Llei qualificada d’immigració (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de maig del 2002 ha aprovat la següent:

Llei qualificada d’immigració

Exposició de motius

Fins a l’any 1975, la immigració al Principat d’Andorra no va ser regulada de manera específica. Fins aleshores, l’única obligació efectiva dels estrangers que s’establien al país era comunicar la seva presència al Servei d’Ordre.

Els serveis dels Coprínceps i el Consell General intentaren coordinar les actuacions respectives en el decurs dels anys vuitanta, però el marc institucional no era propici a l’elaboració d’una política global coherent en matèria d’immigració.

Després de la promulgació de la Constitució, el Consell General ha continuat gestionant la política d’immigració d’Andorra, aprovant periòdicament unes disposicions basades en l’aplicació de quotes, sense que, fins avui s’hagi definit un marc legal que abasti la política general en matèria d’immigració.

Regular la immigració, vist el creixement de l’economia andorrana, que ha provocat l’establiment massiu d’immigrants en pocs anys i ha configurat una situació demogràfica sense equivalent, significa un repte per al legislador, ja que incideix de manera notable en la situació, l’estatus i els drets d’una gran part de la població estrangera resident al país, a més d’afectar, per a l’esdevenidor, la concessió d’autoritzacions als nous immigrants. Aquest repte respon a la necessitat imperiosa de dotar-se d’una legislació moderna d’acord amb la Constitució i conforme als compromisos internacionals del Principat d’Andorra i a la dinàmica del seu entorn europeu.

La present Llei qualificada estableix el principi de la competència del Govern per determinar la política general en matèria d’immigració i per executar-la, i també defineix el marc legal del seu desenvolupament per permetre un control legislatiu eficient. Aquesta Llei permet al Govern crear i utilitzar els instruments i serveis oportuns per adaptar la seva política a les necessitats conjunturals de l’economia i de la societat i crea un marc jurídic que fa possible el desenvolupament de polítiques d’immigració molt flexibles i adaptables.

Nogensmenys, el legislador ha volgut definir les prioritats fonamentals que aquesta política ha de respectar. Així, el Govern ha de vetllar per assegurar un lloc de treball als andorrans i als estrangers residents autoritzats a treballar. També ha rebut el mandat de garantir la cohesió social i de defensar els interessos internacionals d’Andorra. A aquest fi, ha de prendre les mesures adequades per afavorir la contractació dels estrangers nacionals d’estats amb els quals Andorra manté relacions privilegiades.

Aquesta Llei garanteix les llibertats fonamentals i potencia la integració dels estrangers. L’obligació d’adoptar un marc reglamentari previ descarta tota possibilitat d’adopció de decisions arbitràries. Les condicions i els criteris de la concessió, la renovació i l’anul·lació de les autoritzacions d’immigració queden establerts de forma precisa i es fixa un marc jurídic definit per a cada situació d’immigració.

Les decisions administratives en la matèria així com les mesures de policia administrativa definides per assegurar-ne l’execució efectiva, queden establertes de manera concreta, en estricte respecte del principi de legalitat.

Paral·lelament, i en compliment del mandat constitucional de desenvolupament de l’article 22 de la Constitució, la Llei defineix el concepte de resident i concreta els procediments protectors específics que té al seu abast enfront de l’Administració.

Ensems, la present Llei qualificada consolida les garanties dels drets i les llibertats dels estrangers residents legalment a Andorra, ja consagrats per l’article 39.2 de la Constitució. Així mateix, regula el règim del reagrupament familiar i amplia els drets dels estrangers que resideixen al Principat d’Andorra des de fa més de set anys.

La seguretat jurídica queda reforçada per unes disposicions que determinen de manera completa i precisa la tipologia de les infraccions i les sancions corresponents.

Les disposicions transitòries permeten que es respectin efectivament els drets adquirits i, en particular, preveuen les pautes de regularització de les situacions provisionals actualment existents.

Finalment, el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals dels estrangers s’acompanya de la voluntat clarament afirmada de continuar garantint una política preventiva eficaç en matèria d’ordre públic i de seguretat de l’Estat, de les persones i dels béns.

Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1. Àmbit d’aplicació general

La present Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.

Article 2. Tractats i acords internacionals

La present Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.

Article 3. Residències passives

La present Llei és aplicable en matèria de residències passives en tot el que no està previst en la Llei qualificada de residències passives.

Article 4. Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra

Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.