Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juny del 2012 ha aprovat la següent:

llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte

Exposició de motius

I Justificació de la creació de l’impost general indirecte

La finalitat de la Llei de l’impost general indirecte que es presenta és regular i implantar, per primer cop en la història del Principat d’Andorra, aquesta figura tributària. Aquesta creació és una fita molt important en el procés de reforma fiscal iniciat amb la introducció dels nous impostos directes i que ha de portar a un sistema fiscal andorrà modern i equiparable al dels països del nostre entorn, tenint present les peculiaritats del nostre país i la seva estructura econòmica.

L’impost general indirecte grava la capacitat econòmica que es posa de manifest sempre que es produeix el consum final d’un bé o servei i, per tant, com a impost general sobre el consum esdevé un pilar fonamental en el camp de la imposició indirecta. La seva introducció permet substituir la gran majoria de les figures tributàries indirectes actualment vigents, que, de forma imperfecta durant els darrers anys, han intentat gravar el consum produït en el nostre territori. D’aquesta manera el marc de la imposició indirecta passa a ser més neutre i eficient per a les empreses i més just per als ciutadans.

La introducció d’un impost general indirecte implica l’assumpció dels principis generals de tributació sobre el consum aplicables a l’entorn geogràfic i econòmic més pròxim al Principat, en particular a la Unió Europea, i de fet arreu del món, on més de 130 països apliquen ja impostos sobre el valor afegit. Aquesta generalització es pot entendre pels importants avantatges que en termes de neutralitat i administració presenta davant d’altres formes alternatives de tributació del consum. L’impost general indirecte del Principat d’Andorra segueix aquest camí, perquè a l’hora de la seva configuració s’ha tingut en compte l’experiència internacional, en particular de la Unió Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza l’impost general indirecte dins la Unió Europea, però complementada amb la d’altres països que més recentment l’han introduït, amb la finalitat de tenir un sistema més neutre i senzill. Es crea una estructura impositiva indirecta més homogènia i comparable a la dels països de l’entorn geogràfic més pròxim al Principat, en concordança amb l’esmentada Directiva europea. Ara bé, els tipus de gravamen previstos, tant el general com els reduïts o l’incrementat, se situen en uns nivells molt inferiors als dels països del nostre entorn per tal de tenir present les necessitats de l’economia andorrana. En aquesta Llei totes les operacions estan sotmeses a un tipus de gravamen general d’un 4,5% excepte els productes i serveis de primera necessitat als quals s’aplica un tipus de gravamen super reduït del 0% o reduït de l’1% i un tipus incrementat del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers.

II Principis rectors i aspectes fonamentals de l’impost general indirecte

A l’hora de configurar l’impost general indirecte s’han pres en consideració els principis de la neutralitat, tant interior com internacional, de la simplicitat normativa i de l’equitat.
L’impost general indirecte s’aplica en totes les fases de producció i distribució dels béns i serveis, així com en les importacions de béns. Els encarregats de la seva aplicació són les empreses mitjançant el mecanisme de la repercussió, quedant el comprador obligat a suportar l’impost, i les empreses a ingressar les quotes repercutides en les liquidacions periòdiques de l’impost general indirecte. Com que l’impost només vol gravar el consum final, a l’hora de liquidar l’impost les empreses es poden deduir les quotes d’impost suportat en les seves compres de manera que en cada fase es recapta l’impost corresponent al valor afegit en la dita fase. Com a resultat, l’impost és neutral per a les empreses, tot i que juguen un paper fonamental en el seu funcionament, ja que són obligats tributaris.

Aquesta neutralitat és consubstancial a l’impost general indirecte, que grava el consum final i no els consums intermedis, i només es pot assolir mitjançant l’estimació directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptació obtinguda per l’Administració, sense que es produeixin discrepàncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de l’impost i, a més, tot sovint s’allunyen de la realitat econòmica. De manera automàtica, les liquidacions de l’impost s’adaptaran a l’evolució del cercle econòmic. Aquestes característiques representen sens dubte una important millora respecte als impostos indirectes actualment en vigor i que l’impost general indirecte substitueix.

L’impost general indirecte també és neutral des de la perspectiva internacional, en aplicar-se el principi de tributació en destí que és el que impera en el funcionament del comerç internacional. Per aquesta raó, l’impost grava també les importacions de béns realitzades en el territori del Principat, de tal manera que la càrrega suportada pels productes que es consumiran en territori andorrà és la mateixa que la que suporten els béns produïts internament. Igualment, per assolir la neutralitat internacional es declaren exempts les exportacions de béns, a l’hora que l’empresari exportador pot recuperar totes les quotes de l’impost suportades en les seves compres.

El principi de la simplicitat normativa s’ha tingut molt present a l’hora de configurar l’impost amb la finalitat que la seva aplicació sigui el més simple possible tant per a les empreses -obligats tributaris- com per el Ministeri encarregat del les finances responsable de la seva recaptació i control. Per aquesta raó, no existeix cap exempció fora de les que tenen caràcter tècnic per a les operacions de comerç internacional, fet que a la vegada permet que les empreses puguin recuperar la totalitat de les quotes de l’impost suportades sense haver d’entrar en el càlcul de complicats mecanismes per conèixer la part de les quotes suportades que serien deduïbles. A més, d’aquesta forma es garanteix la neutralitat de l’impost per a les empreses i s’evita que es converteixi en un cost amagat i distorsionador.

L’impost general indirecte del Principat, en consonància amb la seva naturalesa i abast, grava tots els consums de béns i serveis, fins i tot d’aquells que per les seves característiques resulta més difícil determinar-ne el valor afegit. Per aquesta raó, a més del règim general de funcionament es preveu un règim especial simplificat, voluntari, el qual vol reduir les obligacions de les empreses que s’adhereixin al mateix.

III Estructura de l’impost general indirecte

La Llei de l’Impost general indirecte està estructurada en tretze capítols i 83 articles. En el capítol primer s’estableix la naturalesa i l’àmbit d’aplicació; al capítol segon, es delimita el fet generador en operacions interiors; al capítol tercer es regulen les importacions; al capítol quart es recullen les exempcions en la realització de determinades operacions; al capítol cinquè, s’estableix el lloc de realització del fet generador; al capítol sisè, es regula la meritació de l’impost; al capítol setè, es determina el càlcul de la base de tributació; al capítol vuitè, es recull qui són els obligats tributaris tant de les operacions interiors com de les importacions; al capítol novè, s’estableix el tipus de gravamen aplicable a cada transacció; al capítol desè, es determinen les deduccions i devolucions; al capítol onzè s’estableix el règim especial simplificat; el capítol dotzè, és relatiu a les obligacions formals i al capítol tretzè es regulen les infraccions i sancions.

Aquesta Llei entrarà en vigor el primer de gener del 2013, per tal de permetre una adequació correcta en el compliment de les obligacions formals que es preveu per a l’adient aplicació i gestió de l’impost.

A més dels 83 articles, distribuïts en tretze capítols, la Llei de l’Impost general indirecte consta de dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.