Llei 6/2025, del 3 d’abril, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d’abril del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 6/2025, del 3 d’abril, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000.

Exposició de motius

L’ordenació urbanística és una eina fonamental per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori. No es limita a distribuir l’espai, sinó que ha de garantir que les infraestructures i els serveis públics siguin adequats per respondre a les necessitats de la població actual i futura. En aquest context, els comuns tenen la responsabilitat de planificar correctament l’urbanisme de les seves parròquies, assegurant que les noves edificacions i instal·lacions s’integrin de manera harmoniosa amb les capacitats dels serveis i les infraestructures existents. Un dels principals reptes que afronten les administracions parroquials és la necessitat d’avaluar amb precisió l’impacte del desenvolupament urbanístic projectat, per evitar una pressió excessiva sobre els recursos i garantir un creixement ordenat.

Amb aquesta finalitat, la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat en el desenvolupament urbanístic i turístic introdueix noves obligacions per als comuns, especialment en relació amb l’elaboració d’estudis de capacitat de càrrega màxima de les seves respectives parròquies. Aquest requisit implica una anàlisi detallada de les infraestructures comunals i una adaptació dels POUP a les conclusions d’aquests estudis, per assegurar que la planificació urbanística s’ajusti a les capacitats reals del territori. Així doncs, els comuns que iniciïn la revisió dels seus POUP per complir amb aquesta normativa necessitaran un període de reflexió més ampli que el previst fins ara en les revisions ordinàries d’aquests plans.

Per aquest motiu, és imprescindible mantenir durant tot el procés de redacció del POUP la suspensió de les llicències que, d’acord amb l’LGOTU, siguin susceptibles de suspensió, així com les que hagin de quedar en suspens després de l’aprovació provisional de la revisió del POUP. Aquesta suspensió ha de prolongar-se des de l’inici de la redacció del nou POUP fins que s’aprovi definitivament, per garantir que els nous projectes urbanístics s’ajustin al futur planejament i siguin coherents amb un model de desenvolupament territorial més sostenible.

Així mateix, és fonamental disposar del temps necessari per analitzar amb la deguda profunditat i rigor les al·legacions presentades durant el període d’informació pública, atesa la seva possible complexitat, abast i heterogeneïtat. Una revisió detallada i minuciosa permetrà valorar adequadament els arguments exposats pels diferents agents implicats, assegurar una resposta fonamentada i, si escau, introduir les modificacions oportunes en la planificació urbanística per garantir-ne la coherència amb els principis de sostenibilitat, equilibri territorial i interès general.

No obstant això, el marc normatiu actual estableix terminis de suspensió de llicències que poden resultar insuficients per dur a terme aquest procés amb la rigorositat necessària. La complexitat tècnica i la necessitat d’una anàlisi exhaustiva derivades de l’elaboració d’aquests estudis justifiquen la necessitat d’una pròrroga extraordinària de la suspensió de llicències, més enllà del límit màxim de dos anys establert actualment. Per aquest motiu, es considera essencial ampliar aquest termini durant la fase inicial d’estudi i redacció dels nous plans d’ordenació i urbanisme parroquials, i permetre així als comuns disposar del temps necessari per avaluar les infraestructures existents, els recursos naturals i les necessitats socioeconòmiques, amb l’objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible.

Una planificació insuficient pot generar inseguretat jurídica i donar lloc a actuacions urbanístiques desordenades. Per evitar-ho, la possibilitat de prorrogar la suspensió de llicències assegura la coherència i l’estabilitat del planejament territorial. En cas contrari, una aprovació precipitada d’un POUP, motivada per la limitació temporal de la suspensió, podria comprometre l’eficàcia del nou planejament i afectar tant els interessos públics com els dels propietaris i promotors privats. La pròrroga permetria, doncs, una transició ordenada cap al nou règim urbanístic, i evitar impactes negatius sobre el territori i garantir que els nous desenvolupaments compleixin els criteris de sostenibilitat establerts.

En aquest sentit, l’ampliació del termini de suspensió temporal de llicències esdevé una eina fonamental per als comuns, ja que els permet abordar amb garanties els requisits derivats de l’aplicació de la Llei 32/2022 i la complexitat tècnica dels estudis de capacitat de càrrega màxima. Així mateix, aquesta mesura garanteix que el planejament urbanístic s’ajusti als objectius de desenvolupament sostenible i sigui respectuós amb les capacitats dels serveis i les infraestructures parroquials sense comprometre els recursos naturals.