Llei sobre la remuneració de les reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals que han de mantenir i dipositar les entitats enquadrades en el sistema financer

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 4 de juliol del 2001 ha aprovat la següent:

Llei sobre la remuneració de les reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals que han de mantenir i dipositar les entitats enquadrades en el sistema financer

Exposició de motius

La Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre de 1993, reconeix el règim de reserves obligatòries que el sistema bancari ha de complir com un instrument regulador del sistema financer, juntament amb el coeficient d’inversions obligatòries.

La utilització d’aquests mecanismes la fonamenta la mateixa llei per la seva influència positiva en la solvència i liquiditat de les entitats financeres andorranes; aspectes pels quals ha de vetllar l’Estat, en compliment del mandat constitucional recollit a l’article 32 de la Carta Magna del Principat, que determina la possibilitat d’intervenció en l’ordenació del sistema econòmic i financer per part de l’Estat, per tal de fer possible el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.

El desenvolupament del règim de reserves obligatòries ha estat efectuat pel Consell General, de forma específica, tal com dicta la Llei d’ordenació del sistema financer, a través de la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, d’11 de maig de 1995, en la qual es determina el límit i l’abast d’aquestes reserves. Així mateix, pel que respecta a la forma de retribució dels esmentats dipòsits de reserves en garantia, es considera adequat mantenir en mans del Govern la seva determinació, ja que es tracta de mesures sense naturalesa tributària, aplicades en el marc de la política financera de l’Estat.

Els ingressos que es puguin derivar a favor del tresor públic pel fet de retribuir els dipòsits en garantia de reserves a tipus inferiors als de mercat o de no retribuir-los, no tenen naturalesa tributària atesa la seva finalitat i el seu origen, tal com s’ha pronunciat la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en afirmar que aquesta classe d’ingressos tenen un origen que no té res a veure amb els fets generadors dels tributs a què es refereix la Llei de bases de l’ordenament tributari.

L’actual conjuntura que presenten els mercats financers i les necessitats econòmiques del Principat fan convenient continuar amb la utilització d’aquest instrument de política financera als efectes de preservar, el màxim possible l’evolució de l’economia andorrana i fomentar-ne el creixement, en compliment del precepte constitucional abans comentat. La continuïtat perseguida s’ha d’entendre en els seus termes més amplis, és a dir, tant en la quantitat que afecta els límits màxims i mínims de les reserves en garantia, com en relació amb les condicions i exigències envers la seva aplicació. Tot això, sense perjudici que el Govern desenvolupi les condicions a aplicar als dipòsits, en compliment de l’establert a l’article 17 de la Llei d’ordenació del sistema financer.

Finalment, aquest conjunt de circumstàncies determinen la conveniència d’adequar de forma urgent el sistema de reserves en garantia de dipòsits a l’empara de l’article 60 de la Constitució, en relació a la remuneració de les reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals que han de mantenir i dipositar les entitats enquadrades en el sistema financer.