Conveni entre el Principat d’Andorra i la República d’Àustria per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i la República d’Àustria,

Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal;

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no-imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers);

Han convingut el següent:

ARTICLE 1. PERSONES COBERTES

Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

ARTICLE 2. IMPOSTOS COBERTS

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són en particular:



4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats es notificaran les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

ARTICLE 3. DEFINICIONS GENERALS

1. Als efectes del Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents n’acordin un significat diferent de conformitat amb el que preveu l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat relativa als impostos que són objecte del Conveni, el significat donat per la legislació fiscal aplicable d’aquest estat preval per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

ARTICLE 4. RESIDENT

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions reconeguts d’aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes originades en aquest estat o patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on té la seva seu de direcció efectiva. En cas de dubte, les autoritats competents dels estats contractants han de procurar determinar de mutu acord l’estat on s’exerceix la seu de direcció efectiva de la persona i, en fer-ho, hauran de tenir en consideració tots els factors que siguin rellevants. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

ARTICLE 5. ESTABLIMENT PERMANENT

1. En el marc d’aquest Conveni, el terme establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:



3. Una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació constitueix un establiment permanent, però només si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:



sempre que aquesta activitat o, en el cas de la lletra f, l’activitat general del lloc fix de negocis sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però sens perjudici de les disposicions de l’apartat 6, quan una persona actua en un estat contractant per compte d’una empresa, i en fer-ho subscriu habitualment contractes, o té habitualment un rol principal en la subscripció dels contractes que són subscrits rutinàriament sense modificacions importants per part de l’empresa, i aquests contractes són:



es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat contractant per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. L’apartat 5 no s’aplica quan la persona que actua en un estat contractant en nom d’una empresa de l’altre estat contractant exerceixi l’activitat en el primer estat mencionat com a agent independent i actuï per a l’empresa en el curs habitual del negoci. Tanmateix, quan una persona actua exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o més empreses de les quals és part vinculada, aquesta persona no es considera un agent independent en el sentit d’aquest apartat respecte a cap empresa d’aquest tipus.

7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant, o estigui controlada per aquesta última o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altre.

8. A l’efecte d’aquest article, una persona o empresa està estretament vinculada a una empresa si, en vista de tots els fets i circumstàncies pertinents, una té el control de l’altra o totes dos estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En tot cas, es considera que una persona o empresa esta estretament vinculada a una empresa si una d’elles té, directament o indirectament, més del cinquanta per cent dels drets de participació en els beneficis de l’altra (o, en el cas d’una societat, més del cinquanta per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) o si una tercera persona o empresa té, directament o indirectament més del cinquanta per cent dels drets de participació (o, en el cas d’una societat, més del cinquanta per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) de la persona i l’empresa o de les dos empreses.