Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de maig del 2012 ha aprovat la següent:

Exposició de motius

Els efectes negatius sobre la salut de les persones pel consum de tabac són reconeguts per la comunitat científica internacional. La gravetat d’aquestes conseqüències ha portat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a qualificar el tabaquisme com una epidèmia i a establir -entre els principis directors fixats en la seva convenció per lluitar contra aquesta epidèmia- la necessitat que hi hagi un compromís polític fort que comporti l’adopció de mesures per protegir tots els individus contra l’exposició al fum del tabac.

El tabaquisme passiu ambiental no és doncs una simple molèstia, sinó que constitueix un risc sanitari important per a qui s’hi exposa. En aquest sentit, la protecció de la salut -dret reconegut a l’article 30 de la Constitució- justifica l’adopció de mesures específiques de caràcter normatiu per lluitar eficaçment contra el tabaquisme passiu ambiental.
El 1991, dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei general de sanitat i seguint les recomanacions d’aquesta, el Govern va aprovar el Decret regulador del consum i la venda de tabac en determinades circumstàncies, en el qual es declarava el tabac i els seus derivats com una substància nociva per a la salut de les persones i s’establia la prohibició de consumir tabac en certs espais d’accés públic. Aquesta norma va ser substituïda, el 2004, pel Reglament pel qual es regulen determinats aspectes de la venda i el consum de productes del tabac, el qual amplia i concreta les disposicions d’aquell Decret, especialment pel que fa a les limitacions relatives als espais en els quals no es pot fumar.

Amb aquesta Llei es fa un pas més: es dóna un rang superior a la normativa i es complementen les disposicions que estableixen la protecció de les persones contra el tabaquisme passiu ambiental. Amb les seves disposicions, l’exposició passiva al fum del tabac -que pot tenir lloc en domicilis i altres espais privats, en l’entorn laboral o en llocs públics tancats- queda limitada en relació amb certs espais laborals i els llocs públics tancats. La Llei reconeix concretament el dret de les persones a no estar exposades al fum del tabac en contra de la seva voluntat i, per tant, es garanteix el seu dret de no haver de patir els riscs sanitaris inherents a la inhalació del fum del tabac emès per terceres persones.

Formalment la Llei està estructurada en set articles i dues disposicions finals. A més de concretar l’objecte de la Llei i de fixar els llocs on està prohibit fumar, l’articulat també determina les exempcions, els requisits principals per les sales de fumadors i els tipus d’infraccions i sancions corresponents.