Llei de tinença i de protecció d’animals

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1998 ha aprovat la següent:

Llei de tinença i de protecció d’animals

Exposició de motius

L’aparició, en les societats avançades com la nostra, de moviments de defensa i protecció dels animals, i la manca d’una normativa exhaustiva, globalment estructurada i amb una finalitat proteccionista, ha portat els poders públics a assumir-la com un repte ineludible, i a acollir la responsabilitat principal de custodiar l’entorn natural en què la humanitat es desenvolupa, tot vetllant per una política científica i sanitària adequada.

La consideració dels animals com a éssers vius capaços de patir, i la superació de tota visió de la humanitat com a posseïdora de drets absoluts i il·limitats que permeten la pràctica de conductes destructives sobre els animals, juntament amb la convicció que és necessari evitar als animals patiments innecessaris, ha arrelat íntimament en el sentiment de la societat andorrana, la qual, sense cap mena de dubtes, refusa tot tipus de tractament cruel i degradant per als animals.

La societat andorrana no és aliena al moviment de sensibilització a favor del reconeixement dels principis de respecte, defensa i protecció dels animals, cosa que exigeix, en consonància amb els convenis i els tractats internacionals, la promulgació d’un marc legal adequat, no existent fins avui, que reculli, garanteixi i promogui els dits principis. Així mateix, és voluntat de la Llei augmentar aquesta sensibilitat, ja present a la nostra societat des de sempre, i establir les bases per a una educació que promogui l’adopció de comportaments més humanitaris i propis de la societat moderna que som.

Aquesta Llei s’inspira en els principis dels diferents convenis internacionals existents en la matèria. Hi ha dues grans categories d’animals, la regulació jurídica de les quals ha de ser clarament diferenciada: d’una banda, hi ha la fauna autòctona, que és patrimoni de tothom, i de l’altra, hi ha els animals que viuen en l’entorn humà, normalment sota la seva propietat o la seva possessió.

És funció de l’Estat, tal com diu l’article 31 de la nostra Constitució, vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, i defensar la flora i la fauna autòctones. Aquesta Llei pretén, en compliment d’aquest precepte constitucional, iniciar un camí de protecció dels animals en general, i també de la fauna autòctona. Així mateix es considera de gran importància la Llei de tinença d’animals aprovada pel Consell General el dia 2 de febrer de 1988, que serveix de base per a aquest nou text legal.

L’objectiu d’aquesta Llei és la protecció dels animals, tant domèstics com salvatges. Recull, d’una banda, les atencions mínimes que han de rebre els animals, des del punt de vista higiènic i sanitari, així com les condicions de la tinença, la venda i el manteniment amb la finalitat de garantir uns mínims de bon tractament. També és un objectiu d’aquesta Llei la regulació de la inspecció i la vigilància, les obligacions dels posseïdors, els centres d’acollida o les instal·lacions per al seu manteniment temporal. D’altra banda, es pretén protegir i gestionar la diversitat de la fauna autòctona, preservar la riquesa animal que viu en estat salvatge a les muntanyes i els boscos del nostre país, i establir una normativa molt avançada en el terreny del comerç d’espècies salvatges de fauna no autòctona.

Aquesta Llei fixa com a principi fonamental de protecció dels animals domèstics el de possessió i tinença responsable, de manera que els afectats assumeixin la cura dels animals en tots els aspectes de la Llei com la contraprestació humana deguda als animals davant l’afecte o la utilitat que aporten al seu company o al seu posseïdor.

La Llei està dividida en cinc títols. Al títol I es regulen les disposicions generals en què s’estableixen les relacions d’afectació entre l’home i l’animal i viceversa. També és important l’establiment de centres que alberguen, comercialitzen i tracten els animals, denominats i registrats sota el nom de nuclis zoològics, i es té cura especial dels aspectes relatius a la higiene i al transport. Al títol II es recullen les qüestions relatives a la sanitat d’animals, bàsicament la seva influència en l’home.

En els títols III i IV es regulen, respectivament, les condicions de maneig, tinença i venda dels animals domèstics i tot el que fa referència als animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona.

Finalment, el títol V i el títol VI regulen la part imperativa necessària per al compliment pràctic de la Llei, com ara la inspecció i el control i la tipificació d’infraccions i les sancions corresponents.

Caldrà, no obstant això, perquè el sistema jurídic de protecció d’animals sigui complet, que es facin els desplegaments reglamentaris corresponents que permetin concretar i aplicar a la realitat quotidiana el sentit general de la població que dimana d’aquesta Llei de protecció d’animals.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objecte

1.1 Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona.

1.2 L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca, que es regulen per les seves disposicions particulars.

Article 2

Obligacions dels propietaris i dels posseïdors

2.1 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar aquelles mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.

2.2 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que aquest pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.

2.3 Els propietaris d’animals inclosos en la llista d’espècies que, a tal efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.

2.4 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè aquest no embruti les vies i els espais públics i de retirar immediatament les matèries fecals.

Article 3

Transport, importació i exportació

Les condicions de transport, importació i exportació s’estableixen reglamentàriament.

3.1 Tota importació d’animals requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de la presentació de la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament.

3.2 Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de la presentació de la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament.

Article 4

Actuacions prohibides

Queden prohibides les actuacions següents:

4.1 Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui sofriments o danys injustificats.

4.2 Abandonar un animal.

4.3 Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari.

4.4 Mantenir-los en estat de desnutrició o assedegats sense una prescripció facultativa.

4.5 Mutilar-los, excepte en aquells casos en què sigui necessari per raons mèdiques justificades, o per mantenir les característiques de raça; en aquest cas la mutilació ha de ser feta per un veterinari legalment establert.

4.6 Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.

4.7 Vendre’ls als menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor.

4.8 La venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

4.9 L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, l’emmagatzematge, el transport i la manipulació d’aliments.

4.10 La circulació i la permanència d’animals en les piscines públiques.

4.11 Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició, així com una sobreexplotació que posi en perill la seva salut.

4.12 Subministrar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar el seu rendiment o la seva producció.

4.13 Alienar a títol onerós o gratuït animals amb destinació diferent al sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.

Article 5

Activitats prohibides

5.1 Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment o ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

5.2 Es prohibeix el tir al gall, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus amb mort i altres pràctiques similars.