Llei sobre drets d’autor i drets veïns

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de juny de 1999 ha aprovat la següent:

Llei sobre drets d’autor i drets veïns

Exposició de motius

Les obres artístiques, les produccions fonogràfiques, les interpretacions o execucions, les emissions i les produccions tant fonogràfiques com audiovisuals o similars, han assolit un nivell de protecció harmonitzat en la majoria d’estats i en concret a tots els estats europeus. L’exigència d’una reciprocitat territorial en la protecció dels drets ha posat els autors andorrans en dificultats per fer valer els seus drets en certs països per impossibilitat de satisfer aquesta reciprocitat. Així mateix el nivell de protecció a Andorra de les obres, les produccions, les interpretacions, les execucions, o les emissions, inferior al nivell de protecció atorgada a tots els països industrialitzats, ha posat Andorra en una situació de desavantatge competitiu per a tota persona que presti serveis o faci productes des d’Andorra, que incorporin aquestes creacions intel·lectuals. A més el públic demana una alta qualitat en els productes o serveis que incorporen creacions intel·lectuals i els consumidors tenen el dret a estar protegits contra tota forma de pirateria o falsificacions d’aquests productes o serveis. L’evolució i la importància econòmica creixent dels drets d’autor i drets veïns ha estat acompanyada d’una sofisticació de la protecció pels autors, entitats d’emissió, productors, artistes intèrprets i executants i del públic tal que l’actual legislació sobre propietat literària i artística del 25 de juny de 1971 ha quedat superada. La nova Llei de drets d’autor i drets veïns permet atorgar una protecció actualitzada tant a autors com a artistes intèrprets o executants, entitats d’emissió, productors i públic consumidor. La nova Llei estableix un delicat equilibri entre els interessos d’aquests col·lectius. Aquest text està harmonitzat amb els principals convenis internacionals —com el Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques de 1886 i en el Conveni de Roma per a la protecció dels artistes intèrprets o executant, productors fonogràfics i organitzacions de radiodifusió de 1961— i permetrà que Andorra, quan escaigui, s’hi pugui adherir per obtenir una protecció internacional sòlida per als andorrans en matèria de drets d’autor i drets veïns.

La nova Llei de drets d’autor i drets veïns inclou dos grups de drets: els drets d’autor i els drets veïns.

En la part de drets d’autor cal destacar que en la Llei es defineixen com a obres literàries i artístiques: els programes d’ordinador, les obres audiovisuals, les obres fotogràfiques, les obres d’arquitectura i les obres d’arts aplicades, sempre que siguin produccions originals en el domini literari o artístic. També cal destacar que estan protegides les obres derivatives originals com traduccions, adaptacions, arranjaments i altres transformacions, i les recopilacions d’obres i recopilacions de simples dades (bases de dades). L’autor d’una obra literària o artística té uns drets econòmics i uns drets morals sobre les seves obres. Aquests drets econòmics i morals estan protegits durant la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort, amb certes matisacions per als casos d’obres de coautoria, obres col·lectives; obres audiovisuals, obres publicades anònimament o sota un pseudònim; casos en què es considera que l’autor és una persona jurídica; o casos d’obres publicades en volums. La Llei disposa una sèrie d’excepcions als drets econòmics per a certs casos de reproducció privada per a propòsits personals, citacions, reproduccions per a l’ensenyament, usos per part de biblioteques i arxius, finalitats informatives, adaptacions de programes d’ordinador o la seva decompilació, usos de bases de dades, distribucions posteriors a la primera venda o certes exhibicions. El propietari original dels drets econòmics i dels drets morals és l’autor que ha creat l’obra. En el cas d’obres col·lectives, la persona física o jurídica per iniciativa i sota la direcció de la qual s’ha creat l’obra, ha de ser considerada com l’autor de l’obra. En el cas d’una obra creada per un empleat en el compliment de les seves obligacions, el patró ha de ser considerat l’autor. En el cas d’una obra audiovisual, el productor, el director principal i el compositor de la música creada especialment per a l’obra audiovisual han de ser considerats com els coautors de l’obra.

En la part relativa als drets veïns es disposa que els artistes intèrprets o executants tenen certs drets econòmics i morals sobre les seves interpretacions o execucions, durant un període de 50 anys; els productors fonogràfics tenen certs drets econòmics sobre les seves produccions fonogràfiques, durant un període de 50 anys; les organitzacions de radiodifusió tenen certs drets econòmics sobre les seves emissions, durant un període de 50 anys; i els editors d’obres no publicades prèviament tenen certs drets econòmics, durant un període de 25 anys. La Llei també disposa una sèrie d’excepcions per a certs propòsits personals, informatius, d’ensenyament o casos similars als establerts per a les obres literàries o artístiques.

En la Llei s’estableixen les accions que es poden emprendre contra la lesió dels drets del propietari d’un dret d’autor o dret veí, accions que compleixen els requisits de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relatius al Comerç, (ADPIC) de l’Organització Mundial del Comerç.