Llei sobre Drets de la Persona

Exposició de motius

El Principat d’Andorra ha gaudit en el decurs dels segles d’institucions pròpies, per a garantir els drets naturals i inalienables de la persona i les llibertats públiques, conformades a les aspiracions del poble andorrà i traduïdes pels seus òrgans representatius, fins a assolir el rang d’Usos i Costums, la vigència dels quals ha primat fins ara enfront de les altres fonts de Dret del Principat.
Coherentment amb aquesta tradició constant el M.I. Consell General de les Valls acordà, el 31 de març del 1978, reconèixer els drets de la persona talment com es troben formulats en la Declaració Universal dels Drets de l’Home del 10 de desembre de 1948, assumint així el seu compromís entorn a uns principis, que coincideixen amb les aspiracions més profundes del poble andorrà.

El ((A19810115A endegà un procés de reforma de les institucions andorranes, el qual tendeix a adaptar-les a les exigències dels temps moderns, considerant que una redefinició de les relacions entre els poders institucionals i els ciutadans constituirà un element de garantia de la protecció dels drets de la persona.

En aquest marc, ha aparegut convenient que els drets i llibertats, reconeguts ja pels Usos i Costums, s’inserissin ara en les tècniques modernes d’expressió i de protecció jurídica dels drets fonamentals de la persona.

SS.EE. els Coprínceps, exercint llurs poders institucionals, consideren que en el desenvolupament del procés de reforma, endegat l’any 1981, ha arribat el moment adequat per a incorporar en la legislació del Principat l’expressió i la protecció dels drets de la persona. Conseqüentment, i en la forma jurídicament procedent, llurs Delegats Permanents adopten la següent