LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de maig del 2018 ha aprovat la següent:

llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

Exposició de motius

El Govern d’Andorra, després d’assumir que tant la Llei de l’11 de maig de 1989, reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, com també el règim de les potestats atribuïdes al Ministeri de Finances, configuraven un marc de regulació i supervisió del sector assegurador i reassegurador insuficient, va decidir posar en marxa un procés de revisió normativa per deixar palès que la vocació del Principat d’Andorra en el context de la comunitat internacional exigeix que els punts de referència essencials d’aquesta tasca d’actualització del nostre marc de regulació i supervisió en el sector de l’assegurança i reassegurança han de ser, entre d’altres:

- els criteris que emanen de l’Associació Internacional d’Inspectors d’Assegurances (AIIA),
- les recomanacions recollides tant a l’informe del Fons Monetari Internacional del 2007 com a les avaluacions periòdiques desenvolupades pel Moneyval a Andorra,
- l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra del 30 de juny del 2011 i, d’una manera molt destacada,
- el nou règim establert per la Unió Europea en aquest àmbit, conegut com a Solvència II.


Per tant, amb l’aprovació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, s’ha iniciat la tasca de desenvolupament de la nova reglamentació del sector de l’assegurança i reassegurança d’Andorra per tal d’adaptar-la als criteris esmentats i, d’una manera molt destacada, al nou règim establert per la Unió Europea en aquest àmbit, amb la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre de 2009, sobre l’assegurança de vida, l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici, coneguda com a Solvència II.

Aquesta adaptació, que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2018, estableix una regulació que incorpora tots els mecanismes essencials de la Directiva esmentada, però d’una manera proporcionada a les característiques i les possibilitats de la nostra economia nacional, a la vegada que delimita un règim ad hoc que salvaguarda les peculiaritats derivades de la dimensió limitada del sector en el nostre país, i modula les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa que requerirà fer un important esforç tant als operadors afectats com a les autoritats intervinents.

En aquest ordre de consideracions, el títol II de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, plasma les característiques principals a les quals s’ha d’ajustar l’exercici de la supervisió en l’àmbit assegurador i reassegurador, supervisió que ha de pivotar sobre l’eix principal d’una autoritat supervisora independent.

D’aquesta manera, la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, fixa les principals mesures que cal establir per desenvolupar i implementar aquest nou marc jurídic de control. En aquest sentit, la disposició final tercera preveu que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) assumeixi les funcions de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances a la qual fa referència l’article 1.3 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, amb la qual cosa es posa fi a la supervisió realitzada fins ara pel Ministeri de Finances.

Amb la present Llei, l’INAF, regulat per la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (modificada per la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015, per la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici del 2016, i per la Llei 16/2016, del 20 d’octubre, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances), es transforma en l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).

Per tant, d’acord amb aquests criteris, la modificació va encaminada a atorgar a l’actual Institut Nacional Andorrà de Finances les competències, les potestats i els instruments necessaris per tal que pugui començar a exercir com a supervisor efectiu en matèria d’assegurances i reassegurances a partir de l’entrada en vigor de la present Llei.

Per últim, i sens perjudici de l’anteriorment exposat, la modificació introdueix també una revisió limitada del capítol quart de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, on es regulen les taxes per a la prestació de serveis a l’àmbit financer per part de l’AFA.

En aquest sentit, atesa la complexitat de la supervisió en base consolidada i els costos per a monitoritzar de forma adequada una supervisió on site, s’han actualitzat algunes de les taxes aplicables al sector financer, el que ens permet, tant equiparar les taxes establertes a la nostra legislació a les aplicades a altres jurisdiccions del nostre entorn, com mantenir la competitivitat del sector financer andorrà, dotant l’AFA dels mitjans necessaris per a la consecució dels seus objectius.

En aquest sentit, la modificació afecta els articles següents de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

Capítol primer de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

A la secció primera dedicada a les disposicions generals, es modifica l’article 1 per canviar el nom de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, transformant-lo en l’Autoritat Financera Andorrana, que ha d’actuar com a supervisor tant del sistema financer com del sistema assegurador i reassegurador, però sense modificar cap element de la seva naturalesa jurídica o capacitat d’obrar, i amb independència de l’Administració general.

A la secció segona del primer capítol, dedicada a la missió, objectius, funcions i competències, es modifiquen els enunciats dels articles 3 “missió i objectius i 4 “funcions i competències, que passen a limitar la seva aplicació a l’àmbit financer.

A continuació, s’introdueixen els nous articles 3 bis i 4 bis, que descriuen, respectivament, la missió i els objectius de la supervisió del sector assegurador i reassegurador, i les potestats de control i supervisió, i criteris d’exercici en l’àmbit de la supervisió de les assegurances i reassegurances, en els quals es fa la remissió directa als articles 8 a 12, i concordants de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Dins d’aquesta mateixa secció i capítol, també es modifica l’article 5, incloent-hi una remissió a la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en matèria de comunicacions; i l’apartat 2 de l’article 7, en matèria dels òrgans de govern.

D’altra banda, es modifica l’article 8 que estableix el règim contractual del personal i l’article 10 que fa referència a la composició, nomenament, durada i remuneració del Consell d’Administració.

Capítol segon de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

A la secció segona es modifiquen els articles següents:

Article 11.2.c), a fi i efecte que un dels elements que conformen de manera específica el concepte de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, com és el de no estar inhabilitat per a exercir càrrecs públics, o d’administració o direcció d’entitats operatives del sector financer, també sigui extensible al sistema assegurador o reassegurador andorrà o estranger.

