Reglament d’Instal·lacions Elèctriques de Molt Baixa Tensió i Fibra Òptica

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquest Reglament és establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir les instal·lacions elèctriques de molt baixa tensió i les instal·lacions de fibra òptica (RIEMBTiFO).

Aquest Reglament modifica l’àmbit d’aplicació de l’article 3 del Reglament d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió vigent (RIEBT), de data 2 de novembre de 1988, i les seves modificacions posteriors, així com el desenvolupament del Reglament d’infraestructures de telecomunicacions del Principat d’Andorra, i estableix les prescripcions administratives i tècniques relatives a les instal·lacions elèctriques de molt baixa tensió i fibra òptica amb les finalitats següents:

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament s’aplica a totes les instal·lacions elèctriques de molt baixa tensió i fibra òptica, com també a les instal·lacions dels sistemes que realitzen una funció d’automatització per a diversos propòsits, com ara la gestió energètica, el control i l’actuació de receptors de forma centralitzada o remota, sistemes d’emergència i seguretat en edificis, entre d’altres, sempre que la font d’energia no sigui autònoma i les instal·lacions no siguin absolutament independents de la xarxa de baixa tensió.

En queden exceptuats els sistemes independents i instal·lats com a tals que poden ser considerats com a electrodomèstics; per exemple: sistemes de regulació d’aire condicionat, xarxes privades independents per a la transmissió de dades i altres aparells, que compten amb requisits específics establerts en les directives europees aplicables sotmeses a la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.

No obstant això, per a les instal·lacions excloses, quan formen part d’un sistema d’automatització més complex, gestió energètica o seguretat d’habitatges o edificis, els requisits d’aquesta instrucció també s’aplicaran els requisits en òrgans reguladors específics anomenats internacionalment HBES (Home and Building Electronic Systems).

Article 3. Exigències en l’aplicació

Aquest Reglament s’exigeix a:

1. les noves instal·lacions, a les seves modificacions i a les seves ampliacions.

2. les instal·lacions existents abans de l’entrada en vigor del Reglament que siguin objecte de modificacions d’importància, de reparacions d’importància, i a les seves ampliacions. S’entén per modificacions o reparacions d’importància les que afecten més del 50% de la potència instal·lada en baixa tensió.

3. les instal·lacions existents abans de l’entrada en vigor del Reglament quan l’estat, la situació o les característiques impliquin un risc greu per a les persones o els béns, o es produeixin pertorbacions importants al funcionament normal d’altres instal·lacions.

4. la totalitat d’infraestructures de telecomunicacions.

Article 4. Termes i definicions

Actuador: és el dispositiu encarregat de dur a terme el control d’algun element del sistema, com ara electrovàlvules (subministrament d’aigua, de gas, etc.), motors (persianes, portes, etc.), sirenes d’alarma, reguladors lleugers, etc.

Amper (a): és la unitat d’intensitat de corrent elèctric en el sistema internacional. Es defineix com la intensitat d’un corrent constant que, passant per dos conductors paral·lels de llargada infinita i secció negligible, situats a un metre de distància en el buit, produeix entre ambdós conductors 2×10-7 newtons per metre de longitud.

Bluetooth: és una especificació industrial per a les xarxes d’àmbit personal sense fils que possibilita la transmissió de veus i de dades entre dispositius a través d’un enllaç per radiofreqüència en la banda dels 2,4 GHz, i permet la connexió entre dispositius sense cables que es troben a una distància propera (màxim 100 metres).

BUS (Binary Unit System): línia d’intercanvi de dades a la qual es pot connectar un gran nombre de components, i que permet la comunicació entre ells. Els components que es poden connectar poden ser nodes, actuadors o dispositius d’entrada.

Camp elèctric: regió de l’espai en què interactuen una o diverses forces elèctriques.

Camp geomagnètic o camp magnètic terrestre: és el camp magnètic que s’estén des del nucli de la Terra fins al límit en què es troba amb el vent solar.

Camp magnètic: regió de l’espai associada amb forces que actuen sobre partícules ferromagnètiques o per la presència de càrregues elèctriques en moviment.

Camps de freqüència extremadament baixa (ELF): camps elèctrics o magnètics (ELF-MF) que comprenen l’interval de l’espectre per sobre dels camps estàtics (superior a 0 Hz) fins a 300 Hz.

Camps de freqüència intermèdia (IF): camps elèctrics i magnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 300 Hz i els 100 KHz.

Camps de radiofreqüència (RF o RF-EMF): camps electromagnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 100 KHz o 1 MHz i els 300 GHz.

Camps electromagnètics (CEM): estan formats per camps estàtics, els camps de radiofreqüència extraordinàriament baixa (FEB) i radiofreqüència (RF), inclouen microones i abasten el rang de freqüències de 0 Hz a 300 GHz.

Camps estàtics: camps elèctrics o magnètics que no varien amb el temps.

Corrent altern (AC): flux de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que inverteix de forma periòdica el seu sentit.

Corrent continu (DC): flux continu de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que no canvia de sentit.

Corrent de contacte (IC): és el corrent que passa a través del cos humà quan està sotmès a una tensió. El corrent de contacte entre una persona i un objecte s’expressa en ampers (A).

Densitat de corrent (J): es defineix com el corrent que flueix per una unitat de secció transversal perpendicular a la direcció del corrent, en un conductor volumètric, com ara el cos humà o part d’aquest. S’expressa en ampers per metre quadrat (A/m2).

Densitat de flux magnètic o d’inducció magnètica (B): és una magnitud vectorial que designa la força que actua sobre les càrregues en moviment i que s’expressa en tesles (T) i els seus submúltiples (mT, μT, nT).

Densitat de potència (S): es defineix com la potència radiant que incideix perpendicularment en una superfície, dividida per l’àrea de la superfície. S’expressa en watts per metre quadrat (W/m2).

Dispositiu d’entrada: sensor, comandament a distància, teclat o un altre dispositiu que envia informació al node.

Electró-volt: unitat d’energia igual a l’energia cinètica adquirida per un electró que travessa, en el buit, una diferència de potencial d’1 volt (símbol, eV).

Encaminador (rotuter): és un dispositiu intermedi d’una xarxa de telecomunicacions que s’encarrega de l’encaminament, és a dir, la determinació del trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins d’una xarxa de commutació de paquets per arribar a la seva destinació.

Freqüència o banda de freqüència o amplada de banda: nombre d’ones completes o de cicles per segon que passen per un determinat punt. La unitat de mesura és l’hertz (1 Hz= 1 cicle per segon).

Gàbia de Faraday: caixa tancada de metall o de tela metàl·lica que té la propietat d’aïllar el seu interior de la influència dels camps electromagnètics exteriors.