Llei d’arrendaments de finques urbanes

Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei d’arrendaments de finques urbanes

Títol I. Disposicions comuns

Capítol primer. Àmbit de la Llei

Article 1

La present Llei regula el règim jurídic dels contractes d’arrendament de finques urbanes, tant les destinades a vivenda, com aquelles que es destinen a l’exercici d’una activitat de comerç, indústria, professional, d’ensenyament, o de qualsevol altra classe.

Article 2

Queden exclosos de l’àmbit d’aquesta Llei:

1r. L’ús de les vivendes pels porters, guardians, vigilants, assalariats i funcionaris que l’ocupen per raó del càrrec que desenvolupen o del servei que presten.

2n. Els contractes d’arrendament d’una finca amb casa-habitatge, en què la finalitat principal del contracte sigui l’aprofitament agrícola, pecuari o forestal de la finca.

Capítol segon. Característiques de la finca arrendable

Article 3

Les finques urbanes destinades a arrendament han de trobar-se en conformitat amb les normes d’urbanisme i construcció estatals i locals.

Article 4

Les finques urbanes destinades a vivenda no poden donar-se en arrendament si no es troben emparades per un certificat d’habitabilitat.

El nombre de les persones que conviuen en la finca arrendada de forma habitual i permanent no pot ésser, en cap cas ni en cap circumstància, superior al nombre màxim previst en el certificat d’habitabilitat.