Decret 76/2022, del 2 de març del 2022
Índex
[Mostra/Amaga]Decret 76/2022, del 2-3-2022, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Exposició de motius
La Llei 37/2021 ha modificat la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, incorporant a l’ordenament jurídic andorrà les disposicions de la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849, relativa a la prevenció de l’ús del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifiquen les directives 2009/138/CE i 2013/36/UE –5a Directiva europea.La Llei 37/2021 ha aprovat també les modificacions amb rang legal adients –article 41 de la Llei 14/2017– per transposar el Reglament delegat (UE) 2019/758 de la Comissió, del 31 de gener del 2019, mitjançant el qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les normes tècniques de regulació sobre les mesures mínimes i el tipus de mesures addicionals que han d’adoptar les entitats bancàries i financeres per atenuar el risc de blanqueig de diners i valors i de finançament del terrorisme.
La transposició completa d’aquestes disposicions en compliment dels compromisos de transposició normativa que deriven de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea requereix la modificació del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, aprovat pel Decret del 23 de maig del 2018.
La modificació del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017 transposa normativa comunitària que regula mesures únicament exigibles a entitats de crèdit i financeres. En conseqüència, es limita l’àmbit subjectiu dels destinataris de les noves mesures reglamentàries als subjectes obligats financers amb presència internacional. L’article 41 de la Llei 14/2017 estableix que els subjectes obligats financers que formin part d’un grup apliquen polítiques i procediments, incloses polítiques de protecció de dades i d’intercanvi d’informació dins del grup, a l’efecte de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i del finançament el terrorisme. L’apartat 4 d’aquest article preveu que en els casos en què la normativa d’altres països no permeti l’aplicació de les polítiques i els procediments exigits, els subjectes obligats financers garanteixin que les sucursals i filials en què tinguin participació majoritària en altres països adoptin mesures addicionals per fer front eficaçment al risc i n’informin la Uifand. Amb aquest Decret s’aprova la regulació de les mesures addicionals que han d’aplicar les sucursals o filials estrangeres en què tinguin participació majoritària els subjectes obligats financers, en els casos que estableix l’apartat 4 de l’article 41 de la Llei 14/2017.
Per tal d’implementar la dita modificació, el Reglament que s’aprova mitjançant aquest Decret refon en un mateix text normatiu les disposicions ans esmentades amb les disposicions que contenia el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, aprovat pel Decret del 23 de maig del 2018, el qual es deroga.
El Reglament es compon de 29 articles.
El capítol primer conté disposicions generals i concreta l’abast de la definició de persona políticament exposada (PEP).
El capítol segon estableix els criteris mínims que ha d’observar un subjecte obligat a l’hora de fer el seu estudi de risc individual i determinar el seu nivell global de risc, així com les mesures apropiades de mitigació d’aquests riscos.
El capítol tercer desenvolupa les obligacions de diligència deguda dels subjectes obligats: identificació del client, verificació de la identitat del client i del seu beneficiari efectiu, mesures simplificades de diligència deguda i mesures reforçades de diligència deguda.
El capítol quart regula les obligacions d’informació dels subjectes obligats i, en particular, la declaració d’operacions sospitoses (DOS) i el seu contingut mínim, la prohibició de revelació i el bloqueig d’operacions per part de la Uifand.
El capítol cinquè detalla les mesures de control intern de les quals s’han de dotar els subjectes obligats i, en particular, desenvolupa les previsions normatives sobre la funció d’auditoria interna, les polítiques internes i els procediments de control i la formació dels subjectes obligats i del seu personal.
El capítol sisè estableix les mesures addicionals dels subjectes obligats financers amb sucursals o filials en què tinguin participació majoritària en altres països que no permetin l’aplicació de les polítiques i els procediments de grup.
El capítol setè conté disposicions diverses relatives a les actuacions de la Uifand, a la seguretat, confidencialitat i gestió de la informació per part de la Uifand, i a la relació entre les disposicions del Reglament i el règim sancionador de la Llei.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 2 de març del 2022,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Disposició derogatòria. Revocació del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Queda derogat el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme aprovat pel Decret del 23 de maig del 2018.Disposició final. Entrada en vigor
1. Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les disposicions establertes en el capítol sisè de mesures addicionals dels subjectes obligats financers amb sucursals o filials en què tinguin participació majoritària en altres països que no permetin l’aplicació de les polítiques i els procediments de grup, s’aplicaran al cap de tres mesos que el Reglament sigui publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar els preceptes establerts per la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Article 2. Persones políticament exposades
1. Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 6 de l’article 3 de la Llei, tenen la consideració de membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i empreses de propietat estatal els membres de l’òrgan d’administració, els membres de la direcció general i altres càrrecs equivalents.
2. Als efectes del que disposa l’apartat 8 de l’article 3 de la Llei, la notorietat requerida a l’efecte de la consideració de persones reconegudes com a afins s’entén existent quan la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat conegui o hagi de conèixer l’existència d’aquesta relació.
Capítol segon. Valoració del risc per part dels subjectes obligats
Article 3. Estudi de risc individual (ERI)
1. En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscos de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre altres, els factors de risc següents:
a) La naturalesa, la diversitat i la complexitat dels seus negocis.
b) Els seus mercats objectius.
c) El nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat.
d) Les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI).
e) Els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia.
f) Els resultats de l’auditoria interna, si escau.
g) El volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients.
h) Els productes i serveis.
i) Els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius.
j) La tipologia de societats o entitats.
k) Les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos.
l) Les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.
b) Els seus mercats objectius.
c) El nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat.
d) Les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI).
e) Els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia.
f) Els resultats de l’auditoria interna, si escau.
g) El volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients.
h) Els productes i serveis.
i) Els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius.
j) La tipologia de societats o entitats.
k) Les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos.
l) Les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.
2. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals i informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.
3. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscos de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, els procediments, les mesures i els controls per mitigar els riscos han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.
Article 4. Categoria del risc del client
1. Els subjectes obligats categoritzen el risc del client adequadament, atenent la naturalesa i grandària del seu negoci i el tipus de riscos de blanqueig i finançament del terrorisme al qual està exposat. Els subjectes obligats categoritzen el risc en alt, mitjà o reduït o de qualsevol altra manera que identifiqui adequadament les categories de risc.
2. Atenent la informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda, els subjectes obligats elaboren un perfil de risc del client. Aquest perfil determina el nivell i el tipus de mesures de seguiment continu i dona suport a les decisions relatives a les relacions de negoci.
3. La presència de factors de risc aïllats no determina que la relació de negocis sigui de risc superior al mitjà. El subjecte obligat ha de justificar-ho degudament.
4. En el cas dels subjectes obligats financers, els perfils de risc de clients es poden elaborar de manera individual o de forma conjunta quan els clients presentin característiques homogènies, com, per exemple, clients amb ingressos similars o que efectuïn el mateix tipus d’operacions financeres.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.