Correcció d’errata

Vist que s’ha detectat l’omissió dels guions de tall de paraules en la publicació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial publicada al BOPA núm. 2, any 12, de data 12 de gener del 2000, es procedeix a la seva íntegra publicació que queda redactada com segueix:

Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre de 1999 ha aprovat la següent:

llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial

Exposició de motius

La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i l’indubtable interès públic que té el fet de preservar l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d’una Llei com la present.

Aquesta Llei es redacta amb l’objectiu de fer efectiu l’article 2.1 de la Constitució, que disposa que “la llengua oficial de l’Estat és el català”.

El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició de l’ensenyament a Andorra en aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta immigració vinculada al creixement de l’economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua. De fet, des de la fi del segle passat fins ara, tant el Consell General com el Govern i els comuns s’han pronunciat mitjançant ordinacions, decrets o altres disposicions relatives a àmbits diversos en favor de l’ús de la llengua oficial.

La diversitat de parlants de llengües diferents, el paper que té cada grup lingüístic dins la societat, el caràcter marcadament turístic de moltes fonts de riquesa i les relacions socials que se’n deriven i, sobretot, la facilitat de la població per expressar-se en diversos idiomes, són els factors que justifiquen la necessitat d’una regulació més àmplia com la present, que doni resposta a les qüestions exposades i que posi a l’abast de la població els mecanismes necessaris per preservar la identitat lingüística d’Andorra.

Com a llengua de l’Estat, i també com a vehicle d’expressió col·lectiva de la societat andorrana, el català n’ha de ser la llengua d’ús general. Aquest objectiu s’ha d’assolir amb un esperit de justícia, d’obertura i de respecte de les altres expressions lingüístiques.

La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relació d’integració lingüística amb Andorra. Aquesta relació s’ha de produir des de la conservació i també la promoció dels seus valors culturals. Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau més elevat d’integració lingüística que el que esmenta la Llei només pot ser resultat d’una opció plenament lliure de la persona, i no pot ser ni forçada ni tan sols induïda.

La voluntat integradora que presideix la Llei s’oposa decididament a qualsevol actitud d’intransigència, que només podria ser provocada per una interpretació errònia del text.

En aquest mateix sentit, la Llei, tot i que estableix sancions d’acord amb la legislació andorrana existent sobre aquesta matèria, té un objectiu positiu de promoció i es caracteritza per oferir possibilitats de rectificació pròpies per a cada cas i prèvies sempre a la sanció, la qual és considerada efectivament com el darrer recurs per al compliment de les disposicions que s’hi estableixen.

Finalment, la Llei també té en compte l’establiment de mecanismes de protecció i promoció de la variant del català pròpia d’Andorra, sense perjudici de la unitat de la llengua.

Títol preliminar

Article 1

Llengua oficial

La llengua oficial de l’Estat és el català.

Article 2

Objectius de la Llei

Aquesta Llei té per objecte el desenvolupament de l’article 2.1 de la Constitució amb les finalitats següents: