Reglament peritatge extrajudicial o fact finding del servei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra anomenat Centre de Resolució de Conflictes Empresarials (CRCE) (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Concepte de peritatge extrajudicial o fact finding
El peritatge extrajudicial o fact finding és un procediment alternatiu de resolució de conflictes de naturalesa contractual, en el qual les parts acorden sotmetre les seves diferències de caràcter tècnic a l’opinió qualificada d’un expert o pèrit, malgrat que la decisió de l’expert o el pèrit no és vinculant excepte si les parts ho pacten expressament.
Article 2. Regles d’interpretació
Per aplicar aquest Reglament, cal tenir en compte el significat de les expressions següents:
LesLleis.com
a) Les sigles CRCE fan referència al servei adscrit a la Cambra que s’anomena Centre de Resolució de Conflictes Empresarials.
b) La designació la Cambra fa referència a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
c) El procediment és el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding gestionat pel CRCE de la Cambra.
d) Les referències en singular comprenen el plural quan hi hagi pluralitat de parts o de terceres persones imparcials.
e) Les designacions tècnic, tècnic imparcial, pèrit, pèrit imparcial, expert o expert imparcial fan referència al tècnic, el pèrit o l’expert imparcial.
b) La designació la Cambra fa referència a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
c) El procediment és el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding gestionat pel CRCE de la Cambra.
d) Les referències en singular comprenen el plural quan hi hagi pluralitat de parts o de terceres persones imparcials.
e) Les designacions tècnic, tècnic imparcial, pèrit, pèrit imparcial, expert o expert imparcial fan referència al tècnic, el pèrit o l’expert imparcial.
Article 3. Objecte
Aquest Reglament s’aplica al procediment del CRCE de la Cambra en què intervingui un tercer expert independent que investigui els fets relacionats amb conflictes, controvèrsies o desacords intraorganitzacionals o bé relacionats amb conflictes, controvèrsies o desacords en què una part sigui una empresa, una organització o una agrupació d’interès econòmic, o treballadors per compte propi, inclosos els transfronterers, sempre que no afectin drets ni obligacions no disponibles per a les parts, d’acord amb la legislació aplicable, i en conseqüència, emeti un dictamen o informe no vinculant, excepte si les parts ho pacten altrament.
Article 4. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament s’aplica als procediments de peritatge extrajudicial o fact finding que se sotmetin, se sol·licitin, s’administrin i es realitzin al servei CRCE de la Cambra.
Article 5. Principis del peritatge extrajudicial o fact finding
Els principis bàsics del peritatge extrajudicial són:
a) La voluntarietat. El peritatge extrajudicial o fact finding és voluntari. Les parts, informades prèviament, decideixen lliurement si volen iniciar el procediment, i no estan obligades a mantenir-s’hi, per la qual cosa, si ho estimen convenient, poden abandonar el procediment en qualsevol moment.
El tècnic, pèrit o expert imparcial pot renunciar a continuar la seva tasca sempre que lliuri a les parts una acta on consti la seva renúncia. Les parts poden continuar el peritatge designant un nou tècnic, pèrit o expert imparcial.
b) La bona fe. Mentre duri el procediment, les parts i el professional han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe.
c) La independència, la imparcialitat i la neutralitat. L’expert imparcial exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, i garanteix així la igualtat entre les parts.
d) La confidencialitat i el secret professional. Totes les persones que participen en el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding tenen l’obligació de no revelar els fets, els documents o les situacions que coneguin a conseqüència d’aquest procediment. Aquesta obligació afecta tant les parts com els tècnics, pèrits o experts imparcials, els advocats, els assessors i els altres experts que hi puguin intervenir.
Per garantir la confidencialitat, les parts, els tècnics, pèrits o experts imparcials, els advocats, els assessors ni els altres experts no poden revelar:
Les parts d’un procediment de peritatge extrajudicial o fact finding no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a pèrit o testimoni en el marc d’un procediment judicial, ni sol·licitar documentació al tècnic, pèrit o expert imparcial que hi hagi intervingut, llevat que:
Les actes que s’elaboren durant el procediment tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding que:
L’obligació de respectar el deure de confidencialitat subsisteix fins i tot després d’haver cessat en la prestació del servei, tenint en compte que:
La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixi la normativa aplicable.
e) La igualtat de les parts. En el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding s’ha de garantir que les parts hi intervinguin amb plena igualtat d’oportunitats i que es mantingui l’equilibri entre les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen.
f) El caràcter personalíssim. Quan una de les parts és una persona física ha d’assistir personalment a les reunions i no es pot fer valer de representants o intermediaris.
Quan alguna de les parts sigui una persona jurídica hi assisteix el representant o els representants sempre que estiguin acreditats degudament.
Quan en el peritatge extrajudicial o fact finding concorrin una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus que representin els interessos de cada col·lectiu implicat.
g) La flexibilitat. Sense perjudici del que estableixen aquest Reglament i la resta de l’ordenament jurídic, el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding és flexible i s’adapta a la forma que determinin les parts i l’expert, que s’han d’adequar a les característiques i la tipologia de la controvèrsia.
