Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent:

llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball

Índex

Exposició de motius

El dret al treball i a la protecció de la salut recollits en els articles 29 i 30 de la Constitució tenen la consideració jurídica de drets i principis econòmics i socials que l’Estat ha de protegir i fomentar.

Es tracta, doncs, d’un mandat constitucional que implica la necessitat de desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció de la salut i la integritat física dels treballadors. Aquestes polítiques s’inscriuen en la voluntat de millorar les condicions de treball de forma harmonitzada amb la resta de països europeus.

La Llei implica treballadors i empresaris en la seva pròpia protecció, la dels seus companys i subalterns, i estableix criteris que estructuren tota la normativa reglamentària que en el futur haurà de promulgar el Govern i que haurà d’incidir, en primer lloc, en els sectors de l’activitat on, per raons de risc, és més aconsellable una actuació reglamentària, i més endavant en els que tenen un índex més baix de sinistralitat.

La implicació dels treballadors en la seva pròpia seguretat es fa evident en la figura dels delegats que, juntament amb l’empresari, la direcció o les persones encarregades, han d’establir i aplicar les mesures de prevenció de riscos que siguin necessàries en l’activitat que duguin a terme.

La Llei recull els principis generals de protecció que hi ha en la majoria de països europeus, que equiparen l’Estat andorrà, en matèria de prevenció de riscos, als estàndards dels països veïns. La regulació establerta es configura com un marc mínim que ha de ser desenvolupat posteriorment mitjançant l’actuació reglamentària del Govern, però també mitjançant els convenis col·lectius i els acords entre empresaris i treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball i els reglaments interns de les empreses, que han de respectar els mandats mínims que estableix aquesta Llei.

El títol I es refereix a les disposicions generals, delimitant en el seu capítol primer l’objecte i l’àmbit d’aplicació, i conté definicions sobre una sèrie de conceptes necessaris per a la interpretació de la Llei, així com els principis que han de regir l’actuació del Govern en matèria de prevenció. En el capítol segon es recullen els drets, les obligacions i els principis generals de la prevenció i la protecció. Convé destacar que la prevenció i la protecció en matèria de seguretat i salut en el treball es configura com un dret de la persona treballadora al qual segueix el deure correlatiu de l’empresa de garantir-la en tots els aspectes relacionats amb el treball. És important tenir en compte que l’atribució de responsabilitats als mateixos treballadors en aquesta matèria i el recurs a la contractació de persones o entitats especialitzades alienes a l’empresa tenen l’objectiu de completar l’acció de l’empresa.

D’altra banda, aquest títol conté els principis de l’activitat preventiva. La filosofia de la norma és el reconeixement que l’actuació de l’empresa no s’exhaureix en el compliment formal d’una sèrie d’obligacions, sinó que inclou la planificació de l’activitat preventiva des de l’inici del projecte empresarial, amb una avaluació inicial dels riscos propis del treball i una actualització periòdica d’aquesta avaluació quan el canvi de circumstàncies ho aconselli. De forma paral·lela, són indispensables la informació i la formació dels treballadors sobre l’abast real dels riscos i les mesures que han d’adoptar per prevenir-los i evitar-los, d’acord amb les característiques de cada centre de treball i dels treballadors implicats.

La coexistència cada cop més freqüent de treballadors de dues o més empreses en un mateix centre de treball requereix una coordinació de l’activitat preventiva, que queda prou recollida en aquest capítol, en especial quan es tracta de subcontractes d’obres o serveis. En aquest cas l’empresa principal té l’obligació cabdal de vigilar que els subcontractistes compleixin amb la normativa de prevenció.

Té una importància capital instaurar serveis de prevenció i protecció, adaptats a l’empresa. En les empreses de menys de 10 treballadors, el mateix empresari pot desenvolupar les funcions de forma personal si compleix uns requisits determinats. Quan l’empresa té una dimensió més gran, es poden designar entre els treballadors un o diversos encarregats, segons el nombre de treballadors, i/o recórrer, si és necessari, a un servei de prevenció aliè. La Llei recull les condicions que han de complir les empreses especialitzades per actuar com a serveis de prevenció. Finalment, hi ha la possibilitat de disposar d’un servei propi de prevenció, encara que sotmès a un control extern a càrrec d’empreses homologades, amb una periodicitat de 5 anys.

La vigilància de la salut és un altre dels aspectes primordials, i s’ha d’efectuar en funció dels riscos inherents al treball. Es regeix pels principis de voluntarietat i confidencialitat.

Els drets de consulta i participació es regulen de forma detallada en aquest capítol. Es parteix del sistema de representació de la plantilla recollit en el Codi de relacions laborals. El Comitè de Seguretat i Salut és l’òrgan en què es troben els representants de l’empresa i els de la plantilla, i té assignades una sèrie de competències en matèria de participació en temes tan importants com l’elaboració i la discussió de plans de prevenció o la introducció de noves tecnologies, amb iniciativa per proposar mètodes i procediments que incideixin en la millora de les condicions o en la correcció de deficiències.

Igualment, es recull un catàleg de drets d’informació, consulta i participació dels treballadors, així com les garanties dels delegats de prevenció dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball.

La formació és un altre dels pilars de la Llei, de forma que es considera obligatòria per a la persona treballadora i s’ha d’impartir en el moment de la contractació o davant qualsevol canvi que afecti les funcions o els equips de treball o les tecnologies necessàries per exercir-les.

En el capítol tercer es troben diverses normes sobre protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos o discapacitats físics o psíquics, de la maternitat o dels menors.

El capítol quart se centra en les obligacions dels treballadors, conseqüència lògica de la implicació de tots i cadascun dels agents socials, per tal com la seva actuació pot influir en la seva pròpia seguretat i salut i en la dels seus companys.

El capítol cinquè es refereix a les obligacions de fabricants, importadors i distribuïdors en la mesura que la seva activitat pugui influir en la seguretat i la salut en el treball i sense perjudici del compliment de la normativa sanitària i sobre seguretat i qualitat industrial.

El títol II es dedica a la responsabilitat i el règim administratiu sancionador. El capítol primer es refereix a la responsabilitat de les empreses, que és administrativa però compatible amb la responsabilitat penal i amb la civil pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment i es configura com a solidària entre l’empresa principal i els subcontractistes. Les infraccions es recullen en el capítol primer així com la reincidència i la prescripció.

En el capítol segon s’estableixen les sancions, es defineixen les funcions i les competències del Servei d’Inspecció de Treball en relació amb la vigilància de la prevenció de riscos laborals i les característiques de l’expedient sancionador.

La disposició addicional primera encomana al Govern el desenvolupament reglamentari de la Llei amb consulta prèvia a les organitzacions dels treballadors i a les organitzacions dels empresaris.

La disposició transitòria estableix un termini per tal que les empreses adaptin la seva organització als requeriments de la Llei, sense perjudici de l’obligació de vetllar per la seguretat col·lectiva i individual i per la salut dels treballadors.

Finalment, la Llei incorpora uns annexos en què es relacionen les activitats considerades perilloses, insalubres i nocives (annex 1), i la classificació dels nivells per al desplegament d’activitats preventives (annex 2).