LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei qualificada d’educació (Text refós per LesLleis.com)


Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei qualificada d’educació

Preàmbul

L’estructura educativa del nostre país, peculiar pel fet que hi coexisteixen diferents sistemes educatius forans que fins fa pocs anys han complert la funció d’ensenyament nacional, ha anat adquirint durant els darrers decennis una complexitat notable. La seva comprensió requereix necessàriament l’anàlisi del procés històric de decantament que s’ha anat produint al llarg dels darrers cent anys.

Històricament, la responsabilitat de l’educació requeia en els Comuns, que eren els organitzadors d’una gran part de la vida de la comunitat. No fou fins al final del segle passat, cap al 1880, que en algunes parròquies, amb un mestre pagat pel Comú, van instal·lar-se les primeres escoles congregacionals.

Després, des de 1900, van obrir-se les primeres escoles primàries franceses a diverses parròquies, tot i que la seva situació no va regularitzar-se fins a la promulgació del Decret sobre les escoles i el Liceu del Copríncep Francès a Andorra, l’any 1982. A partir de l’any 1930 van obrir-se també diverses escoles espanyoles en diferents parròquies. La seva situació jurídica no es regulà fins a la signatura del conveni entre el Copríncep Episcopal i el Govern espanyol, l’any 1981. Unes i altres han assegurat la formació de primera i segona ensenyança del conjunt d’estudiants del nostre país.

L’any 1966 comença a funcionar el col·legi Sant Ermengol, bastit per la Mitra en un terreny cedit pel Consell General, i l’any 1968 s’inaugura el nou centre de la Sagrada Família a Santa Coloma: l’Institut Janer. Tant l’un com l’altre seran després subvencionats íntegrament pel Consell General a fi que imparteixin l’ensenyament en règim de gratuïtat.

L’any 1972, el Consell General va posar en marxa el programa d’andorranització de l’ensenyament, destinat a preservar la identitat i les peculiaritats del nostre país. En aquells anys, i mercès a la iniciativa d’un grup de ciutadans, va crear-se l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell com a centre d’educació especial. L’any 1982, el Govern promou la creació d’un sistema educatiu propi amb la posada en marxa de l’Escola Andorrana.

Dins el sistema d’educació andorrà s’han creat més recentment uns altres dos centres de formació: l’Escola d’Informàtica i l’Escola Universitària d’Infermeria. Ambdues escoles, que inicien les seves activitats l’any 1988, responen a necessitats concretes del nostre món laboral i afavoreixen el sector de serveis que pren cada cop més importància dins la nostra societat.

Aquesta és l’estructura educativa andorrana en el moment en què el poble andorrà assumeix la plena sobirania amb la promulgació de la Constitució. Aquesta Llei estableix l’estructura educativa andorrana a partir de la realitat existent: la de diversos sistemes educatius que coexisteixen dins d’una sola estructura educativa, una especificitat certament enriquidora, a la qual no es vol renunciar.

La present Llei desenvolupa, en primer lloc, el dret de tota persona a l’educació, dret que la Constitució reconeix amb el caràcter de fonamental i estableix l’escolarització obligatòria i gratuïta fins als 16 anys; el dret dels adults a la formació bàsica, i el principi d’igualtat en l’accés als nivells superiors de l’ensenyament. Es refereix també a la llibertat de càtedra dels ensenyants, i als drets dels pares d’alumnes a escollir el tipus d’educació que desitgen per a llurs fills, així com als drets dels alumnes.

A partir de la proclamació constitucional del dret a l’educació com un dret fonamental, l’Estat andorrà ha de dotar-se dels mecanismes per fer-lo efectiu, i a aquesta finalitat obeeix el sistema educatiu andorrà. Amb aquest sistema, poden coexistir altres sistemes educatius, amb el sol requisit que es conclogui prèviament el corresponent conveni.

Pel que fa als centres docents, la llei distingeix entre els públics i els privats. La llei configura els centres públics d’una forma molt àmplia, entenent com a tals no sols aquells que depenen de l’Administració de l’Estat, sinó també tots els altres que, lligats per conveni, concert, contracte o altra fórmula d’acord de voluntats amb el Govern, serveixin finalitats públiques. Amb ells coexistiran centres privats com a expressió del principi constitucional de llibertat d’ensenyament i de llibertat de creació de centres docents, en funció de la lliure iniciativa. Quant a aquests centres, el paper de l’Estat es limita a controlar i garantir que imparteixin llur docència en condicions suficients per fer efectiu el dret constitucional de llurs alumnes a obtenir una educació ordenada al ple desenvolupament de la seva personalitat i dignitat, en el respecte de la llibertat i dels drets fonamentals.

La regulació de l’ensenyament especialitzat es deixa al Govern, per via de reglament, però es reserva a la llei ordinària la creació de centres d’ensenyament superior o universitari.

Per últim, la llei es refereix expressament a la situació dels diferents centres educatius que actualment estan oberts a Andorra i que imparteixen estudis d’acord amb els sistemes educatius espanyol o francès. La situació i l’estatut dels centres docents d’ensenyament francès i espanyol dependents de les Administracions públiques dels països veïns, així com el col·legi Sant Ermengol i les escoles de la Sagrada Família han de regular-se per conveni amb el Govern d’Andorra.

Títol I. Principis generals

Article 1

1. Tothom té dret a rebre una educació bàsica que li permeti desenvolupar la pròpia personalitat, formar-se com a ciutadà i participar en el desenvolupament del país.
LesLleis.com

2. Igualment, tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.