LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei de navegació aèria (Text refós per LesLleis.com)


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de novembre del 2000 ha aprovat la següent:

Llei de navegació aèria

Exposició de motius

Les activitats aeronàutiques i la navegació aèria han tingut tradicionalment a Andorra una transcendència escassa. El país es va caracteritzar durant molts anys pel seu aïllament i per la seva incomunicació respecte de la resta del món.

Avui, però, queda lluny aquella recomanació del Politar andorrà, el qual, en fer referència a les comunicacions, diu literalment: “Los camins dels ports no han de ser molt bons, ans bé fragosos i dolents, sols se puga transitar merament”, a diferència dels camins rals d’ús interior, que han d’estar en bon estat.

Andorra s’ha obert al món en la segona part del segle XX amb un important creixement de les activitats basades en el turisme, l’hosteleria, el comerç i els serveis. A més, l’economia andorrana es troba actualment oberta a les influències internacionals amb l’aparició de nous reptes i de noves oportunitats en les diverses branques especialitzades en el camp dels serveis.

El desenvolupament i la promoció de les capacitats fonamentals d’Andorra en aquells camps requereix un millorament constant de les infraestructures, amb l’oferiment d’unes instal·lacions modernes i sobretot d’un accés fàcil al país per tots els mitjans possibles.

En aquestes condicions, la navegació aèria es converteix en una necessitat. És ben cert que la situació geogràfica i l’orografia d’Andorra comporten moltes limitacions per a la utilització d’aeronaus. Però són indubtables els avantatges de disposar ja actualment de serveis d’helicòpters i d’helisuperfícies, tant des de la perspectiva d’utilització tant exclusivament interior com exterior. En l’àmbit intern, l’helicòpter és útil per a la realització de diversos serveis i/o tasques de salvament que poden ser requerits en situacions normals, d’intervencions o actuacions en casos de catàstrofes o d’esdeveniments extraordinaris, i també per les facilitats que atorga per accedir a llocs d’accés difícil en què s’hagin d’efectuar rescats o bastir edificacions o obres civils. I en l’àmbit extern, l’alternativa de poder desplaçar-se als països veïns, especialment als seus aeroports, sense haver d’utilitzar imperativament els transports terrestres representa un avantatge important.

Per la mateixa naturalesa de la seva activitat, les aeronaus creuen l’espai sobre tots els països, posen en relació els uns amb els altres i transporten persones o mercaderies amb origen i destinació en els racons més apartats del món sense estar condicionades pel caràcter marítim o muntanyenc dels llocs ni per l’existència d’accidents geogràfics difícils de franquejar, com succeeix en els transports de superfície.

La navegació aèria provoca una revolució dinàmica en les relacions humanes i origina, des del moment en què tal realitat es fa present, la necessitat de l’existència d’una regulació legal.

Amb l’aprovació de la Constitució l’espai aeri situat sobre el territori del Principat d’Andorra queda també subjecte a la sobirania de l’Estat andorrà i el poder legislatiu té la facultat d’establir-ne el règim jurídic. En aquest sentit la present Llei regula l’ordenació i l’estructuració de l’espai aeri, del trànsit aeri i de les infraestructures aeronàutiques, i estableix l’ordenació i el control de la política aeronàutica i de totes les circumstàncies que se’n deriven.

Finalment, cal tenir en compte que el fet que la navegació civil sigui de caràcter principalment internacional dóna origen a la necessitat que el poder polític es posi en relació amb altres països, amb la finalitat d’homologar les mesures bàsiques de seguretat i altres matèries en aquest tipus d’activitat. És obligada, doncs, la referència al Conveni sobre l’aviació civil internacional, adoptat en la Conferència de Chicago de 7 de desembre de 1944, i als seus annexos, les normes i les recomanacions establerts per l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI), als quals es fa referència expressa en la disposició addicional segona de la Llei, perquè aquest Conveni constitueix el que s’ha convingut d’anomenar la carta magna de l’aviació civil a què estan adherits pràcticament tots els estats del món.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

La present Llei té per objecte establir el règim jurídic de l’aeronàutica civil al Principat d’Andorra.

En particular, és objecte d’aquesta Llei:

1) Regular l’ordenació i l’estructuració de l’espai aeri, del trànsit aeri i de controlar-los.

2) Determinar el règim jurídic del Registre de Matrícula d’Aeronaus.

3) Definir, classificar i establir el règim jurídic de les infraestructures aeronàutiques civils, en el marc de les competències de l’Estat i en especial tot allò relatiu als aeroports que sigui d’interès general i establir el règim jurídic dels explotadors aeris.

4) Establir el marc jurídic del personal al servei de l’aeronàutica civil que hagi d’estar sotmès a llicències o habilitacions així com els requisits per a la seva formació.

5) Regular el règim jurídic del transport i dels treballs aeris i de l’aviació no comercial.

6) Regular la investigació d’accidents aeris i incidents en l’aviació civil.

7) Determinar el marc jurídic de l’exercici de l’activitat inspectora de l’Estat sobre les activitats, les infraestructures, els explotadors i altres elements aeronàutics.

8) Establir el règim d’infraccions i sancions administratives en l’àmbit de l’aeronàutica civil.
Article 2

A l’efecte de determinar les competències de l’Estat, s’entén per:

1) Espai aeri andorrà: el segment atmosfèric situat per sobre del territori andorrà, sobre el qual l’Estat exerceix la sobirania.

2) Infraestructures per a l’aterratge i l’enlairament: el conjunt d’instal·lacions i serveis integrats com a elements bàsics del trànsit aeri que serveixen per a la sortida o l’arribada d’aeronaus.

3) Sistema de circulació aèria: el conjunt d’instal·lacions i serveis destinats a la consecució d’una circulació aèria segura, ordenada i fluida, mitjançant el subministrament d’informacions aeronàutiques i meteorològiques, el subministrament de senyals de navegació i guiatge, i la prestació dels serveis de trànsit aeri.

4) Matriculació d’aeronaus: la inscripció en el Registre de Matrícula d’Aeronaus de les aeronaus civils, tot conferint-los les marques de nacionalitat i matrícula andorranes, a l’efecte que cap aeronau nacional pugui volar en l’espai aeri andorrà sense la documentació que acrediti la seva inscripció en aquest Registre. A més a més de la matriculació, s’hi han d’inscriure els actes i contractes que afectin els drets sobre l’aeronau.

5) Aeroports d’interès general: els que estan qualificats així o els que el Govern qualifiqui quan valori i apliqui els criteris bàsics establerts en aquesta mateixa Llei.

6) Trànsit aeri: la circulació efectuada per tot tipus d’aeronaus, qualsevol que sigui la seva activitat, en vol i en l’àrea de maniobra d’un aeròdrom.

7) Transport aeri: el trasllat per aquest espai, entre diferents aeròdroms, de passatgers, càrrega o correu a canvi de qualsevol tipus de remuneració.

8) Servei meteorològic aeronàutic: aquell que facilita informació d’aquesta mena en tot el territori i espai aeri de responsabilitat andorrana per tal de donar suport al trànsit aeri.
Article 3

Correspon al ministeri encarregat dels transports com a òrgan competent en la matèria regulada per aquesta Llei, la proposta al Govern de la política aeronàutica.
Article 4

Les activitats aerospacials s’entenen d’acord amb el que disposa aquesta Llei, en allò que li resulti aplicable, sense perjudici de les regulacions espacials tant nacionals com internacionals.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.