Carregant...
 

Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social (Text refós per LesLleis.com)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d’octubre del 2008 ha aprovat la següent:

llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social

S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original del 3 d’octubre del 2008, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text.


Exposició de motius

El règim andorrà de seguretat social s’inicià amb l’Ordinació IV, apartat tercer, del 12 de juliol de 1966 aprovada pel Consell General, on s’especificà que començaria a regir en tot el territori andorrà a partir del dia 1 de gener de 1967.

Aquest règim, l’administració del qual s’encarregà a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es creà amb la finalitat de donar cobertura als beneficiaris, als seus drethavents i a les persones a càrrec seu, en situacions de malaltia, de maternitat, d’accident laboral, d’invalidesa i de defunció, incloent-hi en la secció de vellesa el pagament de pensions contributives.

Des de la seva entrada en vigor, l’abril de 1968, el règim de seguretat social ha complert els objectius pels quals va ser creat. Tanmateix, malgrat les modificacions successives acordades pel Consell General per adaptar la regulació a la situació laboral i social de cada moment, avui dia hi ha una pràctica unanimitat en l’opinió del conjunt de la societat andorrana sobre el fet que el sistema andorrà de seguretat social necessita reformes profundes. En aquest aspecte, s’ha de tenir també present que la Constitució, en l’article 30, disposa que “Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l’Estat garantirà un sistema de seguretat social”.

L’existència d’un consens institucional i social per a promoure una reforma del sistema partint de la legislació existent va fer possible l’adopció de modificacions parcials considerades inajornables mitjançant la Llei 4/2006, del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social, que van representar una millora de la protecció social.

La present Llei té per objectiu fer una profunda reforma del sistema de seguretat social andorrà inspirant-se en els principis de protecció i de solidaritat socials vigents en la major part dels sistemes de seguretat social pública.

La regulació del règim de seguretat social té, doncs, els objectius següents: a) garantir la viabilitat de les pensions; b) millorar el conjunt de prestacions preservant-ne l’equilibri i c) millorar l’eficàcia del sistema, racionalitzant-ne l’estructura i reordenant-ne els recursos i la gestió.

Per assolir aquests objectius, el sistema s’estructura en tres branques de protecció que són la branca general, que substitueix i engloba les dues branques de malaltia, la branca de jubilació i la nova branca de prestacions familiars, amb importants avenços en la regulació de les dues branques ja existents.

Les millores ja introduïdes per la Llei 4/2006, del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social, referents a l’ampliació del termini de cobertura dels drets de les persones assegurades en funció de la durada total d’afiliació al sistema, a l’avançament de la data de generació del dret al salari en cas de baixa per al treball, a l’augment del percentatge del salari cobert per maternitat fins al cent per cent i al càlcul de les pensions d’orfenesa, es mantenen, si bé integrades i adaptades a la regulació global i sistemàtica del sistema.

Respecte a l’àmbit d’aplicació i estructura del sistema, es distingeix entre persones assegurades directes i indirectes, es regula un règim general que inclou les persones assegurades assalariades i assimilades, les persones que realitzen una activitat per compte propi i les persones pensionades, i es creen diversos règims especials.

Es determina el règim jurídic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els seus òrgans, i s’estableix el sistema d’eleccions al Consell d’Administració.

En matèria de gestió financera, es determina el patrimoni de la seguretat social, amb la creació d’uns fons de reserves, la distinció entre prestacions contributives i no contributives i la implicació del Govern en el finançament d’aquestes últimes, així com un mecanisme determinat de préstecs entre les diferents branques. Així mateix, es regula la cotització a la branca general i a la branca de jubilació i s’incrementa aquesta darrera en dos punts.

Dins de la branca general es regulen les situacions d’accident laboral, de malaltia professional, d’accident no laboral i malaltia comuna i es crea una Comissió Nacional de Malalties Professionals.

En relació a les prestacions de reembossament, la Llei contempla que les prestacions derivades d’un accident laboral, d’una malaltia professional o d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador, facilitant d’aquesta manera l’accés a tots els ciutadans als serveis de salut i simplificant la tramitació i la gestió administrativa, i preveu que el règim de tercer pagador es pugui aplicar a col·lectius o a prestacions determinats en despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral. D’altra banda, la Llei també contempla determinats col·lectius i supòsits en què les despeses són reembossades al cent per cent.

Es modifica el sistema de prestacions d’incapacitat temporal, augmentant la quantia de la prestació, es milloren les prestacions de maternitat i es creen les prestacions de paternitat, es regulen les prestacions d’invalidesa, distingint les que deriven d’un accident laboral o d’una malaltia professional de les que deriven d’un accident no laboral i d’una malaltia comuna, establint uns diferents graus d’invalidesa i imports de la pensió, així com la conversió de la pensió d’invalidesa en pensió de jubilació.

Respecte a les pensions de reversió, es crea la diferent regulació entre les pensions temporals i vitalícies, el complement no contributiu de les pensions vitalícies i el dret a percebre la pensió de viduïtat en els supòsits de separació, divorci o dissolució d’una parella de fet.

