Llei 4/2020, del 23 de març, qualificada dels estats d’alarma i d’emergència

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de març del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 4/2020, del 23 de març, qualificada dels estats d’alarma i d’emergència

Exposició de motius

L’article 42 de la Constitució estableix la possibilitat de limitar o suspendre temporalment l’exercici de determinats drets fonamentals per mitjà de la declaració dels estats d’alarma i d’emergència, i determina les circumstàncies de fet que fan possibles l’un i l’altre, i els seus efectes respectius.

D’acord amb la norma constitucional citada, la declaració de l’estat d’alarma ha de permetre al Govern donar resposta a situacions d’especial gravetat ocasionades per catàstrofes naturals, mitjançant la limitació provisional de la llibertat de circulació pel territori nacional, del dret a la lliure entrada i sortida del Principat, i del dret a la propietat privada. La declaració la formula el Govern, per decret, per un termini màxim de quinze dies; tota pròrroga d’aquest termini requereix l’autorització expressa del Consell General.

La declaració de l’estat d’emergència té també per objecte permetre al Govern la resposta a situacions d’especial gravetat, però es tracta, en aquest cas, de supòsits d’interrupció del normal funcionament de la convivència democràtica, i els mitjans per a fer-hi front poden consistir en la suspensió de les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació; de la inviolabilitat del domicili i del secret de les comunicacions; dels drets de reunió i de manifestació; dels drets d’empresaris i treballadors a la defensa dels seus interessos econòmics i socials; de la llibertat de circulació pel territori nacional i del dret a la lliure entrada i sortida del Principat, i també del dret reconegut a l’article 9.2 de la Constitució. Amb el benentès que les garanties que hi són inherents i que es reconeixen en les lleis aplicables en relació amb els drets esmentats anteriorment només queden suspeses si així s’estableix en aquesta Llei. En qualsevol cas, tant la declaració de l’estat d’emergència com la seva pròrroga requereixen l’autorització prèvia del Consell General.

Amb respecte estricte de les prescripcions constitucionals esmentades, aquesta Llei qualificada desenvolupa el procediment que ha de seguir el Govern per a la declaració i, quan escaigui, la pròrroga dels estats d’alarma i d’emergència; concreta les mesures que es poden adoptar en un i altre estat, i limita el seu abast en prescriure que, en ambdós casos, aquelles mesures han de ser estrictament necessàries per pal·liar els efectes de la catàstrofe a la que s’hagi de fer front i per assegurar el restabliment de la normalitat, i que han de ser, també, proporcionades a la gravetat de les circumstàncies.

La Llei està estructurada en tres capítols. El capítol primer regula l’estat d’alarma, la forma de la declaració i els seus efectes. El capítol segon és específic per a l’estat d’emergència, regula també la forma de la declaració, i desenvolupa amb un cert detall les diferents mesures que s’hi poden adoptar. El capítol tercer estableix les normes comunes a ambdós supòsits, que són nombroses: la necessitat de donar publicitat a les declaracions; l’atribució de la competència al cap de Govern, que la pot delegar, en tot o en part, a un o més ministres; la no-interrupció del normal funcionament dels poders constitucionals de l’estat; la no- alteració del principi de responsabilitat dels poders públics ni, per tant, del règim de responsabilitat patrimonial de l’Administració, i l’establiment de mesures per facilitar l’execució de les disposicions que s’adoptin mentre dura la declaració, i per evitar l’obstaculització, la resistència o l’incompliment de les ordres de l’autoritat competent.

Tota vegada que, d’acord amb la Constitució, els drets fonamentals susceptibles de limitació o de suspensió no són els mateixos quan es declara l’estat d’alarma que quan es declara l’estat d’emergència, la Llei ha previst la possibilitat que coexisteixin simultàniament ambdues declaracions, sempre que es donin els pressupòsits constitucionals de l’un i l’altre estat.

Capítol primer. Estat d’alarma

Article 1. Pressupòsits

El Govern, d’acord amb les facultats que li atorga l’article 42 de la Constitució, pot declarar l’estat d’alarma en cas de terratrèmols, inundacions, crescudes o pluges torrencials, esllavissades, allaus, incendis urbans o forestals, accidents de gran magnitud, epidèmies, pandèmies o crisis sanitàries, i d’altres catàstrofes naturals, quan la seva gravetat o intensitat ho facin necessari.