LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Decret d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana - El deute duaner


Exposició de motius

El 14 d’abril del 2004 el Consell General va aprovar la Llei 5/2004 del Codi de Duana amb la finalitat d’unificar i harmonitzar conceptes jurídics i procediments de despatx de mercaderies.

Tenint en compte els compromisos internacionals que el Principat d’Andorra ha adquirit en l’àmbit dels intercanvis comercials amb la signatura de l’Acord d’Unió Duanera, del 28 de juny de 1990, l’evolució de la legislació comunitària en matèria duanera i la necessitat d’adaptar els procediments de despatx de mercaderies a la realitat del tràfic comercial nacional, convé revisar i actualitzar el Reglament d’aplicació anterior.

Aquest Reglament desenvolupa les disposicions relatives al deute duaner, de manera idèntica al que estableixen les disposicions comunitàries adoptades en la matèria; garanties, naixement del deute duaner i reembossament o retorn dels drets a la importació o a l’exportació;

A proposta de la ministra de Finances, el Govern, en la sessió del 2 de març del 2005, aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana - El deute duaner.
Article únic

S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana - El deute duaner, que entrarà en vigor al cap de dos mesos de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d’abril, del Codi de Duana - El deute duaner

Títol I. Camp d’aplicació

Article 1
Definició
1. Aquest Reglament defineix les disposicions relatives al deute duaner pel que fa a les mercaderies de tots països dels capítols 1 a 97 del Sistema Harmonitzat, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre en Principat d’Andorra i la Comunitat Europea de data 28 de juny de 1990.

2. S’enten per Codi, la Llei 5/2004 del Codi de Duana del 14 de abril.

Títol II. Garanties

Article 2
Dipòsit i fiança
La garantia pot estar constituïda per un dipósit en efectiu o bé per una fiança.

La constitució d’una garantia no dóna dret al pagament d’interessos per part de les autoritats duaneres.

Títol III. Naixement del deute duaner

Capítol. 1 Pèrdues naturals

Article 3
Definició
1. Per a l’aplicació de l’article 200 del Codi, les autoritats duaneres tenen en compte, a petició de la persona interessada, les quantitats que falten, cada vegada que aquesta prova que les pèrdues constatades es deuen, únicament, a causes relacionades amb la naturalesa de la mercaderia en qüestió i que no hi ha hagut cap negligència o maniobra per part seva.

2. S’ha d’entendre per negligència o maniobra, en particular, tota inobservança de les prescripcions referents al transport, l’emmagatzematge, la manipulació o l’obratge i la transformació, fixades per les autoritats duaneres, o que deriven d’utilitzacions normals per a les mercaderies afectades.
Article 4
Excepció
Les autoritats duaneres poden dispensar d’aportar la prova que la pèrdua irremeiable d’una mercaderia prové de la seva naturalesa a la persona interessada, quan fins els sembla evident que la pèrdua al.legada per la persona interessada no pot resultar de cap altra causa.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.