Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2002 ha aprovat la següent:

Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic

Exposició de motius

El territori del Principat d’Andorra ha tingut sempre unes bones condicions per a la pràctica de la pesca. Els seus rius, estanys i llacs ofereixen un hàbitat ideal per a les diferents espècies de salmònids, principalment la truita fario, autòctona, molt apreciada pels pescadors.

Històricament la pesca com a activitat humana al Principat ha anat evolucionant d’un origen alimentari fins a concebre’s en l’actualitat gairebé exclusivament com una activitat esportiva, capaç de satisfer les necessitats d’oci o, simplement, de contacte amb la natura, valors que cada vegada es troben més protegits i preuats en l’entorn europeu.

La realització del Pla de sanejament de les aigües d’Andorra té per objectiu millorar la qualitat dels rius del país. Això permetrà augmentar, en qualitat i en quantitat, el domini de la pràctica de la pesca.

L’article 1 del Conveni de Berna, del 19 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa, defineix com a objectiu del Conveni “assegurar la conservació de la flora i de la fauna salvatges i dels seus hàbitats naturals, en especial de les espècies i dels hàbitats la conservació dels quals requereix la cooperació de diversos estats, i promoure aquesta cooperació”. Els rius d’Andorra es poden considerar autèntics corredors biològics internacionals i han de ser gestionats i protegits en aquesta línia.

L’article 31 de la nostra Constitució insisteix, en la mateixa orientació, en la necessitat de mantenir un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.

El Consell General, conscient d’aquesta evolució, ha decidit adaptar la legislació fins avui existent en matèria de pesca a les noves realitats de la societat actual a fi de garantir com més eficaçment millor, d’una part, que la pesca es practiqui en un marc ordenat que optimitzi els recursos piscícoles existents, i d’altra part, que els ecosistemes aquàtics tinguin garantida la protecció i s’evitin així les agressions que sovint sofreixen.

La Llei s’estructura en vuit capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals:

El capítol I estableix les normes generals i l’àmbit d’aplicació de la Llei, al compliment de la qual no solament estan subjectes els qui materialment realitzen l’activitat de la pesca sinó també totes aquelles persones que realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.

El capítol II classifica les aigües en lliures i sotmeses als règims especials de vedats, acotats i pesca sense mort que fins ara es trobaven regulades en disposicions disperses, i a més regula els escenaris per a la celebració de concursos.

Els capítols III i IV es refereixen a la conservació i la preservació del medi aquàtic establint mesures per a la realització d’obres en aquest medi, i atribueixen al Govern la facultat d’intervenir per protegir la riquesa piscícola. Igualment, s’hi defineixen les normes bàsiques per a l’exercici ordenat de la pesca sense perjudici que posteriorment es complementin i desenvolupin per via reglamentària.

El capítol V regula el règim de lliurament i d’obtenció de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat, mentre que el capítol VI atribueix el control del compliment de la Llei als agents del Cos de Banders, als quals se’ls considera agents de l’autoritat, i menciona la Federació Andorrana de Pesca com a entitat col·laboradora del ministeri responsable de la pesca.

El capítol VII tipifica les infraccions i les sancions que es poden imposar i fixa els terminis de prescripció de les infraccions, mentre que el capítol VIII estableix un procediment sancionador amb les particularitats que s’han cregut oportunes per tal d’assegurar tant el dret a la defensa com el compliment adequat de les sancions que finalment s’imposen.

La disposició transitòria disposa que l’article 16 entrarà en vigor un any després de l’entrada en vigor de la present Llei, la disposició derogatòria deroga els textos legals anteriors que s’oposin a la present Llei, mentre que les disposicions finals faculten el Govern perquè estableixi anyalment els períodes d’obertura i tancament de la pesca, delimiti les zones sotmeses a règim especial, fixi les tarifes de les llicències i permisos i actualitzi periòdicament, mitjançant la Llei del pressupost, els imports de les sancions.

Capítol I. Normes generals i àmbit d’aplicació

Article 1

La present Llei té per objecte regular l’exercici de la pesca, fomentar, protegir i conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels seus hàbitats naturals.

Article 2

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers aquàtics, vius o morts.