LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de març del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2

Exposició de motius

I. Introducció

La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, també anomenat COVID-19, planteja uns reptes d’una dimensió que mai no havia hagut d’afrontar en Principat d’Andorra en el passat recent, i fa necessària l’adopció de mesures excepcionals, de diversa naturalesa, per fer-hi front.

Per respondre a aquesta necessitat s’aprova aquesta Llei, pel procediment d’extrema urgència i necessitat previst a l’article 60 de la Constitució. Es tracta d’una Llei de mesures excepcionals i urgents molt variades, d’abast temporal limitat, que han de permetre pal·liar, en la mesura del possible, els primers efectes que la situació de crisi sanitària provoca sobre les persones i sobre les empreses, en base als principis de solidaritat i de coresponsabilitat. Des d’aquesta perspectiva i en cas que la crisi sanitària esmentada es dilati més en el temps, aquestes mesures hauran de donar pas a altres mesures complementàries o diferents, que siguin convenients o adequades per fer front als eventuals nous reptes que sorgeixin i per facilitar el restabliment de la normalitat, un cop superada la situació de crisi sanitària. Unes mesures que en segona instància requeriran, si és necessari, obtenir més fons per sostenir el teixit productiu i el manteniment dels llocs de treball, mitjançant mecanismes com l’emissió de deute públic i el recurs al finançament extern.

Aquesta Llei està estructurada en set capítols i vint-i-sis articles, dues disposicions addicionals, i quatre disposicions finals.

II. Mesures en matèria laboral

El capítol primer conté una sèrie de mesures en matèria laboral; entre elles, les més importants s’adrecen a garantir la continuïtat dels contractes de treball, amb la finalitat de salvaguardar la situació del col·lectiu de les treballadores i els treballadors, que es considera el més vulnerable. Així, la Llei estableix la prohibició de la suspensió del contracte de treball, encara que les empreses hagin suspès temporalment la seva activitat, per tal que les persones assalariades continuïn percebent íntegrament el seu salari, malgrat la cessació temporal de la prestació de treball. Estableix, així mateix, mesures per repartir entre ambdues parts la càrrega derivada d’aquesta obligació i, consegüentment, els mecanismes escaients per tal que les persones assalariades retornin, mitjançant el treball, la meitat del crèdit d’hores no treballades que aquesta mesura haurà generat a favor de l’empresa. L’altra meitat d’aquestes hores les satisfà l’empresa sense contraprestació directa de la persona assalariada, però, en contrapartida, aquesta es veu compensada amb la possibilitat de rebre ajuts i amb altres mesures de diversa naturalesa.

La llei estableix també un permís retribuït de caràcter extraordinari per als progenitors amb fills menors de catorze anys o amb discapacitat que treballen en sectors no afectats pel cessament d’activitats i que s’han vist, en canvi, afectats pel tancament dels centres escolars, guarderies i llars d’infants, per tal d’evitar situacions de desemparament d’aquests infants. Tanmateix, per tal que es puguin acollir a aquest permís se’ls exigeix que acreditin que no hi ha cap familiar proper que pugui tenir cura d’aquests infants. El pagament de les hores de treball no realitzades per aquesta causa va a càrrec del Govern.

Finalment, per a aquelles empreses que no estan afectades per l’obligació de tancament i que, per tant, continuen prestant els seus serveis, la Llei flexibilitza provisionalment les condicions per a la modificació d’horaris de treball i per al canvi de funcions de les persones assalariades, a fi de permetre a l’empresa complir de forma més eficaç les recomanacions o instruccions dictades per les autoritats competents.

III. Mesures en matèria de seguretat social

El capítol segon conté diverses mesures en matèria de seguretat social. La primera consisteix a preveure, amb caràcter excepcional, que totes les persones assegurades que hagin estat diagnosticades del SARS-CoV-2, i també les que hagin estat afectades per una mesura d’aïllament per evitar la propagació del virus esmentat i que no puguin treballar, tindran el dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social estableix per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. No es tracta de concedir al SARS-CoV-2 el caràcter de malaltia professional, la qual no té, sinó únicament d’aplicar excepcionalment aquest règim als efectes, exclusivament, de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i amb caràcter limitat en el temps.