Quan sigui impossible la presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tecnològics que facilitin la comunicació a distància i garanteixin el compliment dels principis del procediment.
El tècnic, pèrit o expert imparcial pot renunciar a continuar la seva tasca sempre que lliuri a les parts una acta on consti la seva renúncia. Les parts poden continuar el peritatge designant un nou tècnic, pèrit o expert imparcial.
b) La bona fe. Mentre duri el procediment, les parts i el professional han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe.
c) La independència, la imparcialitat i la neutralitat. L’expert imparcial exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, i garanteix així la igualtat entre les parts.
d) La confidencialitat i el secret professional. Totes les persones que participen en el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding tenen l’obligació de no revelar els fets, els documents o les situacions que coneguin a conseqüència d’aquest procediment. Aquesta obligació afecta tant les parts com els tècnics, pèrits o experts imparcials, els advocats, els assessors i els altres experts que hi puguin intervenir.
Per garantir la confidencialitat, les parts, els tècnics, pèrits o experts imparcials, els advocats, els assessors ni els altres experts no poden revelar:
- Fets, dades ni contingut de les reunions del procediment.
- Ofertes de negociació eventuals de les parts ni cap acceptació d’un acord durant el procediment.
- En general, informacions de caràcter reservat o confidencial que hagin obtingut per raó de l’exercici de la seva professió.
- Ofertes de negociació eventuals de les parts ni cap acceptació d’un acord durant el procediment.
- En general, informacions de caràcter reservat o confidencial que hagin obtingut per raó de l’exercici de la seva professió.
Les parts d’un procediment de peritatge extrajudicial o fact finding no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a pèrit o testimoni en el marc d’un procediment judicial, ni sol·licitar documentació al tècnic, pèrit o expert imparcial que hi hagi intervingut, llevat que:
- Les parts, per acord mutu, manifestin expressament per escrit i de forma voluntària que dispensen l’expert imparcial del deure de confidencialitat, i aquest ho accepti.
- O bé que la Batllia o el Tribunal de l’ordre jurisdiccional penal corresponent els ho requereixin mitjançant una resolució judicial motivada.
- O bé que la Batllia o el Tribunal de l’ordre jurisdiccional penal corresponent els ho requereixin mitjançant una resolució judicial motivada.
Les actes que s’elaboren durant el procediment tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding que:
- No estigui personalitzada i s’utilitzi per a finalitats de formació o recerca.
- Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
- Calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic.
- S’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.
- Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
- Calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic.
- S’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.
L’obligació de respectar el deure de confidencialitat subsisteix fins i tot després d’haver cessat en la prestació del servei, tenint en compte que:
- Acabat el procediment, la Cambra, mitjançant el CRCE, torna a cada part els documents que hagi aportat.
- Els documents que no s’hagin de tornar a les parts, si el professional expert ho considera oportú, s’inclouen a l’expedient que el CRCE de la Cambra ha de conservar i custodiar una vegada s’hagi acabat el procediment, durant un termini de sis anys.
- En cap cas la Cambra no pot divulgar, sense l’autorització de les parts, l’existència ni el resultat del procediment. Això no obstant, la Cambra pot incloure informació relativa al procediment en les estadístiques globals de les seves activitats, sempre que siguin dades cegues que no desvelin la identitat de les parts ni les circumstàncies particulars de la controvèrsia.
- Els documents que no s’hagin de tornar a les parts, si el professional expert ho considera oportú, s’inclouen a l’expedient que el CRCE de la Cambra ha de conservar i custodiar una vegada s’hagi acabat el procediment, durant un termini de sis anys.
- En cap cas la Cambra no pot divulgar, sense l’autorització de les parts, l’existència ni el resultat del procediment. Això no obstant, la Cambra pot incloure informació relativa al procediment en les estadístiques globals de les seves activitats, sempre que siguin dades cegues que no desvelin la identitat de les parts ni les circumstàncies particulars de la controvèrsia.
La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixi la normativa aplicable.
e) La igualtat de les parts. En el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding s’ha de garantir que les parts hi intervinguin amb plena igualtat d’oportunitats i que es mantingui l’equilibri entre les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen.
f) El caràcter personalíssim. Quan una de les parts és una persona física ha d’assistir personalment a les reunions i no es pot fer valer de representants o intermediaris.
Quan alguna de les parts sigui una persona jurídica hi assisteix el representant o els representants sempre que estiguin acreditats degudament.
Quan en el peritatge extrajudicial o fact finding concorrin una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus que representin els interessos de cada col·lectiu implicat.
g) La flexibilitat. Sense perjudici del que estableixen aquest Reglament i la resta de l’ordenament jurídic, el procediment de peritatge extrajudicial o fact finding és flexible i s’adapta a la forma que determinin les parts i l’expert, que s’han d’adequar a les característiques i la tipologia de la controvèrsia.
Quan sigui impossible la presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tecnològics que facilitin la comunicació a distància i garanteixin el compliment dels principis del procediment.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.