Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha aprovat la següent:

llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals

Índex

Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte de la Llei
Article 2. Concepte de professió liberal
Article 3. Règim d’exercici
Títol II. Exercici de les professions liberals
Article 4. Exercici professional
Article 5. Accés a l’exercici
Article 6. Requisits d’exercici
Article 7. Incompatibilitats
Article 8. Drets i deures
Article 9. Assegurança
Article 10. Secret professional
Article 11. Intrusisme i actuacions professionals irregulars
Article 12. Prestacions professionals obligatòries
Títol III. Col·legis professionals
Capítol primer. Disposicions generals
Article 13. Naturalesa jurídica
Article 14. Finalitats
Article 15. Requisits de creació
Article 16. Règim de col·legiació
Article 17. Consell de col·legis professionals
Capítol segon. Funcions dels col·legis
Article 18. Funcions públiques dels col·legis
Article 19. Altres funcions
Article 20. Règim de les funcions públiques
Article 21. Potestat normativa dels col·legis
Article 22. Règim jurídic
Article 23. Recursos contra actes i acords
Article 24. Règim econòmic
Article 25. Relacions amb el Govern
Capítol tercer. Regles d’incorporació als col·legis
Article 26. Incorporació i baixa als col·legis professionals
Capítol quart. Regles d’organització i funcionament
Article 27. Autonomia estatutària i democràcia interna
Article 28. Aprovació i modificació dels estatuts
Article 29. Contingut dels estatuts
Article 30. Òrgan plenari
Article 31. Òrgan de govern
Article 32. Composició i càrrecs de la Junta de Govern
Capítol cinquè. Dissolució dels col·legis professionals
Article 33. Causes de dissolució
Article 34. Procediment de dissolució
Títol IV. Associacions professionals
Article 35. Constitució i règim jurídic
Article 36. Funcions
Article 37. Mesures de Suport i drets de participació
Títol V. Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions Professionals
Article 38. Creació i règim jurídic
Article 39. Objecte del Registre
Article 40. Deure d’instar la inscripció
Article 41. Funcions registrals
Article 42. Publicitat formal
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari de l’exercici de les professions liberals
Article 43. Potestat disciplinària
Article 44. Classificació de les infraccions
Article 45. Infraccions molt greus
Article 46. Infraccions greus
Article 47. Infraccions lleus
Article 48. Potestat normativa dels col·legis
Article 49. Sancions
Article 50. Graduació de les sancions
Article 51. Inhabilitació professional
Article 52. Prescripció
Article 53. Procediment
Article 54. Règim de recursos
Article 55. Mesures provisionals
Article 56. Executivitat
Capítol segon. Règim disciplinari col·legial
Article 57. Potestat disciplinària dels col·legis
Article 58. Infraccions col·legials
Article 59. Sancions
Disposicions addicionals
Primera. Actualització de sancions
Segona. Necessitat temporal de professionals titulats
Disposicions transitòries
Primera. Reconeixement i adaptació estatutària
Segona. Compliment de les obligacions registrals
Disposició Derogatòria
Disposició Final

Exposició de motius

La realitat social i econòmica d’Andorra exigeix una nova regulació de l’exercici de les professions liberals per donar resposta a les necessitats d’un sector que té una gran incidència en la producció i la transmissió del coneixement i un pes molt rellevant en l’activitat econòmica, tant des del punt de vista dels mateixos professionals implicats com des de l’òptica dels destinataris dels serveis prestats pels professionals esmentats. El Decret d’exercici de Professions Lliberals, norma amb rang de llei aprovada pel Consell General l’any 1977, ha estat l’instrument principal que ha permès emmarcar el desenvolupament normatiu en tot allò referit a la regulació de l’exercici de les professions liberals i del reconeixement de les titulacions d’ensenyament superior. Avui, però, cal modificar aquest plantejament normatiu per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic al marc europeu en matèria de reconeixement de titulacions i per tal d’establir una completa regulació legal de les professions liberals, desenvolupant un tractament general del seu exercici tot atenent, a la vegada, el seu important vessant associatiu, tant des del punt de vista privat com col·legial.
La Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals s’estructura en sis títols. En el títol I es defineix l’objecte general que se sotmet a regulació i alhora s’estableix el concepte de professió liberal en termes d’aplicació professional de coneixements i tècniques associades a una titulació oficial o reconeguda al Principat d’Andorra, d’àmbit professional o d’ensenyament superior. La Llei també estableix la distinció entre les professions liberals de naturalesa col·legiada i aquelles altres que en funció de la seva naturalesa poden quedar vinculades a un àmbit associatiu de caràcter privat.

