Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de maig del 2010 ha aprovat la següent:

Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer

Exposició de motius

La Llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer s’inscriu en la premissa fixada des de l’inici del desenvolupament normatiu del sistema financer, consistent en el fet que Andorra ha de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, i deroga la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, amb l’objecte de modificar el règim jurídic de les entitats bancàries per tal d’evitar greuges comparatius amb el propi d’altres entitats del sistema financer, i també per establir el règim administratiu bàsic de les distintes entitats operatives que formen el sistema financer andorrà.

El títol I, amb un capítol únic, recull les definicions contingudes a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998.

El títol II, que s’estructura en dos capítols i onze articles, conté el règim jurídic de les entitats bancàries que, donant continuïtat a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, i adaptant-lo a les disposicions de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, recull els elements de caràcter estructural presents en la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, i també incorpora el contingut de la Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998, ja que estableix el capital social mínim de les entitats bancàries. Com a novetats més importants cal destacar els requisits de garantia de la transparència en el sistema financer, i el nou règim del Consell d’Administració que persegueix augmentar-ne la professionalitat.

El títol III s’estructura en quatre capítols i vint-i-set articles i conté el règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer: les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats financeres d’inversió. Així, el capítol primer estableix els requisits que s’exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjançant comunicats vinculants de l’INAF, i, sobretot, l’aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d’inversió també a les entitats bancàries i a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

Els requisits exigits a les entitats financeres d’inversió, que també són d’aplicació a les entitats bancàries quan ofereixen serveis d’inversió, són tant de naturalesa organitzativa com de funcionament i els previstos en el capítol segon tenen per finalitat protegir els interessos dels inversors. Ambdós recullen els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d’instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 200/12/CE del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell, relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d’inversió, tals com l’obligació de disposar d’un registre, la informació sobre les operacions i, la transparència del mercat, entre d’altres. En aquest sentit, els principis que s’estableixen tenen com a finalitat la modernització dels mercats financers per adaptar-los a les noves necessitats; el reforç de les mesures dirigides a la protecció dels inversors i l’adaptació dels requisits d’organització exigibles a l’entitat per garantir que la seva organització s’adequa als serveis que presten. L’adopció d’aquests principis té com a finalitat no situar les entitats andorranes en pitjor posició competitiva que les entitats estrangeres. Nogensmenys, el desplegament posterior d’aquesta directiva amb normes de segon nivell tant per la via de directiva com de reglament comunitari fa aconsellable autoritzar el Govern perquè desplegui per la via reglamentària els principis establerts en la Llei, com es preveu en les disposicions finals primera i segona.

Els capítols tercer i quart del títol III contenen el règim administratiu comú a totes les entitats operatives del sistema financer relatiu als comptes anuals que s’adapten a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, com també introdueixen novetats en el règim de l’auditoria externa dels mateixos comptes, i estableixen les bases per a la cooperació en la supervisió per dotar l’INAF dels instruments necessaris per desplegar les seves funcions, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i l’estabilitat estructural en les polítiques de cooperació amb supervisors d’altres països, delimitant els aspectes essencials d’aquestes col·laboracions, els requisits als quals es troben sotmeses i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades. El text s’inspira en l’article 45 de la Directiva 2006/48/CE, del Parlament Europeu del Consell, del 14 de juny del 2006, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici (refosa), i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades.

El títol IV, amb un capítol únic, recull la disciplina dels registres oficials, on s’ha d’inscriure obligatòriament un conjunt d’actes que es mencionen, amb algunes modificacions per millorar el règim o per adaptar-lo a la nova legislació.

Finalment, entre les disposicions de la part final de la Llei, destaquen la disposició addicional segona i la disposició addicional tercera, que introdueixen, d’una banda, la modificació de l’article 1 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, i d’altra banda, la modificació de l’enunciat del capítol segon de la mateixa Llei, en tots dos casos amb l’únic objectiu d’actualitzar la terminologia dels diversos components del sistema financer. Altrament, cal destacar la regulació que conté la disposició addicional sisena, sobre les normes que s’han d’aplicar a les operacions financeres, que es realitzen en el marc d’un acord de compensació contractual o en relació amb el mateix acord.

Títol I. Definicions

Capítol únic. Definicions

Article 1

Article 2

Article 3

Article 4

Article 5