Decret pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610, de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO).

En aplicació de l’article 32 de la Constitució, l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. D’acord amb aquest precepte i a l’empara dels articles 5 i 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país; en aquest sentit, analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball, i, a partir d’aquesta anàlisi i d’acord amb les prioritats establertes en la norma immigratòria, fixa periòdicament per la via reglamentària les quotes d’autoritzacions d’immigració privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.

Així doncs, a partir de l’observació de la situació socioeconòmica actual i després d’haver consultat i analitzat les necessitats dels agents productius del país, el Govern aprova mitjançant aquest Reglament un contingent de fins a 850 autoritzacions de residència i treball i de treball fronterer per a un període determinat, és a dir, fins al 30 d’abril del 2020.

El contingent d’aquest Reglament de quota és coherent amb la tendència adoptada en els darrers anys, com també amb el consum del contingent de quota aprovat per al mateix període de l’any anterior, i està motivat per la millora de la situació socioeconòmica del país, que es tradueix en una disminució del nombre de persones inscrites al Servei d’Ocupació en situació de recerca de treball, i per la necessitat evidenciada pels sectors productius del país de disposar de més treballadors per al funcionament adequat de les empreses i per poder contribuir, consegüentment, al creixement econòmic del país.

Tot i la introducció en els reglaments anteriors de mesures de flexibilització per contractar treballadors, el Govern, conscient de la dificultat creixent de les empreses de poder proveir-se de treballadors nacionals d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha modificat en aquest Reglament els requisits d’experiència per a treballadors dels altres estats i ha rebaixat els anys d’experiència necessaris per obtenir una autorització d’immigració.

El contingent d’autoritzacions que s’aprova amb aquest Reglament té com a finalitat seguir fent possible la contractació en totes les ocupacions professionals que van ser objecte dels reglaments de quota general aprovats anteriorment, atesa la necessitat de mà d’obra que experimenta el país i la manca de treballadors disponibles en el mercat interior. No obstant això, segueixen quedant-ne excloses les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610 de la CNO, és a dir, els empleats de serveis comptables, financers i de suport a la producció i el transport; els empleats de biblioteques, serveis de correus i similars; els operadors de màquines d’oficina; els auxiliars administratius, amb tasques d’atenció al públic o sense, i els taxistes i conductors d’automòbils i furgonetes, atès que encara hi ha un nombre important de persones demandants de feina pel que fa a aquestes ocupacions.

Aquest Reglament es desglossa en deu articles que en defineixen l’objecte; fixen el nombre d’autoritzacions que són objecte de la quota general aprovada, des d’una perspectiva global i des d’una perspectiva empresarial desglossada, així com les condicions per concedir-les; incideixen en els requisits salarials, de titulació i d’experiència, i també en els visats; estableixen els requisits per renovar les autoritzacions; determinen la possibilitat excepcional d’ampliar el nombre d’autoritzacions i de tancar i reobrir la quota, i regulen la vigència de les autoritzacions concedides. Finalment, el Reglament consta d’un annex amb dos taules que estableixen la classificació salarial de les ocupacions que s’encabeixen en la quota general que s’aprova, i l’import de la pensió alimentària i l’allotjament.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 16 d’octubre del 2019, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610, de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO), que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610, de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO)

Article 1. Objecte

D’acord amb el que preveuen l’apartat 6 de l’article 23 i l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610, de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO).

Article 2. Nombre d’autoritzacions

El nombre total d’autoritzacions de residència i treball que es poden lliurar és de 663, i el nombre d’autoritzacions de treball fronterer que es poden lliurar és de 187, la qual cosa representa el nombre global de 850 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a la persona o l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi esgotat, si encara no s’ha esgotat el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.

Article 3. Nombre d’autoritzacions per a cada empresa i condicions de concessió

1. El nombre d’autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, que es poden lliurar a cada empresa en el marc de la quota establerta a l’article 2 pot representar com a màxim el 10% de la mitjana d’assalariats que registri aquesta empresa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el període comprès entre l’1 de novembre del 2018 i el 30 d’abril del 2019. L’efectiu que resulta dels càlculs previstos en aquest apartat s’ha d’ajustar a la unitat superior.

2. Per acreditar aquestes dades, la persona responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.

3. En qualsevol cas, l’empresa o la persona sol·licitant, després d’haver fet ús prèviament del Servei d’Ocupació i d’haver complert efectivament totes les obligacions que d’acord amb la normativa aplicable li exigeix aquest Servei, ha d’acreditar justificadament que la demanda no ha estat satisfeta pel mercat del treball interior. A més, la demanda s’ha de correspondre amb l’oferta de treball que consta registrada al Servei d’Ocupació, tant pel que fa a l’ocupació requerida com al salari estipulat. Les condicions laborals i els requisits exigits també han de ser els mateixos que consten en l’oferta de treball inscrita al Servei d’Ocupació, i l’empresa o la persona sol·licitant ha d’entrevistar de manera efectiva i presencial els candidats intermediats i, en cas de refús, fonamentar-ne els motius. No obstant això, no cal complir aquest requisit quan es tracti de la contractació d’un nacional d’un estat membre amb el qual el Principat d’Andorra hagi signat i ratificat un conveni en matèria d’immigració.