La Llei també estableix que les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que han mantingut la seva activitat durant el període de la crisi sanitària, perquè treballen en sectors essencials que no s’han vist afectats per les restriccions, tinguin dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal del 100%, sempre que no tinguin contractada una assegurança privada que els cobreixi. En aquest cas, per tal de no afectar les finances de la CASS, el complement de la prestació econòmica respecte del que resulta del règim de l’accident laboral es finança directament pel Govern.

Així mateix, la Llei preveu dues mesures diferents per flexibilitzar l’obligació de cotització de les persones que realitzen un activitat per compte propi: aquells que han estat afectats per l’obligació de tancament poden demanar la suspensió temporal de la cotització, mantenint oberts els drets a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió; mentre que totes les persones assalariades que han patit una reducció molt important de la seva activitat com a conseqüència d’aquesta situació excepcional, hagin estat obligades o no a cessar la seva activitat, sempre que ho declarin i que cotitzin sobre una base superior al salari mínim, es poden acollir a una reducció de la base de cotització fins al salari mínim, que els garanteix la percepció de totes les prestacions del sistema.

Des d’una altra perspectiva, i com part de la compensació que s’estableix a favor de les empreses afectades per l’obligació de tancament i que, malgrat això, contribueixen a garantir la continuïtat dels contractes de treball, s’estableix que l’Administració general prendrà en càrrec el pagament de la part empresarial de la cotització del seu personal, mentre duri l’obligació de tancament.

Finalment, s’ha considerat que la situació actual d’emergència sanitària resulta incompatible amb el desenvolupament de la via d’atenció preferent a la Seguretat Social. En aquests moments, cal que els professionals de la salut concentrin els seus esforços en donar les prestacions sanitàries que els siguin requerides i, en les circumstàncies actuals, això no sembla compatible amb la posada en funcionament del nou sistema. Per aquest motiu es posposa l’entrada en vigor de les disposicions que regulen la via d’atenció preferent fins a una data posterior.

III. Mesures en matèria d’arrendaments

El capítol tercer estableix mesures en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci. De la mateixa manera que la Llei exigeix esforços als empresaris per garantir els llocs de treball, exigeix també esforços als arrendadors de locals de negoci, i ho fa per mitjà de l’establiment d’unes reduccions substancials de l’import de la renda vigent durant el període de la crisi sanitària. Es tracta, sens dubte, d’una mesura excepcional i atípica que, tanmateix, està en línia amb l’excepcionalitat de la situació que viu el Principat d’Andorra i és d’estricta justícia distributiva.

IV. Mesures en relació amb el sector financer

En relació amb el sector financer la Llei contempla, com a mesura urgent, la pròrroga dels terminis de què gaudeixen les entitats operatives del sistema financer i del sector de les assegurances per al compliment de determinades obligacions formals, la pràctica de les quals podria resultar difícil o àdhuc impossible en les circumstàncies actuals. Ben entès, aquesta pròrroga no impedeix la realització del tràmit a les entitats que estiguin en disposició de fer-ho.

V. Mesures en matèria fiscal i tributària

El capítol cinquè estableix diverses mesures destinades a flexibilitzar el compliment de les obligacions tributàries i adapta determinades previsions legals, que estan pensades per a un període de normalitat, a la situació excepcional que ens ha tocat viure. Entre elles, es permet l’ajornament i el fraccionament no només del deute tributari, sinó també de retencions, ingressos a compte i sancions, i s’estableix que els ajornaments i fraccionaments que es concedeixin durant aquest període no meritaran l’interès moratori.

La Llei també modifica el percentatge del pagament a compte de l’impost de societats que s’ha de realitzar durant aquest exercici, per tal de prendre en consideració la previsible afectació de la crisi sanitària en el resultat comptable de l’exercici en curs. De la mateixa manera, i per les mateixes raons, la Llei modifica el percentatge per al càlcul del pagament fraccionat de la liquidació de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Així mateix, la Llei estableix les mesures necessàries per adaptar la base de tributació de l’impost general indirecte i dels impostos directes a la reducció de les rendes de l’arrendament de locals per a negoci establerta per la Llei.

