Codi de Procediment Penal

El Decret de 4 de juny de 1965 inicià tímidament la reforma del procediment penal a Andorra que assolí una primera fase de desenvolupament i modernització amb el text aprovat pel Decret de 14 de gener de 1972 que, a la vegada, constituí el primer conjunt sistemàtic de normes processals penals del Principat.
L’aparició el 18 de gener de 1984 del Codi de Procediment Penal fins ara vigent, significà un notable avenç amb la inclusió de noves normes l’operativitat i l’encert de les quals ha confirmat la pràctica judicial.

Així i tot, quan encara no han transcorregut cinc anys de la promulgació de l’esmentada edició del Codi, la necessitat de reformar-la per introduir les normes corresponents a la nova jurisdicció del Tribunal de Delictes Menors, establerta pel Decret de 29 de gener de 1988, ha donat l’ocasió per procedir a efectuar-ne una més profunda adaptació.

La nova edició conserva velles normes didàctiques que han mostrat llur utilitat i continua fidel al principi de simplicitat que ha inspirat sempre el nostre ordenament processal, però substancialment consolida i augmenta el nombre de garanties de la persona detinguda o inculpada evitant qualsevol mesura que pogués estimar-se no ajustada als principis que regeixen els ordenaments moderns i en especial les normes que emparen els drets de la persona. Són significatives, entre altres, la reducció dels terminis establerts per decretar l’aute de processament i dels límits imposats al període de presó preventiva o a la incomunicació.

Les mesures sobre execució de les penes imposades pels Tribunals són objecte d’una regulació més completa. Abandonada, com en l’anterior versió, tota referència a l’execució de la pena capital, abolida en l’ordenament penal andorrà, adquireixen especial rellevància les modificacions introduïdes en el compliment de les penes de privació de llibertat, en especial les institucions que, com l’anomenada semillibertat, tendeixen a substituir tant com sigui possible la pena de presó ferma o a minorar-ne els inconvenients. Altres innovacions esmenen llacunes normatives com la regulació de les diligències prèvies o bé estableixen la regulació específica de certs recursos com el d’audiència del condemnat en rebel.lia que fins ara presentava certa confusió amb el recurs de revisió. En conjunt, el nou Codi pretén no solament actualitzar els textos anteriors sinó aconseguir estructurar millor les normes reguladores del procediment penal del Principat, pendent ara només, per completar la seva evolució, de la instauració d’una nova instància penal en la jurisdicció de delictes majors, reforma que s’espera portar a terme a no tardar i que comporta la creació de nous òrgans jurisdiccionals.

Ateses les precedents consideracions i a proposta de la Comissió de Reforma de la Justícia Penal, els Veguers,