Article 11.3.b), per estendre la possibilitat d’acreditar l’experiència professional adequada en els termes que descriu, als professionals que hagin desenvolupat funcions d’alta administració, direcció, control, auditoria o assessorament a entitats, no només bancàries sinó també asseguradores i reasseguradores.

S’afegeix un nou punt 5 a l’article 11 i es modifiquen els punts 5 i 6 actuals en matèria de requisits i incompatibilitats del Consell d’Administració.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 12, pel que fa al cessament i separació dels membres del Consell d’Administració, i es modifica l’article 13, en quant al funcionament del Consell d’Administració.

Article 14, el qual enumera les competències del Consell d’Administració, per modificar l’apartat 13 i introduir-hi un nou apartat 17, per tal d’atribuir al Consell d’Administració totes les competències que li assigna la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, així com també l’aprovació, a proposta del director general de la revisió de les taxes en l’àmbit assegurador i reassegurador.

Article 18, de la secció tercera del mateix capítol segon de la Llei, dedicada a la Direcció General, per modificar la lletra n) del punt 3 i per introduir-hi un nou punt 5, a fi i efecte d’atribuir al director general totes les funcions en matèria d’assegurances i reassegurances que li pertoquen d’acord amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Finalment, a la secció quarta del capítol segon, que regula el deure de secret i cooperació internacional, es modifiquen els enunciats dels articles 19 i 20 per circumscriure’ls al “deure de secret en l’àmbit de la supervisió del sector financer” i a la “cooperació internacional en l’àmbit del sector financer” i, a continuació, s’introdueixen dos nous articles:

Article 19 bis, que regula el deure de confidencialitat i reserva en el sector assegurador i reassegurador, i fa remissió al contingut de l’article 14 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Article 20 bis, que regula els mecanismes de cooperació interna i transfronterera en l’àmbit de les assegurances i reassegurances, i fa remissió a l’article 13 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Capítol tercer de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

Es modifica l’article 23 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, per deixar palès que l’AFA pot percebre contraprestacions per la prestació de serveis de formació en temes vinculats amb el sector assegurador i reassegurador.

Capítol quart de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

Es modifica l’enunciat del capítol quart, per deixar palès que en aquest capítol únicament es descriuen la totalitat de les taxes aplicables al sector financer.

Es modifiquen els articles 29, 30, 31, 32, 35 i 38 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, per tal d’actualitzar l’import de la quota tributària a satisfer per les entitats obligades al pagament de les taxes regulades a aquests articles.

Capítol cinquè de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances:

Finalment, d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, s’introdueix un nou capítol cinquè que estableix la relació i la regulació de les taxes que han de ser aplicables al sector de les assegurances i reassegurances.

Aquestes noves taxes, que es meriten pel sector assegurador i reassegurador i que preveu l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, estan basades en el principi de proporcionalitat, ajustant-se al cost que suposa a l’Autoritat Financera Andorrana fer efectives les funcions de supervisió i control del nou àmbit que se li ha encarregat; no afecten la viabilitat de les entitats supervisades; no suposen barreres innecessàries; garanteixen la seguretat jurídica a les entitats autoritzades o que vulguin aconseguir l’autorització, i sempre han de tenir en compte altres càrrecs addicionals que imposi la resta de la normativa del sector.

En aquest sentit, s’opta per una estructura formada per una taxa anual que paguin totes les entitats que estiguin autoritzades a operar en el Principat d’Andorra, incloses les delegacions d’entitats estrangeres que operin al territori del Principat d’Andorra, i que sigui proporcional al seu volum de negoci respecte del total del sector.

Igualment, s’estableix que els serveis concrets prestats per l’Autoritat Financera Andorrana també meritin taxes; aquests serveis s’han de definir de manera proporcional segons el temps que dediquin els professionals de l’Autoritat Financera Andorrana a la prestació de cadascun dels serveis.

Així, es regulen les taxes de sol·licitud d’autorització i liquidació d’entitats asseguradores i reasseguradores, d’autorització o modificació de models interns, de sol·licituds d’autorització de cessions totals o parcials de cartera, de sol·licitud d’autorització de models estructurals, de sol·licitud d’aprovació d’ajustos per al càlcul de provisions tècniques, d’autorització del reemborsament d’elements dels fons propis, d’ampliació o supressió de l’activitat asseguradora o reasseguradora, de canvis i nomenaments d’auditors externs, d’expedició de certificats, de dispensa de publicació de l’informe anyal i d’establiment de funcions de control en el si del grup.

Conclou aquesta modificació legal amb dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

D’entre totes, destaquem la disposició final segona, que introdueix una modificació en l’article 6.3 del títol primer del capítol segon de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, per tal de garantir la seguretat jurídica respecte del règim de distribució de determinades competències entre el director general de l’Autoritat Financera Andorrana i el Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana, atesos els diferents criteris que inspiren l’antic Institut Nacional Andorrà de Finances i el nou model de supervisió d’assegurances i reassegurances.

D’aquesta manera, el Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana es reserva, en matèria d’assegurances i reassegurances, les competències següents:

- resoldre els expedients de revocació d’autoritzacions a què fa referència la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
- resoldre els expedients de dissolució administrativa d’entitats a què fa referència la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
- emetre informes relatius a l’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
- proposar al Govern modificacions de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, o del seu desplegament reglamentari;
- dictar mesures de control especial en cas que les entitats es trobin en una situació de deteriorament financer;
- dictar mesures de control especial en cas de deteriorament financer o dificultat financera d’entitats o grups; i per últim,
- dur a terme totes les actuacions que cregui pertinents en cas que una entitat domiciliada al Principat d’Andorra o una delegació es trobi en una situació de deteriorament financer o de dificultat financera.


Finalment, es deroguen totes les normes contràries al contingut d’aquesta modificació i es fixa la seva entrada en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.