VI. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

En un moment en què la recomanació sanitària és d’evitar el contacte directe entre les persones, resulta necessari permetre l’ús dels mitjans de comunicació i d’interacció a distància en els òrgans col·lectius de totes les entitats i organitzacions, tant del sector públic com del sector privat, encara que les normes que regulen el seu funcionament no ho haguessin previst, i sense minva de les garanties relatives a la identitat de les persones que intervenen i al sentit del seu vot. A aquesta finalitat responen les mesures previstes en el capítol sisè de la Llei que, per la resta, no alteren en absolut les normes relatives als terminis de convocatòria, als quòrums per a la constitució de l’òrgan, ni a les majories que en cada cas siguin requerides per a l’adopció vàlida dels acords.

VII. Suspensió de terminis i altres mesures

En els dies precedents, dos acords del Consell Superior de la Justícia, del 15 i el 18 de març, i diverses instruccions de la Batllia han donat ja una primera resposta a les necessitats més immediates d’adaptació del funcionament de l’Administració de justícia a les circumstàncies imposades per la crisi sanitària, però, per garantir els drets de les persones en una matèria tan essencial, s’ha considerat necessari establir, mitjançant una norma legal, la suspensió amb caràcter general dels terminis processals, amb efectes des del 14 de març del 2020, i amb determinades excepcions establertes sempre en garantia de les persones, quan es tracta de procediments que afecten drets fonamentals, persones detingudes o preses, i persones en situació de risc. Així mateix, la Llei permet als batlles i tribunals realitzar actuacions durant el període de suspensió sempre que ho considerin necessari per evitar perjudicis irreparables als drets i interessos legítims de les parts, i deixa clar que totes les actuacions processals que hagin estat efectivament realitzades durant aquest termini són plenament vàlides i eficaces.

En matèria administrativa, la Llei estableix també la suspensió de terminis per a la tramitació de tota classe de procediments i expedients, amb efectes des del 14 de març del 2020, però faculta l’òrgan competent per realitzar els tràmits que resultin indispensables per evitar perjudicis greus a les persones interessades. També, lògicament, queden exceptuats de la suspensió els procediments i les resolucions que estiguin directament relacionats amb la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2.

Des d’una altra perspectiva, la Llei estableix igualment la suspensió dels terminis de prescripció i de caducitat que, en aquest cas, és efectiva a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Finalment, i per tal d’evitar, sempre que sigui possible, el contacte directe entre les persones, la Llei preveu la possibilitat de dur a terme per mitjà de videoconferència totes les actuacions davant dels batlles i tribunals, i estableix les condicions que s’han de respectar en aquests casos per garantir-ne la regularitat.

VIII. Disposicions addicionals i finals

Finalment, aquesta Llei clou amb dues disposicions addicionals, la primera de les quals preveu l’aprovació d’un pressupost extraordinari per dotar l’Estat dels recursos financers necessaris per acomplir els objectius d’aquesta Llei.

La disposició addicional segona és relativa a la protecció dels llocs de treball, i estableix per tant que la concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV2 ha d’estar, en tot cas, condicionada a la protecció dels mateixos per part de l’empresa.

Finalment, la disposició final primera modifica la Llei del pressupost per a l’exercici del 2020 per incrementar les possibilitats d’endeutament; la disposició final segona ratifica totes les mesures adoptades pel Govern mitjançant diversos decrets des del passat 11 de març del 2020 en relació amb la crisi sanitària que ens ocupa; la disposició final tercera encomana diferents modificacions reglamentàries en l’àmbit social i de l’electricitat i les telecomunicacions, i la disposició final quarta determina la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Capítol preliminar

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

Les mesures previstes en aquesta Llei tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. La seva aplicació és limitada en el temps i s’estén com a màxim dos mesos o fins el moment en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària, en cas que sigui abans dels dos mesos esmentats.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.