers els infants, o en situació de risc, i d’informació i orientació a les famílies afectades.

Per tots aquests motius s’ha promogut aquest Reglament, a fi de regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents, que es detalla al protocol (PAI), instrument que figura a l’annex I, i que ha estat consensuat pels agents implicats en el desplegament d’aquest i pels membres de la Comissió Nacional d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, el Govern, en la sessió del 11 de novembre del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI).

Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI)

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte:

1. Regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents.
LesLleis.com

2. Definir els mecanismes de relació entre les administracions encarregades de l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents i també els processos de comunicació i coordinació eficaç amb els professionals que intervenen en situacions de maltractament físic agut, abús o agressió sexual.

3. Definir el circuit mitjançant l’establiment del Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI) que figura a l’annex I.
Article 2. Àmbits d’aplicació

S’aplica als infants i adolescents menors de divuit anys, amb independència de les seves característiques o condicions, que es trobin eventualment o resideixin habitualment al Principat d’Andorra.

S’entén per infant la persona amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys i per adolescent, la persona que té una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat, d’acord amb la Llei 14/2019.
Article 3. Règim jurídic

Aquest Reglament i els seus annexos despleguen les previsions establertes al títol II de la Llei 14/2019, especialment els articles relacionats amb el sistema de protecció contra qualsevol tipus de maltractament, la prevenció, la coordinació efectiva contra el maltractament, i les actuacions de detecció, notificació i derivació.
Article 4. Conceptes

1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:

a) Maltractament: qualsevol tipus de violència, física o psicològica, com ara els càstigs corporals, la negligència, els abusos sexuals, la violència de gènere, domèstica o familiar i l’explotació sexual, laboral o amb qualsevol altra finalitat, incloent-hi quan es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb independència de l’entorn o la persona o la institució que el genera. També ho és la manca d’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant que afectin el seu desenvolupament, d’acord amb l’article 59, apartat 3 de la Llei 14/2019.
b) Maltractament físic (agut): qualsevol acció no accidental per part de les persones que tenen cura de l’infant o l’adolescent que provoqui o pugui provocar danys físics evidents o malalties, o el col·loqui en un risc greu de patir-ne.
c) Agressió sexual: qualsevol conducta que, mitjançant violència o intimidació, atempti contra la llibertat sexual de l’infant o l’adolescent.
d) Abús sexual: comportament sexual amb una persona menor de divuit anys en situació de desigualtat, ja sigui per raó de l’edat o perquè s’exerceix un poder sobre l’infant o l’adolescent. La persona menor no comprèn aquest tipus de situacions o no hi està preparat, i no hi pot donar el seu consentiment. El que defineix l’abús és l’asimetria entre els implicats en la relació i la presència de coacció –explícita o implícita– mitjançant poder, coneixements o gratificació.
i. En funció de la relació entre la víctima i la persona que comet l’abús
- Abús sexual intrafamiliar: relació sexual protagonitzada per una persona que manté consanguinitat lineal amb el menor (pare, mare, avi, àvia) o per un germà, oncle o nebot. També s’hi inclou el cas en què l’adult estigui cobrint de manera estable el rol parental (per exemple, tutors, pares adoptius, etc.).
- Abús sexual extrafamiliar: relació sexual protagonitzada per qualsevol persona no inclosa en el paràgraf anterior.

ii. En funció del tipus de contacte sexual
- Abús sexual sense contacte físic: exhibicionisme, sol·licituds a l’infant o l’adolescent d’implicar-se en una activitat sexual sense contacte físic, mostrar material pornogràfic o parlar-ne amb el menor, comentaris verbals sexualitzats, ciberassetjament pedòfil (grooming), entre d’altres.
- Abús sexual amb contacte físic: tocar i acaronar els genitals de l’infant o l’adolescent, coit, intents de penetració vaginal, oral o anal, penetració digital, inducció de l’infant o l’adolescent a fer tocaments a la persona agressora, entre d’altres.

e) Sospita fonamentada: la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar una situació de maltractament, abús o agressió sexual.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.