Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del 2007 ha aprovat la següent:

llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària

Exposició de motius

El Principat d’Andorra encara no disposa d’una llei penitenciària reguladora de l’organització del sistema penitenciari i de les condicions d’internament dels presos, que és condició necessària per disposar d’un règim jurídic complet en aquesta matèria. Actualment, les úniques fonts normatives existents són les normes de règim interior del Centre Penitenciari Casa la Vall i el Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari, que són, però, insuficients per raó del seu rang i del seu contingut.

Aquesta situació obliga a l’elaboració d’aquesta llei per dues raons fonamentals. En primer lloc, per tal de disposar d’un marc normatiu sistemàtic i actualitzat en aquesta matèria. I en segon lloc, per la necessitat de conciliar el règim de privació de llibertat inherent a l’ingrés en un establiment penitenciari amb els requisits establerts per la Constitució.

Com és evident, el règim d’internament comporta l’afectació d’un dels drets bàsics de la persona, com és el de la seva llibertat, i la col·loca dins una relació, derivada de la naturalesa del règim penitenciari, en la qual es veuen necessàriament afectats nombrosos drets reconeguts per la Constitució i també en els convenis internacionals sobre drets humans.

Des d’aquesta perspectiva, cal considerar de forma especial la prohibició d’aplicar penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, el respecte a la dignitat de la persona, la no discriminació, el dret a la seguretat personal o, fins i tot, el dret a la intimitat que també cal preservar, encara que amb certes limitacions, com és lògic, dins l’àmbit penitenciari.

Un altre aspecte relacionat amb l’internament que afecta molt directament els drets dels reclusos és el règim disciplinari. Malgrat que l’internament suposa l’existència d’una relació d’especial subjecció dels interns envers l’Administració en la qual el reglament pot desenvolupar un paper important, no és menys cert que les mesures disciplinàries tenen caràcter limitatiu i han de poder comptar amb un suport normatiu amb rang de llei per tal de preservar el principi constitucional de legalitat en matèria sancionadora.

Finalment, no es pot oblidar que el règim d’internament ha de permetre, en la mesura que ho permeti el contingut i el sentit de la pena, l’exercici dels drets de la persona en els ordres civil, social, econòmic o cultural.
Tots aquests factors, juntament amb la necessitat d’una ordenació general dels mitjans i del funcionament del Centre Penitenciari, justifiquen l’aprovació d’aquesta Llei a partir dels criteris que s’exposen a continuació.

El primer és la necessitat de configurar el sistema jurídic penitenciari d’acord amb el principi de legalitat i de reserva de llei. La Llei ha de ser la peça clau d’aquest sistema per les raons que ja s’han esmentat, sense perjudici que el reglament hagi de tenir en aquest cas un protagonisme important atesa la naturalesa administrativa del règim penitenciari i de la relació que deriva de l’internament.

El segon és l’establiment dels principis generals que han d’inspirar l’aplicació del règim penitenciari, entre els quals cal destacar la garantia i el respecte dels drets constitucionals dels interns en allò que no quedi afectat per la pena i les pròpies condicions inherents a l’internament, i la funció reeducativa i resocialitzadora a la qual ha de tendir el tractament penitenciari.

L’organització dels serveis penitenciaris és un altre eix de la Llei que es regula des d’una perspectiva general, malgrat que el Principat d’Andorra només disposi d’un centre penitenciari. L’existència d’aquest únic centre no fa innecessària la regulació general per llei, ja que és evident que cal establir unes definicions mínimes amb rang legal, i tampoc no es descarta que hi pugui haver en el futur nous centres d’aquesta naturalesa.

La regulació del règim penitenciari és un altre aspecte important de la Llei, en el qual s’incorporen les previsions relatives a les condicions d’ingrés al Centre i es defineix amb precisió l’estatut penitenciari amb les obligacions corresponents dels interns. Dins d’aquest àmbit cal destacar de manera especial el que fa referència a les normes de convivència dins el Centre, comunicacions i visites, les condicions de seguretat i les regles relatives a trasllats i a la posada en llibertat.

El règim disciplinari també és una part rellevant de la Llei en la mesura que garanteix l’ordre i la seguretat dins el Centre, que sempre tenen el risc de quedar compromesos per les característiques inherents que té el règim de privació de llibertat i la convivència, no sempre fàcil, dins el Centre. En aquest àmbit, la Llei és especialment escrupulosa amb el principi de legalitat quan defineix la tipologia d’infraccions i sancions, el procediment i les garanties. En aquest darrer apartat, també cal destacar l’apartat de la Llei que reconeix i regula el dret a formular peticions, queixes i recursos en relació amb el tractament penitenciari.

Per últim, la Llei preveu i regula un conjunt de prestacions als interns que abasta des de la cobertura de necessitats bàsiques, com és l’assistència sanitària, les activitats educatives, culturals i de lleure, fins a les prestacions de naturalesa psicològica i social. A aquestes prestacions cal afegir el treball penitenciari, amb el qual es completa el quadre de les actuacions que tenen com a finalitat bàsica la reeducació i resocialització dels interns.

El nou marc normatiu que estableix aquesta Llei suposa, doncs, un pas necessari i plenament justificat per dotar el règim penitenciari del Principat d’Andorra d’un referent jurídic clar, complet i ajustat a les previsions constitucionals i, al mateix temps, adaptat als requeriments d’una societat moderna i desenvolupada.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Principis de dret i garanties en matèria de drets i llibertats fonamentals

Article 1. Principi de legalitat

1. El règim i l’activitat penitenciària es desenvolupen amb les garanties i dins els límits establerts per la Constitució, aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupen i les resolucions judicials.

2. El règim penitenciari comporta una relació de subjecció especial dels interns amb l’Administració. Els reglaments del Govern la desenvolupen d’acord amb el que preveu aquesta Llei.