Carregant...
 


Decret



Exposició de motius

La legionel·losi és una malaltia d’origen ambiental, causada pel microorganisme legionel·la, un bacteri de distribució mundial que es troba dispers en el medi, de preferència en els medis aquàtics superficials (llacs, rius, etc.) i també en els sòls. Pot colonitzar, des d’aquests reservoris, les xarxes d’abastament públic d’aigua i, a través d’aquestes xarxes, les xarxes domèstiques i altres instal·lacions o equipaments que requereixin aigua per funcionar.

Una vegada colonitzades, aquestes instal·lacions poden esdevenir medis idonis per afavorir-ne la proliferació i posterior dispersió per mitjà de la producció d’aerosols, des dels quals és freqüent que es transmetin a través de la inhalació de les gotes contaminades.

La legionel·losi es pot manifestar de dos maneres: una de més lleu, coneguda com a febre de Pontiac, que presenta símptomes semblants als de la grip, i una de greu, la infecció pulmonar anomenada malaltia dels legionaris, caracteritzada per pneumònia i febre alta que pot arribar a provocar la mort. Els casos d’infecció per legionel·la poden aparèixer de manera esporàdica o bé en forma de brots epidèmics.

La Legionella pneumophila és el bacteri que està més estretament relacionat amb els casos d’infecció, encara que no és l’únic. A més a més, si bé totes les persones són susceptibles de patir aquesta infecció, la majoria dels casos es donen en homes d’edat avançada amb patologies prèvies, i especialment les persones grans que es troben en centres hospitalaris o centres sociosanitaris, així com totes les altres persones que poden presentar una situació d’especial vulnerabilitat per problemes de salut associats a estats d’immunodepressió.

L’evidència mostra que la legionel·losi és una malaltia de major prevalença en els països desenvolupats arran de l’augment de l’ús de determinats equipaments tècnics que requereixen aigua per funcionar (torres de refrigeració, climatitzadors, nebulitzadors, etc.) i del consum de serveis d’allotjament i de lleure associats a l’aigua, en què esdevé l’element principal en el qual es desenvolupen aquestes activitats (centres lúdics termals, piscines i vasos d’hidromassatge, etc.).

La millor manera de prevenir la malaltia consisteix a aplicar mesures de control que minimitzin el risc de proliferació del bacteri a les instal·lacions o els equipaments considerats de risc en les quals es poden produir aerosols. Aquestes mesures inclouen, entre d’altres, un bon disseny de les instal·lacions, un manteniment correcte, una neteja i desinfecció sistemàtica i l’aplicació d’altres mesures complementàries.

A Andorra, com a arreu, s’ha produït en els darrers anys un increment considerable de l’oferta d’aquest tipus d’equipaments tècnics i de serveis, i aquest marc normatiu neix de la necessitat d’haver d’actualitzar el marc regulador existent, referit fins ara únicament a les denominades torres de refrigeració, equipaments que estan esdevenint marginals, de manera que s’adapti al context i la realitat actuals i es faci extensiu a la resta d’equipaments i instal·lacions considerats de risc de proliferació de la legionel·la, més freqüentment presents en el territori i que, per tant, poden esdevenir, amb més probabilitat, focus potencials de transmissió a les persones.

La norma té com a finalitat establir les mesures de control i de prevenció que cal implantar per minimitzar, tant com sigui possible, aquest risc, tot adaptant-se, al mateix temps, al progrés científic i tècnic i a l’experiència adquirida al llarg dels darrers anys, tant pel que fa al control i la prevenció com pel que fa a la vigilància epidemiològica de la legionel·losi.

En aquest sentit, aquest Reglament s’emmarca plenament en el que preveu l’apartat m) de l’article 20 del capítol segon, sobre vigilància i millora de la salubritat del medi, del títol V, sobre programació en matèria de salut pública, de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la llei general de sanitat i pel qual s’estableix que les autoritats sanitàries han de proposar, dins el marc de les seves competències, la legislació relativa a qualsevol altre aspecte del medi amb efectes potencials sobre la salut.

Atenent tot el que s’ha exposat, a proposta del Ministeri de Salut, el Govern, en la sessió del 14 de febrer del 2018, acorda:
Article únic

S’aprova el Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi, que entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.