Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 8 d’abril del 2008 ha aprovat la següent:
Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra
Exposició de motius
La legislació en matèria d’inversions estrangeres ha de constituir-se en una part molt significativa de la política econòmica dirigida a promoure el progrés i la competitivitat de l’economia andorrana, ja que, mitjançant l’atracció de capitals estrangers, es pot aconseguir augmentar-ne el nivell de desenvolupament i d’innovació. Ara bé, per complir aquesta finalitat amb eficàcia i oportunitat, resulta imprescindible comptar amb un text normatiu únic i estable que doti d’un marc de seguretat jurídica les decisions estrangeres d’inversió i també que augmenti substancialment el grau vigent de liberalització d’aquestes inversions al Principat.És per això que el primer objectiu d’aquesta Llei se centra en l’aprovació d’un text únic que abasti el règim de totes les classes i formes d’inversions estrangeres, evitant així tant la vigent proliferació de disposicions nascudes en moments diversos, com les possibles llacunes i contradiccions existents. El segon objectiu perseguit amb aquesta Llei, dirigit també a satisfer l’esmentada finalitat de la legislació en matèria d’inversions estrangeres, radica a augmentar significativament el vigent grau de liberalització d’aquestes inversions al Principat, eliminant el requisit de l’autorització administrativa prèvia en un nombre més alt de casos.
Els capítols II a V estableixen el règim de cadascuna de les quatre formes d’inversió estrangera directes, en cartera, en immobles i altres formes definint-ne el significat, acotant el seu àmbit i determinant el grau de liberalització de cadascuna. En aquest sentit, cal destacar la liberalització de les inversions directes, exceptuant les que es vulguin efectuar en els sectors d’activitats que, per les especificitats de l’economia andorrana, queden de forma expressa subjectes a l’obtenció d’una autorització administrativa prèvia, i únicament quan s’assoleixen percentatges notablement superiors als vigents, i també és remarcable la liberalització amb caràcter general de les inversions en cartera.
Els capítols VI i VII contenen, respectivament, les normes relatives a les competències i procediments i a la formalització i registre de les inversions estrangeres. En relació amb la competència i el procediment per autoritzar les inversions estrangeres subjectes a aquest requisit, la Llei l’atribueix en tot cas al Govern, amb informe previ del Ministeri d’Economia, i fixa expressament els criteris que poden fundar la decisió per l’atorgament o denegació de la corresponent autorització, limitant així el grau de discrecionalitat d’aquesta decisió governamental. Un cop obtinguda l’autorització, la inversió estrangera s’ha d’efectuar dins del termini establert a la pròpia autorització o el fixat amb caràcter general a la Llei i, en tot cas, s’ha de formalitzar en document públic notarial i ésser declarada en el Registre d’Inversions.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.