Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de març de 1996 ha aprovat la següent:

Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat

Índex
Capítol primer. De l’adopció
Secció primera. Dels requisits de l’adopció
Secció segona. De la pre-adopció
Secció tercera. Dels procediments de pre-adopció i d’adopció
Secció quarta. Dels efectes de l’adopció
Capítol segon. De la pàtria potestat
Secció primera. De l’exercici de la pàtria potestat
Secció segona. De l’assistència educativa
Secció tercera. De la delegació de la pàtria potestat
Secció quarta. De la privació total o parcial de la pàtria potestat
Capítol tercer. De la tutela
Secció primera. Del tutor
Secció segona. De la tutela de l’estat dels orfes

Exposició de motius

Els serveis socials del Govern sempre han actuat amb la filosofia d’atorgar una prioritat absoluta a l’interès de l’infant, per sobre de les persones o institucions afectades, ja sigui família d’origen, família acollidora, família adoptant o centre d’acolliment.
En matèria de protecció de menors, la normativa actual és incompleta i fragmentada; disposem de diferents protocols administratius d’actuació, aprovats pel Govern en matèria d’adopció, acolliment familiar, comissió d’infància i centre d’acolliment per a infants.

És necessària una regulació unificadora de totes les mesures de protecció de menors per evitar dubtes, en quant al procediment a seguir pels professionals en cada cas.

La present Llei pretén adaptar el seu contingut a la realitat social actual, per reforçar les garanties i els controls judicials i administratius de la defensa de l’infant.

L’eix director de la present Llei es basa en dos principis fonamentals:

1. Actuar com a instrument d’integració a la família i a la societat que s’ofereixi a qui més el necessita i,

2. El benefici de l’infant, per sobre de qualsevol altre, per legítim que sigui.

Es vol donar un contingut jurídic, de caràcter essencialment personal, a la relació que s’estableix entre el menor i les persones o les institucions a que es confia.

En aquest sentit s’ha atorgat una gran importància al seguiment, per part dels serveis socials del Govern, d’aquells menors sota control judicial a fi d’assegurar el seu benefici òptim.

La primera part de la Llei és fonamental. Es tracta de la regulació dels procediments d’adopció.

La segona part es refereix a les possibilitat de modulació de la pàtria potestat, que van de l’adopció de simples mesures d’assistència educativa fins a la privació total de la pàtria potestat en el casos més greus.

La tercera part de la Llei estableix que la tutela sigui exercida per una persona privada, judicialment nomenada a aquest efecte, o bé per l’Estat.