Es flexibilitza el sistema de pensions per jubilació permetent la jubilació anticipada a partir dels cinquanta-vuit anys complint determinats requisits, i la possibilitat d’endarrerir-la fins als setanta-dos anys incrementada d’acord amb uns coeficients tècnics. S’anul·la l’atorgament de noves pensions establertes en l’article 41, del Reglament tècnic vigent fins ara i, a fi de garantir unes pensions de jubilació dignes a aquelles persones que durant la seva vida laboral han percebut salaris baixos, s’estableix un complement no contributiu per a les pensions de jubilació de manera que es garanteixen unes pensions mínimes de jubilació.

La present Llei s’estructura en quatre llibres.

El llibre primer tracta de les disposicions generals, l’àmbit d’aplicació, l’estructura del sistema i els actes d’enquadrament. En el títol primer es defineix l’objecte de la Llei, així com el seu rang. S’enuncien els principis i objectius, es defineix l’estructura, es regulen els tipus de prestacions i es declara la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a ens encarregat de la gestió. En el títol segon es determina el camp d’aplicació i es defineixen les persones assegurades directes i indirectes. Es precisa l’estructura del sistema, amb un règim general, format per persones assalariades i assimilades, per persones que realitzen una activitat per compte propi i per persones pensionades, i diversos règims especials. En el títol tercer es regulen els actes d’enquadrament, establint una regulació diferenciada entre la inscripció de les empreses al sistema de seguretat social, l’afiliació de diferents col·lectius i les altes, les baixes i la variació de dades.

El llibre segon es refereix a la gestió i organització administrativa i està integrat per dos títols. El títol primer, sobre gestió administrativa, regula la naturalesa i les funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la seva organització general, les eleccions al Consell d’Administració, així com totes les funcions d’assessoria i control. El títol segon, sobre gestió financera, regula en el capítol primer diverses qüestions generals, com el patrimoni, els fons de reserva, el pressupost o la possibilitat de préstecs entre branques, i el capítol segon estableix la normativa sobre cotitzacions, tant a la branca general com a la branca de jubilació, així com la recaptació.

El llibre tercer regula les prestacions i està integrat per cinc títols. El títol primer regula les qüestions generals com l’acció protectora, les condicions que han de tenir les persones per a poder ser beneficiàries de les diverses prestacions o pensions, el pagament, el període de prescripció, el reintegrament de les prestacions indegudes o la responsabilitat sobre les prestacions. El títol segon regula les prestacions de la branca general. El capítol primer conté les disposicions generals que determinen els requisits segons les persones, l’inici de la cobertura, les definicions i el règim jurídic de l’accident laboral, la malaltia professional, la malaltia comuna i l’accident no laboral. El capítol segon regula les prestacions de reembossament, determinant l’objecte, les persones beneficiàries, la nomenclatura i les tarifes de responsabilitat, les relacions entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut, el reembossament, la finalització i el règim d’atorgament de les prestacions, introduint un règim concret de reembossament en cas de maternitat. El capítol tercer regula les prestacions d’incapacitat temporal, establint les qüestions relatives al certificat, la taula de patologies, la durada de la baixa i l’especialitat dels facultatius, així com el càlcul, el pagament, la durada, la suspensió i l’extinció de les prestacions. El capítol quart regula de manera separada les prestacions de maternitat i inclou una prestació de paternitat i una prestació de risc durant l’embaràs. El capítol cinquè conté la regulació sobre la invalidesa, diferenciant la que deriva d’un accident laboral o d’una malaltia professional i la que deriva d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna, amb diverses disposicions comunes. El capítol sisè regula el capital per defunció i el capítol setè conté la regulació sobre les pensions de reversió, en el seu doble àmbit de pensions de viduïtat i pensions d’orfenesa. El títol tercer regula la branca de jubilació, separant els sistemes de dret al capital i a una pensió, establint la possibilitat de sol·licitar la pensió de jubilació abans dels seixanta-cinc anys que es pot compatibilitzar amb una activitat laboral, i defineix els complements no contributius per assolir pensions mínimes de jubilació. El títol quart regula les prestacions familiars consistents en la prestació familiar per fill a càrrec i la prestació familiar per naixement o adopció. El títol cinquè regula els diferents règims especials, tant en relació amb les seves disposicions generals, com en cadascuna de les seves modalitats.

El llibre quart tracta de les infraccions i de les sancions i regula, a més, els diversos procediments existents en matèria de seguretat social tant des de la perspectiva del procediment administratiu sancionador com des de la perspectiva de la resta d’expedients que s’han d’instruir per resoldre les divergències que es plantegin entre els assegurats i la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’atorgament de les prestacions previstes per la Llei. Igualment es regula la via de recurs contra les decisions dictades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i s’atribueix a la jurisdicció administrativa el coneixement de les causes promogudes en aquesta matèria.

Finalment, la Llei garanteix, mitjançant les disposicions transitòries i addicionals oportunes, el pas sense dificultats del sistema anterior a l’actual.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.