El títol II està dedicat a la regulació general de l’exercici de les professions liberals, tot establint-se les condicions i els requisits per accedir-hi. La possessió del títol acadèmic habilitant i, quan escaigui, la col·legiació com a condicionant obligatori per a l’exercici de les professions liberals col·legiades constitueixen els requisits determinants a l’hora de regular l’accés a les professions liberals. El dret i el deure dels professionals d’actuar segons les regles i tècniques de la professió corresponent, la promoció de la formació continuada i la vinculació dels col·legis professionals amb l’activitat dels centres d’ensenyament superior constitueixen elements fonamentals a l’hora d’emmarcar l’exercici de l’activitat dels professionals liberals. Un exercici que queda protegit i limitat pel dret i el deure de secret professional i que, en els casos en què la Llei ho determini, queda subjecte a determinades prestacions professionals obligatòries. En l’esmentat títol II es preveu també el deure dels professionals de cobrir, mitjançant assegurança, els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer com a conseqüència de l’exercici professional i, finalment, es preveuen supòsits d’incompliment dels requisits exigits per a l’exercici professional, així com de manca de diligència o de competència deslleial. D’aquesta manera l’intrusisme i l’actuació professional irregular, conceptes que defineixen conductes que queden vinculades a una pràctica professional contrària al dret i que hauran de ser posades, en qualsevol cas, en coneixement del Govern, obtenen carta de naturalesa en el nostre ordenament jurídic.

Determinades professions titulades permeten desenvolupar funcions que tenen una especial rellevància econòmica i social i, a més, la titulació requerida per al seu exercici habilita específicament per a la realització d’actes o de prestacions que afecten de manera directa drets i llibertats fonamentals o que tenen a veure amb aspectes essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius. Estem davant aquelles professions en què concorren motius d’interès públic que justifiquen l’existència d’organitzacions -els col·legis professionals, regulats en el títol III de la Llei- que es constitueixen parcialment com a corporacions de dret públic.

Així, la naturalesa jurídica dels col·legis professionals té un doble vessant. Per un costat, els col·legis professionals són entitats d’origen associatiu que alhora -i segons els motius d’interès públic referits anteriorment- tenen atribuïdes per llei determinades funcions públiques. Aquest segon element comporta i justifica que els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques esmentades, gaudeixin també de la condició de corporacions de dret públic. Una vegada delimitades les finalitats genèriques dels col·legis, el capítol I del títol III estableix també els requisits que cal satisfer per a la creació dels col·legis professionals, atenent criteris de representativitat professional i de no duplicitat col·legial; això és, per un costat, l’exigència d’un nombre de professionals en exercici lliure suficientment ampli que justifiqui la creació dels col·legis i, per un altre costat, la prohibició de creació de més d’un col·legi professional d’idèntica professió. De qualsevol manera, el que és essencial del capítol I del títol III és la reserva de llei que s’estableix a l’hora de regular la creació dels col·legis professionals. Així doncs, es dissenya un sistema de creació que remet necessàriament a una llei singular i específica per a cada col·legi professional, sens perjudici que altres normes amb rang de llei puguin completar la regulació de les diferents professions.

El capítol II del títol III defineix, per la seva banda, les funcions dels col·legis, d’acord amb el doble vessant -públic i privat- de la seva naturalesa jurídica. En l’àmbit de les seves funcions públiques els col·legis professionals actuen d’acord amb el dret administratiu. En aquest sentit, l’exercici de les funcions referides comporta l’aplicació dels drets i les garanties que estableix el dret administratiu en les relacions dels col·legis amb els col·legiats i els ciutadans. En canvi, en l’exercici de les funcions privades que els pertoquen, els col·legis professionals resten sotmesos al dret privat. D’altra banda, també cal assenyalar que els capítols III i IV del títol III s’encarreguen, respectivament, de desenvolupar les regles d’incorporació als col·legis professionals, vertebrades a partir de l’exigència de la titulació acadèmica corresponent, i de concretar les normes que en regeixen l’organització i el funcionament, basades en els principis d’autonomia estatutària i democràcia interna.

Les associacions professionals, que poden ser constituïdes per les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació, tenen la finalitat primordial de vetllar per la representació i defensa dels interessos professionals dels associats i pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis, tal com queda establert en el títol IV de la Llei. A més, per tal d’ampliar el seu radi d’acció, les associacions professionals poden ser declarades d’utilitat pública i, en conseqüència, accedir a determinats beneficis econòmics, tècnics o d’altra índole que el Govern pugui establir.

La Llei també conté, en el títol V, un règim de publicitat per als actes rellevants per al tràfic jurídic que tinguin a veure tant amb les organitzacions col·legials i associacions professionals com amb els professionals liberals no donats d’alta en cap de les anteriors formes organitzatives. Un tret remarcable del règim de publicitat esmentat és la creació d’un únic registre organitzat en tres seccions relatives als professionals liberals no donats d’alta en cap organització associativa o col·legial, als col·legis professionals i a les associacions professionals. La inscripció a la secció corresponent del registre és condició obligatòria per a l’exercici de les professions liberals. A la vegada, es deixa en mans de la potestat reglamentària el desenvolupament de l’estructura i el funcionament del Registre, en tot el que no hagi estat expressament previst per la Llei.

El règim disciplinari al qual resten sotmeses les professions liberals queda definit en el títol VI de la Llei. S’estableix una diferenciació entre les professions col·legiades i les no col·legiades essent exercit el règim disciplinari respectivament pels col·legis professionals i el Govern. A la vegada, els col·legis professionals poden adoptar també mesures disciplinàries fonamentades en l’incompliment, per part de les persones col·legiades, dels deures col·legials i professionals. Finalment, cal esmentar que els estatuts col·legials, de conformitat amb la Llei, han de regular el corresponent procediment disciplinari i tipificar les diverses modalitats d’infraccions i de sancions.