Llei 19/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre les activitats comercials (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004 ha aprovat la següent:

llei 19/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre les activitats comercials

Exposició de motius

Atesa la necessitat de generalitzar la imposició indirecta a tots els sectors de l’economia andorrana, resulta convenient desenvolupar un impost indirecte que sotmeti a gravamen la comercialització dels béns importats, elaborats o produïts internament, quan aquests són lliurats per ser consumits dins el territori andorrà.

La Llei de l’impost de mercaderies indirecte (IMI) de 26 de juny de 1991, estableix les bases d’una imposició indirecta sobre la producció interna de tota mena de béns mobles i la seva importació, però no arriba a sotmetre a gravamen el consum intern en la fase de consumidor final, sinó que es queda en la fase inicial de producció o importació. Això fa que l’actual IMI no compleixi el principi de generalitat atès que no grava el consum final. L’actual estructura de gravamen únicament sotmet a imposició la part del valor corresponent a la producció o a la importació i no el valor afegit que suposa l’increment del preu del bé en el procés de la seva comercialització.

Així, l’impost indirecte sobre les activitats comercials pretén gravar la comercialització de béns i productes que han estat objecte d’importació o de producció interna en termes de consum final dins el territori del Principat.

Les particularitats del comerç andorrà tenen com a conseqüència que no es disposi d’una informació concreta i contrastable en relació amb el consum final realitzat al Principat. És per això que l’impost indirecte sobre les activitats comercials s’estructura com un impost monofàsic que s’aplica en l’origen, és a dir, en el moment de realitzar la importació de mercaderies o bé en el moment de lliurar els béns produïts o elaborats dins el territori d’aplicació de l’impost, segons el cas.

L’estructura de gravamen adoptada en aquesta figura impositiva obeeix a un principi d’eficiència en la gestió de l’impost. La imposició sobre la fase final del comerç, feta de forma monofàsica i en origen, suposa no haver d’implantar un sistema de gestió complex i difícil, atès que no cal censar, gestionar i controlar tot el comerç en la fase de distribució per al consum. En altres paraules, l’impost s’exigeix d’una forma única i en un moment inicial de la cadena de comercialització.

Atès que totes les importacions de béns estan subjectes a l’IMI i són objecte d’un control a la Duana, resulta eficient aplicar l’impost sobre la comercialització d’aquests béns en origen i en una sola fase en el moment de la seva importació.

A més a més, aquest sistema també simplifica la gestió per als comerciants, els quals no han d’efectuar declaracions específiques per aquest impost. Per altra banda, quan es tracta de béns produïts o elaborats dins el territori, el sistema obliga el productor o el fabricant dels béns al pagament del tribut. Això resulta coherent amb el sistema establert per a les importacions, on l’obligat tributari de l’impost és l’importador.

Tanmateix, l’aplicació d’aquest impost ha de ser perfectament compatible amb la resta de figures impositives. És per això, i atenent que aquest impost és una extensió de la imposició indirecta fins al consum final, que el text ha de seguir de forma molt estricta les definicions i el model que estableix l’actual IMI.

Als efectes de determinar la quota de liquidació de l’impost, s’utilitza un règim especial de recàrrec d’equivalència aplicat sobre el valor dels béns importats, calculat sobre la base dels marges estimats que s’observen respecte a la comercialització dels béns referits.

Pel que fa als béns produïts o elaborats en territori andorrà, la determinació de la quota de liquidació es realitza mitjançant l’aplicació d’un coeficient de proporcionalitat sobre la quota de liquidació de l’impost indirecte sobre la producció interna (IPI).

