Llei de creació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària

aprovada pel M.I. Consell General en la sessió del 23 de desembre de 1986
D'acord amb les necessitats d'organització del moment el dia 4 de febrer de l'any 1977, el M.I. Consell General va acordar la creació d'un Règim de Protecció Sanitària i Social. Mitjançant el Decret del dia 22 de febrer del mateix any, el referit acord s'instrumentà jurídicament i, finalment, el 22 de juny següent va normar-se l'organització administrativa del Centre Hospitalari Andorrà, definit com a pern de la Política de Protecció Sanitària i Social a Andorra.

En el decurs dels anys posteriors els serveis d'atenció sanitària han experimentat un fort desenvolupament de manera tal que, amb la realitat avui existent, la capacitat ordenadora de les disposicions esmentades i vigents fins ara està ultrapassada. El nombre de recursos humans dedicats a l'assistència sanitària així com la seva qualificació han augmentat; han aparegut noves modalitats en l'exercici professional i la clara necessitat d'establir criteris de coordinació entre ells; el nivell de la despesa sanitària ha crescut desmesuradament i, finalment, les expectatives de la població envers el sistema sanitari han augmentat. Per tots aquests motius, s'imposa una reconsideració de l'organització actual dels serveis sanitaris.

Per a fer front, amb les millors garanties, al desenvolupament dels serveis sanitaris i per a promoure l'ús eficient de tots els recursos assistencials disponibles, s'han detectat les característiques que hauria de tenir la nova organització per a satisfer les necessitats actuals:

La necessitat d'integrar en un sol organisme tots els recursos dedicats a la prestació de serveis sanitaris, per tal de facilitar la planificació sanitària global i per a promoure un desenvolupament equilibrat dels serveis sanitaris.

La necessitat de disposar d'un organisme per a l'aplicació de la política sanitària.

La necessitat de millorar la coordinació entre els diferents nivells d'assistència sanitària, per tal de potenciar llur acció.

La necessitat de simplificar l'administració dels serveis sanitaris, sobretot ara que aquesta realitat es presenta cada cop més complexa i difícil.

La necessitat de controlar el nivell de la despesa sanitària.

Finalment, la necessitat de millorar constantment la infrastructura sanitària en un país amb clara vocació d'economia de serveis.

Totes aquestes consideracions ens animen a reordenar l'administració i organització institucional dels serveis d'assistència sanitària, a través de la següent Llei: