Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de maig del 2012 ha aprovat la següent:

llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Exposició de motius

L’aprovació d’una nova Llei qualificada d’immigració que substitueixi la fins ara vigent, aprovada i refosa pel Decret legislatiu del 25 de juny del 2008, i també la Llei 17/2006, del 30 de novembre, qualificada de residències passives, s’ha considerat una necessitat per tal d’assolir tres objectius fonamentals:



Per raons d’urgència legislativa, la regulació de les residències passives, empresa per primera vegada l’any 1996, va ser objecte d’una llei específica, i es va mantenir des d’aleshores en un cos normatiu separat del comú en què es regula el règim jurídic de la immigració en territori andorrà. Quinze anys després d’aquella regulació inicial, s’ha estimat convenient, per motius de correcta sistemàtica legislativa, incorporar la regulació que fins ara es trobava continguda a la ja esmentada Llei 17/2006, en la norma general reguladora de la immigració. Per això, la regulació esmentada s’ha inclòs, amb les adaptacions necessàries encaminades a encaixar-la en aquesta Llei, com un capítol específic dins del nou títol IX d’aquesta última, segons s’exposarà més endavant.

La regulació tradicional de les autoritzacions d’immigració ha girat al voltant de la dicotomia existent entre les dues possibles situacions en les quals una persona estrangera podia accedir a la residència andorrana: d’una banda, la dels immigrants que entraven en territori andorrà amb l’objectiu d’exercir una activitat professional, assalariada o no, i s’incorporaven al mercat laboral i de serveis nacional i, d’altra banda, la dels que establien la seva residència a Andorra sense voluntat d’exercir cap activitat i que quedaven enquadrats en l’àmbit de les residències passives.

Deixant al marge altres situacions ja considerades normativament i que comptaven amb un component híbrid entre les dues situacions citades, com les dels estudiants i els investigadors, s’ha observat l’oportunitat de donar entrada en l’ordenament andorrà a noves tipologies de règims d’immigració que, sense encaixar pròpiament en cap de les situacions esmentades, és a dir, sense referir-se a persones amb voluntat d’integrar-se plenament en el mercat laboral i de serveis nacional, però tampoc de romandre en situació totalment passiva, tindria per objecte donar cobertura als estrangers que, gaudint d’un cert nivell de qualificació professional o d’un reconegut prestigi en els àmbits cultural, científic o esportiu, desitgessin accedir a la residència andorrana mantenint la seva activitat o treball professional en l’esfera corresponent, però amb una projecció eminentment internacional, és a dir, sense intervenir substancialment en el mercat andorrà.

Per donar cabuda a aquestes noves categories de residents, s’han creat dues noves tipologies d’autoritzacions: les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional i les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu. Ambdós tipus d’autoritzacions han quedat emmarcats dins de les denominades autoritzacions d’immigració de residència sense treball, que és la nova rúbrica sota la qual també han estat anomenades les antigues autoritzacions de residència passiva.

Finalment, la reforma empresa per aquesta Llei introdueix certes modificacions en el règim de les fins ara anomenades residències passives. En primer lloc, han passat a denominar-se residències sense activitat lucrativa. En segon lloc, s’han revisat alguns dels requisits necessaris per obtenir l’autorització corresponent. Com a novetat més significativa en aquest punt, la nova regulació exigeix que els sol·licitants de l’autorització assumeixin el compromís, el compliment del qual hauran de justificar a posteriori, de dur a terme inversions en actius situats a Andorra d’un import mínim de 400.000 euros. La finalitat d’aquesta exigència, que no substitueix la necessitat de mantenir un dipòsit de garantia davant l’INAF per un import de 50.000 euros, és la necessitat de condicionar l’accés a la residència sense activitat lucrativa a una vertadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país, la qual estaria indubtablement garantida a través del requisit d’inversió en els esmentats actius de base andorrana. En aquest punt, a més, la regulació andorrana passa a alinear-se amb alguna de les principals jurisdiccions estrangeres en què s’estableixen règims d’índole similar, respecte als requisits, tant qualitatius com quantitatius, condicionants de l’accés a les corresponents autoritzacions d’immigració en els països respectius.

Pel que fa al contingut, aquesta Llei intenta respectar en tot el que ha estat possible l’estructura de la fins ara vigent Llei qualificada d’immigració i ha limitat les modificacions a les estrictament necessàries per assolir els objectius ja apuntats.

Els títols I (De l’àmbit d’aplicació de la Llei), II (Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions) i III (Del Registre Central d’Immigració), els quals s’han mantingut amb mínimes alteracions en el contingut, regulen aspectes generals que concerneixen l’aplicació de la Llei i la determinació dels òrgans amb competències en matèria d’immigració, tant pel que fa a la definició de les polítiques corresponents, com a la gestió dels expedients, i delimiten els aspectes generals del funcionament del Registre Central d’Immigració, la regulació detallada dels quals es remet a la normativa reglamentària.

Els títols IV (De l’entrada al Principat d’Andorra) i V (Del règim turístic), que també coincideixen pel que fa al contingut amb la normativa vigent fins ara, s’ocupen, pel que fa al primer, de regular determinades qüestions d’índole general que concerneixen les condicions per a l’entrada al territori andorrà per part de persones estrangeres i, pel que fa al segon, dels principis, les condicions i les limitacions que han d’observar els estrangers que accedeixin a territori andorrà en règim turístic.

El títol VI (De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial) té com a finalitat regular la concessió inicial de les autoritzacions d’immigració i establir els principis generals que s’han de seguir, els criteris econòmics i socials que han d’orientar la política governamental en la matèria, els tipus d’autoritzacions que hi ha, els criteris de concessió de les autoritzacions i, finalment, allò relatiu a la denegació de les autoritzacions. En particular, el capítol tercer d’aquest títol VI, en el qual es delimiten els diversos tipus d’autoritzacions d’immigració, és el que ha estat objecte d’una revisió més profunda, encaminada a donar-hi entrada a les noves categories d’autoritzacions que aquesta Llei incorpora, a més de consagrar les noves denominacions de les que han estat objecte d’un canvi de rúbrica.

Els títols VII (De la renovació de les autoritzacions d’immigració) i VIII (De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració) d’aquesta Llei han estat objecte de mínimes modificacions tècniques adreçades a assegurar-ne l’encaix amb les disposicions restants de la Llei que han estat revisades i, particularment, amb les categories de nova creació. El primer d’ambdós títols estableix els criteris generals, tant d’ordre substantiu com de caràcter formal o procedimental, que ha de verificar el resident per accedir a la renovació de la seva autorització, així com una sèrie de previsions específiques en la matèria per a determinades categories concretes d’autoritzacions. El títol VIII regula els motius, els procediments i els efectes de l’anul·lació de les autoritzacions, amb expedient o sense, així com tot el que té relació amb els supòsits de caducitat de les autoritzacions i la seva regularització.

El títol IX (De les autoritzacions d’immigració de residència sense treball) constitueix una novetat respecte de la normativa prèvia a aquesta Llei. S’hi dóna entrada, com un apartat específic i separat dins la norma general reguladora de la immigració, al règim de les denominades autoritzacions d’immigració de residència sense treball, les quals comprenen, d’una banda, les anteriorment conegudes com a residències passives, actualment residències sense activitat lucrativa i, d’altra banda, les noves residències per a professionals amb projecció internacional i residències per raons d’interès científic, cultural i esportiu, ja esmentades. La regulació continguda en aquest títol, respecte de la qual les disposicions restants de la Llei constitueixen normes d’aplicació subsidiària, pretén establir els requisits específics que haurà d’observar l’estranger que pretengui obtenir les preceptives autoritzacions.

El títol X (Del reagrupament familiar), que ha experimentat modificacions lleus, considera els principis generals aplicables respecte de les persones que sol·licitin la residència andorrana per motius de reagrupament familiar, i s’ocupa d’establir el catàleg de persones que es trobin legitimades per accedir-hi, els requisits necessaris a l’efecte i les regles corresponents a la concessió inicial i a la denegació de les autoritzacions corresponents.

El títol XI (De la situació irregular en matèria d’immigració) preveu les conseqüències que ocasiona la permanència en territori andorrà de les persones estrangeres que, per no tenir la preceptiva autorització d’immigració vigent, es troben en situació irregular. Per la seva part, el títol XII (De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments) preveu els mecanismes de què disposen les autoritats policials del Principat d’Andorra per posar fi a les situacions irregulars en matèria d’immigració en què pugui trobar-se una persona estrangera, i s’inclouen a aquest efecte les figures de la denegació d’accés, del foragitament i de l’expulsió administrativa.

El títol XIII (De les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis) fa referència a les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis, en relació amb la situació en matèria d’immigració de la persona estrangera que ha contractat en el marc d’una prestació de serveis, ja sigui en règim laboral, ja sigui com a autònom. Aquestes obligacions s’estenen des del moment de la contractació fins al moment del venciment de la relació, passant per tot el seu període de durada. Aquest títol només ha estat objecte de retocs tècnics menors adreçats a adaptar-lo tècnicament a les modificacions de més importància incorporades a la Llei.

El títol XIV (De les infraccions i de les sancions) s’estructura en tres capítols, que tenen com a objecte, respectivament, la definició de les tipologies d’infraccions en matèria d’immigració, l’establiment de les sancions associades a cada tipus infractor i, finalment, el procediment que s’ha de seguir per imposar aquestes sancions. Deixant al marge els canvis precisos necessaris per incloure dins d’aquest règim sancionador els nous supòsits de residència incorporats en aquesta Llei, cal destacar la reforma del procediment sancionador emprès per la Llei, la qual s’ha concretat en la modificació integral dels articles 150 i 151.

Les taxes aplicables al lliurament de les diverses categories d’autoritzacions, dels certificats i dels duplicats, de la regulació de les quals s’encarrega el títol XV (De les taxes en matèria d’immigració), han estat objecte de revisió pel que fa a l’import i en el que ha estat necessari per donar cabuda a les noves modalitats d’autoritzacions existents amb aquesta Llei.

Finalment, el títol XVI (Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració) té com a objecte reglamentar el procediment que s’ha de seguir en matèria d’immigració, el qual resulta aplicable en tot el que afecta aquesta matèria concreta de les relacions entre l’Administració i l’administrat, a excepció del recurs contra les taxes anteriorment indicades, que es regirà per les normes generals del procediment administratiu. Aquest títol, que ha experimentat unes alteracions mínimes en aquesta Llei, estableix els recursos administratius que es poden interposar davant d’actes de l’Administració en matèria d’immigració, així com el procediment aplicable en primera i en segona instància.

Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1. Àmbit d’aplicació general

Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.

Article 2. Tractats i acords internacionals

Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.

Article 3. Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra

Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.

Article 4. Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva

Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.

Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions

Article 5. Competències del Govern

El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris.
El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.