Reglament general d’estructura i funcionament del centre hospitalari andorrà (Text refós per LesLleis.com)
Exposició de motius
En el període transcorregut des de l’aprovació del primer Reglament de constitució, estructura i funcionament del Centre Hospitalari Andorrà (CHA), el 30 de desembre de 1986, la societat andorrana ha experimentat canvis notables en tots els àmbits. L’evolució no podia ser diferent en allò que es refereix a la salut dels ciutadans i als serveis que s’hi dediquen. Les necessitats de salut de la població canvien amb el temps, com canvien també les seves preferències i expectatives en relació amb els serveis de salut. El creixement demogràfic, l’envelliment progressiu de la població, les condicions socioeconòmiques i el progrés constant dels coneixements i de la tecnologia mèdica, que proposa noves oportunitats de diagnòstic, de tractament i de readaptació, són elements que configuren l’evolució de la relació entre els dos factors del binomi població-serveis.També s’han de destacar els canvis produïts en el sector sanitari, com ara el creixement del nombre de professionals de la salut i, en particular, del nombre de facultatius i d’especialitats disponibles al país, l’evolució en el parc de tecnologia mèdica i la incorporació de noves tecnologies de comunicació.
Igualment s’ha modificat la situació patrimonial de l’entitat, amb el rescat per part del Govern del nou hospital, el 24 de desembre de 1997, i la cessió posterior al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, l’u de gener de 1999, del conjunt integrat per l’hospital esmentat i la Clínica Verge de Meritxell, amb l’actual denominació Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
L’experiència adquirida en aquest període convida a integrar les lliçons extretes de sentències dictades pels tribunals andorrans sobre la relació de responsabilitats entre el CHA i els facultatius, amb independència del model de vinculació en l’exercici d’aquests dins del Centre.
L’experiència en altres sistemes sanitaris moderns del nostre entorn geopolític indica que, en l’esforç per aconseguir una utilització més racional i eficient de tots els serveis, l’atenció secundària i terciària donen suport a l’atenció primària amb serveis de diagnòstic, tractament i rehabilitació que requereixen una tecnologia onerosa i l’expertesa de personal altament qualificat. Els pacients que puguin ser atesos de manera encertada, vàlida i segura en el nivell d’atenció primària ho han de ser, i els gestors de l’Hospital han de tenir més i millor informació sobre les necessitats de salut de la població que serveixen. Això haurà de permetre planificar una jerarquia racional de serveis, avaluar si els problemes de salut s’atenen degudament o no, i millorar a aquest efecte els sistemes de gestió relatius a l’atenció al pacient i als procediments administratius.
Es qüestiona quin ha de ser el paper que desenvolupin els hospitals durant els propers anys, i quines funcions han de desplegar. La funció més tradicional, allotjament de pacients aguts amb necessitats d’atenció diagnòstica, terapèutica o de readaptació, està canviant molt ràpidament amb la introducció de mètodes que fan possible reduir notablement l’estada i practicar les intervencions en règim ambulatori o d’hospitalització parcial, de dia o de nit. Els hospitals, com a centres d’agrupament tecnològic i de recursos humans especialitzats, es reconeixen cada vegada més en la funció de suport als serveis d’atenció primària, els quals complementen, així com en el diàleg amb la població que serveixen, orientant i desplegant les seves accions d’acord amb valors i principis estimats per ella, vetllant per la seva funció de promoció de la salut, tant dintre seu com en el seu entorn.
Les modificacions del Reglament efectuades el 26 d’octubre de 1987, el 9 de febrer de 1989 i el 7 de febrer de 1990 van consistir en canvis puntuals sobre aspectes molt específics. En concordança amb l’ordenament jurídic vigent, aquest Reglament vol fomentar l’adopció efectiva de valors com la dignitat humana, l’equitat, la solidaritat i l’ètica professional, que són la base de l’organització, del funcionament i de les relacions entre el Centre Hospitalari Andorrà i les persones. Valors i principis essencials que, juntament amb la llibertat, la justícia, la tolerància i la defensa dels drets humans, han estat avalats per la societat andorrana.
En aquest sentit, les novetats més destacables són les següents: correspon al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària definir les activitats d’atenció especialitzada, les modalitats d’exercici i el nombre mínim de facultatius que calen per al funcionament òptim del Centre, d’acord amb les necessitats d’atenció; es defineixen els òrgans de direcció, establint-ne un mínim amb possibilitat d’ampliació, i se’n detallen les funcions, dedicant una amplitud especial a les atribucions de la Direcció Mèdica, que dirigeix tots els serveis facultatius; s’estableix la jerarquització funcional i el quadre facultatiu s’organitza en els anomenats Equips d’Atenció Especialitzada, dirigits per un cap d’Equip nomenat pel director gerent, a proposta dels membres de l’Equip, i que respon davant del director mèdic. No obstant això, no es limiten les possibilitats futures de desenvolupar models organitzatius per integrar la pràctica mèdica intra i extrahospitalària.
Tots els facultatius que exerceixen al Centre s’adscriuen a un Equip d’Atenció Especialitzada, i han de seguir les pautes d’actuació diagnòstica o terapèutica i també les directrius que determina el cap d’Equip, sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans de direcció del Centre.
Així mateix, es manté l’examen de credencials dels facultatius que exerceixen al Centre Hospitalari Andorrà per la Comissió d’Acreditació, i es millora aquest mecanisme essencial amb la incorporació de la valoració de l’experiència professional i la necessitat de renovar els privilegis de l’acreditació transcorreguts uns períodes de temps determinats, d’acord amb les recomanacions de la Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations, i que es reflectirà al corresponent Reglament d’aplicació.
La presa de decisions del Centre es completa amb la participació de la Junta Facultativa, la Junta de Representants i el Consell de Metges, en els àmbits de competència respectius.
Finalment, les disposicions del règim econòmic financer incorporen les referències necessàries a la Llei general de finances públiques, del 15 de gener de 1997.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.