Atenent el principi de generalitat, i amb l’objectiu que no existeixin fissures en el tribut, l’impost s’ha generalitzat a tots els lliuraments de béns, encara que no tinguin per objecte la seva comercialització. Així, el gravamen s’aplica a tots els lliuraments de béns, encara que siguin fets en favor d’empresaris o professionals i que els incorporin al seu procés productiu. Tanmateix, les lleis que estableixen el gravamen sobre la producció de béns o prestació de serveis ja inclouen en el mòdul específic de cadascuna de les activitats la deducció dels impostos indirectes suportats, i, en particular, la de l’impost indirecte sobre les activitats comercials.

Pel que fa als béns importats o produïts dins el territori d’aplicació de l’impost, quan són objecte d’exportació definitiva i, per tant, consumits en altres territoris, es preveu la devolució de l’impost en els mateixos termes que es fa en l’IMI.

Per acabar, i amb la finalitat de dotar el sistema d’una coherència en el mecanisme de repercussió de l’impost, s’estableix una obligació als comerciants o als distribuïdors de béns a fer un trasllat formal del mateix. Tot i que aquestes persones no són obligats tributaris de l’impost, però intervenen en la fase final del consum, han de repercutir l’impost en la forma que ho fan els altres productors o importadors. Aquesta repercussió s’ha de calcular sobre el preu que perceben, tenint en compte els tipus de gravamen aplicables per al consum dels béns que són objecte de lliurament, que són els previstos en l’IMI o en l’IPI.

L’entrada en vigor d’aquesta Llei està prevista el primer de gener de l’any 2006.

Aquesta Llei es compon d’un capítol I, integrat per dos articles on s’estableixen les disposicions generals; un capítol II, on es determinen els elements essencials de l’impost, compost per dotze articles; un capítol III, amb tres articles on es recullen les obligacions dels obligats tributaris en relació amb aquest impost; un capítol IV, on s’estableix el sistema de gestió, liquidació i control, amb tres articles, i un capítol V relatiu a les infraccions i les sancions, amb dos articles. Formen part també de la Llei dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals, així com un annex relatiu als coeficients de proporcionalitat a aplicar a la quota de liquidació de l’impost indirecte sobre la producció interna.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa jurídica

1. L’impost indirecte sobre les activitats comercials és un tribut de naturalesa indirecta, de caràcter estatal, que, en origen i en fase única, grava la comercialització de béns i productes que són objecte d’importació o de producció interna.

2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per comercialització de béns el conjunt d’operacions de venda al major i venda al detall que intervenen en la transmissió dels béns fins al consumidor final.

3. Aquest impost es regeix per les disposicions establertes en aquesta Llei, per la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, pels reglaments i altres disposicions que la desenvolupin.

Article 2. Àmbit territorial

Aquest impost s’aplica en tot el territori andorrà.

Capítol II. Elements essencials de l’impost

Article 3. Fet generador

Constitueixen el fet generador d’aquest impost la importació de béns, així com el lliurament de béns produïts o elaborats dins l’àmbit territorial de l’impost.

Article 4. Operacions no subjectes

1. No estan subjectes a aquest impost les importacions de béns que es realitzin a l’empara dels règims especials de trànsit, dipòsit, perfeccionament actiu i transformació sota control duaner, en la forma i amb els requisits que reglamentàriament s’estableixin.

2. Quan la importació de béns es realitza a l’empara del règim d’admissió temporal, està no subjecta a aquest impost sempre que no es tracti de béns d’equipament, de béns de producció o de béns de fabricació destinats a una utilització lucrativa o a l’execució de treballs de fabricació o de producció establerts reglamentàriament. En aquest cas, s’aplicarà l’impost de manera parcial d’acord amb la normativa vigent en matèria duanera.

Article 5. Concepte d’importació

Als efectes d’aquest impost s’entén per importació l’entrada de béns al Principat d’Andorra procedents d’un altre estat o territori, sigui quina sigui la finalitat a la qual es destinin o la condició de l’importador.

Article 6. Concepte de lliurament de béns

1. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns corporals.

2. Als efectes d’aquest impost també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia, així com les aplicacions informàtiques estandarditzades en sèrie i comercialitzades per ser usades.