Llei del Ministeri Fiscal (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de desembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei del Ministeri Fiscal

Exposició de motius

D’entre les institucions de l’Estat establertes per la Constitució, n’existeix una que presenta unes característiques molt particulars per la relació que manté amb els tres poders, legislatiu, executiu i judicial. És tracta del Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal, per la seva pròpia naturalesa, és molt proper al poder judicial. Instituït per representar la societat davant els Tribunals hi treballa en estreta col·laboració. Els seus membres són nomenats pel Consell Superior de la Justícia; tanmateix, és aliè al poder judicial ja que no disposa de la facultat de jutjar.

Alhora, el Ministeri Fiscal està lligat a l’exercici del poder executiu. El Fiscal General pot rebre del Govern les instruccions de caràcter general per exercir l’acció pública, ja que pertany al Govern la funció d’orientació de la política penal de l’Estat.

El nomenament dels membres del Ministeri Fiscal es realitza en base a la proposta del Govern i resten sotmesos a l’autoritat jeràrquica del Fiscal General.

També és convenient no excloure totalment la relació entre el Ministeri Fiscal i el poder legislatiu, evitant però instaurar qualsevol lligam de subordinació.

En adoptar-se la Llei qualificada de la Justícia, el legislador va voler, tot i mantenint la vinculació al Govern, una àmplia autonomia funcional al Ministeri Fiscal.

Això explica que aquella Llei qualificada en el seu article 91 doni als Fiscals independència de la jerarquia de les jurisdiccions.

En definitiva, el Ministeri Fiscal és un òrgan de l’Estat que ha d’actuar mitjançant els seus òrgans propis i amb autonomia funcional subjecta al principi de legalitat, d’acord amb l’article 88 de la Llei qualificada de la Justícia.

Així, doncs, la present Llei contribueix a fixar el conjunt de missions encomanades al Ministeri Fiscal, les seves relacions amb els tres poders, així com l’organització interna de la Fiscalia i el règim de responsabilitat dels seus membres.

Capítol I. Funcions del Ministeri Fiscal

Article 1

Per donar compliment de les missions generals que li són atribuïdes per l’article 93.1 de la Constitució, el Ministeri Fiscal:

1. Vetlla perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els plaços i terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents;

2. Vetlla pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques, amb les actuacions que reclami la seva defensa;

3. Exerceix les accions que la llei li atorgui en defensa de la independència dels Batlles i Tribunals.

Article 2

El Ministeri Fiscal, dirigit pel Fiscal General de l’Estat, actua d’acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

Article 3

En l’àmbit de la missió que li és encomanada, el Ministeri Fiscal:

1. Exercita l’acció penal, a iniciativa pròpia o a petició de tota institució o persona jurídica pública o privada i dels particulars, sense perjudici de les facultats dels batlles per a actuar d’ofici.

2. Exercita l’acció civil, juntament amb la penal, sempre que la part perjudicada no en faci reserva, desisteixi o renunciï expressament a la seva reclamació civil.

3. Dirigeix l’acció de la Policia per a l’esbrinament de fets que puguin ser constitutius d’infracció penal, pot ordenar investigacions per a l’obtenció de proves i pot controlar l’oportunitat i la durada de la detenció governativa. A tal efecte, adreça les instruccions al director de la Policia el qual designa els funcionaris encarregats d’executar-les i vetlla per al seu compliment. Aquestes funcions cessen, en cada cas, al moment que un batlle instructor hagi incoat diligències prèvies o bé sumari.

4. Rep diàriament, de la Direcció del Servei de Policia i de la Direcció del Centre penitenciari, l’informe d’actuacions i incidències i la relació d’altes i baixes de les persones detingudes i internades.

5. Intervé directament en el procés penal, demana i participa sempre que ho considera convenient, en la pràctica de totes les proves, diligències i mesures cautelars, per a l’esbrinament dels fets delictuosos i dels seus responsables i en fa la qualificació en la forma prevista en el procediment penal.

6. Assisteix i participa als judicis orals de tots els tribunals penals i formula les conclusions que estima pertinents.

7. Informa en tots els incidents processals de la jurisdicció penal.

8. Rep notificació de les resolucions dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i interposa, si escau, els recursos escaients en defensa de la legalitat i de l’interès general.

9. Vetlla per l’efectiva execució de totes les resolucions fermes dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i adreça, a tal efecte, qualsevol petició al tribunal competent.

10. Intervé en tots els processos civils en què estiguin interessats menors d’edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció.

11. Intervé, d’acord amb el que estableixen les lleis escaients en el procediment d’habeas corpus i en el procediment urgent i preferent de tutela dels drets i llibertats reconeguts en els Capítols III i IV de la Constitució, així com en els recursos o judicis d’empara constitucional, i en els procediments d’inconstitucionalitat contra lleis i decrets legislatius i, quan escau, en el procediment incidental d’inconstitucionalitat.

12. Intervé, en defensa de l’interès general, de conformitat amb la Llei del registre civil, en tots els procediments relatius a l’estat civil de les persones.

13. Intervé en els procediments disciplinaris seguits contra batlles i magistrats.

14. Lliura informe per a la resolució dels expedients d’alta d’advocats al Col·legi d’advocats d’Andorra, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

15. Exerceix totes les altres funcions que li són atribuïdes per llei.

Article 4

Per a l’exercici de les funcions que té encomanades, el Ministeri Fiscal pot:

1. Sol·licitar la vista de qualsevulla actuació judicial, en l’àmbit penal, així com requerir informació sobre la situació dels procediments en curs. Pot, també, demanar la pràctica de les diligències que consideri adients per a l’esclariment dels fets punibles i el descobriment dels responsables.

2. Rebre denúncies, les quals, després de fer les verificacions pertinents i ordenar —si escau— una enquesta preliminar, tramet a l’autoritat judicial si estima haver-hi fonament per exercitar l’acció. En tot cas, notifica la seva decisió a la persona denunciant.

3. Sense perjudici de la periodicitat obligatòria, visitar en qualsevol moment els centres penitenciaris, examinar la situació personal i l’expedient dels interns i obtenir la informació que consideri útil en relació a les persones empresonades.

4. Demanar la cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seus funcionaris i els agents, que li ha de ser prestada, dins dels límits legals, sense excusa ni dilació.