4. L’ocupació sol·licitada s’ha de correspondre directament amb alguna de les activitats detallades al Registre de Comerç i que l’empresa sol·licitant desenvolupi efectivament. En aquest sentit, el Servei d’Immigració pot comprovar quina serà l’ocupació concreta del treballador i quina és l’activitat real de l’empresa sol·licitant, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda o que constin als registres escaients.

5. Sense perjudici del que s’estableix als apartats anteriors, les empreses de nova creació han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, i les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents. En ambdós casos, les empreses han de justificar el nombre de llocs de treball que s’han de cobrir, i les ocupacions i les qualificacions requerides.

6. La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota de la mateixa ocupació el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.

Article 4. Requisit salarial

1. El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.

2. En cas que l’exercici d’una activitat professional justifiqui de manera suficient una jornada reduïda per contracte del treballador, s’ha de garantir al treballador el salari per hora resultant del salari mensual previst en la CSI. L’import mensual de la jornada reduïda no pot ser mai inferior a l’import del salari mínim mensual interprofessional vigent.

Article 5. Formació i experiència

1. D’acord amb l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i sempre que no hagi signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra en matèria d’immigració, ha d’acreditar una titulació de caràcter estatal relacionada amb l’ocupació que pretén ocupar al Principat d’Andorra o una experiència mínima de 365 dies treballats i cotitzats efectivament, i relacionats amb l’ocupació que pretén desenvolupar al país, que s’han de corroborar amb el certificat laboral corresponent i el document de vida laboral oficial oportú.

En cas que el treballador no pugui acreditar en tot o en part un dels dos requisits alternatius esmentats al paràgraf anterior, o no aporti la documentació que permet corroborar aquests requisits d’acord amb el que s’hi estableix, cal adjuntar un pla de formació del treballador signat per l’empresari, una declaració jurada signada pel treballador en què es compromet a acomplir aquest pla, i, si l’empresari ha tingut contractats vint o més treballadors de mitjana durant el darrer any, també cal adjuntar un informe elaborat per un professional de l’àmbit dels recursos humans que certifiqui la idoneïtat del treballador per a l’ocupació professional que vol ocupar, i l’adequació del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador.

El Servei d’Immigració tramet en el termini màxim de dos dies hàbils la sol·licitud d’autorització de residència i treball o de treball fronterer, juntament amb la documentació que s’hi acompanya, al Servei d’Ocupació, als efectes que verifiqui l’adequació del perfil professional del treballador en relació amb el lloc de treball que pretén ocupar. El Servei d’Ocupació emet un informe motivat sobre la idoneïtat o no del treballador per a l’ocupació professional que vol ocupar, i sobre l’adequació o no del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador, en el termini màxim de cinc dies hàbils, el qual té caràcter vinculant per al Servei d’Immigració.

El Servei d’Immigració pot demanar, en tots els casos, al sol·licitant o a l’empresari qualsevol documentació complementària que consideri necessari, i també pot fer totes les verificacions escaients per completar i contrastar les dades de la sol·licitud i dels documents que l’acompanyen.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat, es considera que té una alta especialització si ha obtingut un títol d’ensenyament superior de cicle curt d’una durada mínima de dos anys o de 120 crèdits (ECTS), o un títol d’ensenyament superior de cicle llarg d’almenys tres anys o de 180 crèdits (ECTS), o equivalent, degudament legalitzat o postil·lat quan el país emissor formi part del Conveni de l’Haia, del 5 d’octubre de 1961. Si les titulacions aportades presenten un dubte raonable sobre la seva validesa o autenticitat, el Servei d’Immigració en pot sol·licitar la validació per part del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca. Aquesta titulació ha de ser de caràcter estatal i estar estrictament relacionada amb l’ocupació laboral que pretén desenvolupar el treballador al Principat d’Andorra.

3. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat, es considera que disposa d’experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar quan té una experiència professional mínima de 4 anys en la mateixa activitat laboral que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, sempre que no hagi treballat amb anterioritat al Principat d’Andorra.

A l’efecte d’acreditar l’experiència professional, es considera que el treballador compleix aquest requisit si ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant dos temporades si acredita una experiència professional mínima de tres anys en la mateixa activitat laboral, o durant tres temporades si acredita una experiència professional mínima de dos anys i sis mesos en la mateixa activitat laboral, o durant quatre temporades si acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral, o durant cinc temporades si acredita una experiència professional mínima d’un any en la mateix activitat laboral. El treballador que ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant sis temporades o més no ha d’acreditar cap experiència suplementària. Per comptabilitzar una temporada, cal que el treballador hagi treballat al Principat d’Andorra com a mínim durant quatre mesos complerts en la mateixa ocupació per la qual sol·licita l’autorització d’immigració.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, l’experiència professional s’acredita mitjançant el certificat laboral corresponent, que ha de contenir dades verificables relatives a la persona emissora del document, com ara el nom, els cognoms, l’adreça, el número de telèfon i les altres dades que puguin ser d’interès, i les tasques que desenvolupa si no es dedueixen de la naturalesa del document. La informació continguda en aquest document ha de ser corroborada amb el document de vida laboral oficial oportú i qualsevol altra documentació equivalent que escaigui, llevat que per motius justificats, s’acceptin altres documents acreditatius de l’experiència professional requerida. No obstant l’excepció esmentada, tots els documents han de ser degudament legalitzats o postil·lats quan el país emissor formi part del Conveni de l’Haia, del 5 d’octubre de 1961.