Decret pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat

Exposició de motius

La Llei 30/2007 del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris estableix els drets i deures en matèria de comptabilitat dels empresaris andorrans, que inclouen:

1. El deure de portar una comptabilitat clara, ordenada i adequada a la naturalesa i a la dimensió de la seva activitat.

2. El deure de guardar i custodiar tots els documents comptables, la correspondència, la documentació i els justificants durant sis anys.

3. El dret que la comptabilitat sigui confidencial i el seu valor probatori.

4. El deure de portar els llibres de comptabilitat obligatoris, que són el llibre diari i el llibre d’inventaris i comptes anuals.

5. El deure de formular, en el termini màxim de sis mesos des del tancament, els comptes anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux d’efectiu i la memòria.

6. El dret de presentar els models abreujats dels comptes anuals quan es compleixin els requisits previstos legalment.

7. El deure de formular, en el termini màxim de sis mesos des del tancament, els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats.

Als efectes de desenvolupar les previsions contingudes en la Llei esmentada en relació amb els drets i deures anteriors, la disposició final primera de la mateixa Llei habilita expressament el Govern perquè, mitjançant decret, aprovés el Pla general de comptabilitat corresponent.

A més, la Llei mostrava de manera inequívoca la seva voluntat d’aproximació a les pràctiques imperants en matèria comptable, especialment pel que fa a l’entorn socioeconòmic més proper, el de la Unió Europea, en demanar al Govern que en exercir aquesta habilitació normativa prengués en consideració les normes internacionals de comptabilitat (NIIF-UE).

Aquesta voluntat quedava reafirmada en proclamar, dins els principis que han de regir la comptabilitat dels empresaris, el caràcter subsidiari de les normes internacionals de comptabilitat (NIIF-UE), en tot allò no regulat per les disposicions andorranes en matèria comptable.

Aquest Pla general de comptabilitat pretén donar resposta a aquesta voluntat. El desenvolupament normatiu comptable, d’acord amb el previst a la disposició final segona de la Llei, s’haurà de completar, no obstant això, amb l’aprovació de les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, que hauran de tenir en compte també les normes internacionals de comptabilitat. Mentre no s’aprovin aquestes normes, no serà exigible l’obligació de formulació dels comptes anuals consolidats.

Una de les principals novetats introduïdes per les normes internacionals és el tractament dels instruments financers, entesos com els contractes que donen lloc a un actiu financer en un empresari i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en un altre empresari. En aquest sentit, s’ha fet un esforç important per simplificar al màxim el tractament dels instruments financers esmentats, tot respectant-ne l’essència. A efectes d’una millor comprensió, en aquest Pla s’ha separat el tractament dels instruments financers en els seus tres tipus: actius financers, passius financers i instruments de patrimoni propi.

El Pla s’estructura en les parts següents:

S’hi inclouen els criteris d’obligat compliment per al reconeixement, la valoració i la baixa dels elements que formen part de cadascuna de les masses patrimonials.

S’inclou en aquest capítol el model de:


S’hi inclou el model de:

que podran ser utilitzats pels empresaris que durant dos exercicis consecutius reuneixin, almenys, dues de les circumstàncies següents:

En l’exercici social de la seva constitució, en el d’inici de les seves activitats o en el primer exercici que es tanqui amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Pla, els empresaris podran aplicar els models abreujats de comptes anuals si reuneixen, al tancament d’aquest exercici, almenys, dos de les tres circumstàncies expressades anteriorment.

La característica principal dels models abreujats rau en la seva menor complexitat i en la no-obligació de presentar l’estat de flux d’efectiu.

S’hi inclou el model de:

que podran ser utilitzats pels empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros i que addicionalment no pertanyin a un grup d’empreses, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat d’“actius financers”, i no estiguin subjectes a les normes sobre ordenació i supervisió del sistema financer andorrà o altres amb supervisió o ordenació específica.

En l’exercici social de la seva constitució, en el d’inici de les seves activitats o en el primer exercici que es tanqui amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Pla, els empresaris podran aplicar aquest règim si, al tancament d’aquest exercici, la xifra anual de negoci és inferior a 100.000 euros.

El règim simplificat permet minimitzar les obligacions dels empresaris, en demanar-los únicament la presentació d’un compte de pèrdues i guanys molt resumit, acompanyat de les notes explicatives més rellevants.

A proposta del Ministeri de Finances el Govern en la sessió de 23 de juliol de 2008 decreta: