Reglament de conciliació del servei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra anomenat Centre de Resolució de Conflictes Empresarials (CRCE) (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Concepte de conciliació
S’entén per conciliació el sistema alternatiu de resolució de conflictes i controvèrsies en què dues o més parts intenten voluntàriament i per elles mateixes aconseguir un acord amb la intervenció d’una tercera persona imparcial anomenada conciliadora, que pot fer propostes de solució.
Article 2. Regles d’interpretació
Per aplicar aquest Reglament, cal tenir en compte el significat de les expressions següents:
a) Les sigles CRCE fan referència al servei adscrit a la Cambra que s’anomena Centre de Resolució de Conflictes Empresarials.
b) La designació la Cambra fa referència a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
c) El procediment és el procediment de conciliació administrat pel CRCE de la Cambra.
d) Les referències en singular comprenen el plural quan hi hagi pluralitat de parts o de terceres persones imparcials.
e) La referència a conciliació empresarial significa qualsevol conciliació en la qual una de les parts és una organització o un membre d’una organització, una persona treballadora per compte propi o que hi sigui equiparable, ja sigui en l’àmbit mercantil o civil, ja sigui en l’empresa familiar, en conflictes familiars que repercuteixen en l’empresa, entre directius, entre treballadors, entre socis o entre altres situacions homologables.
b) La designació la Cambra fa referència a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
c) El procediment és el procediment de conciliació administrat pel CRCE de la Cambra.
d) Les referències en singular comprenen el plural quan hi hagi pluralitat de parts o de terceres persones imparcials.
e) La referència a conciliació empresarial significa qualsevol conciliació en la qual una de les parts és una organització o un membre d’una organització, una persona treballadora per compte propi o que hi sigui equiparable, ja sigui en l’àmbit mercantil o civil, ja sigui en l’empresa familiar, en conflictes familiars que repercuteixen en l’empresa, entre directius, entre treballadors, entre socis o entre altres situacions homologables.
Article 3. Objecte
El Reglament té l’objectiu de regular tant les conciliacions sobre conflictes, controvèrsies o desacords intraorganitzacionals com les conciliacions sobre conflictes, controvèrsies o desacords en què una part sigui una empresa, una organització o una agrupació d’interès econòmic, o bé treballadors per compte propi, inclosos els transfronterers, sempre que el conflicte no afecti drets ni obligacions no disponibles per a les parts, d’acord amb la legislació aplicable.
Article 4. Àmbit d’aplicació
Les normes contingudes en aquest Reglament s’apliquen als procediments de conciliació que se sotmetin, se sol·licitin, s’administrin i es realitzin al CRCE de la Cambra.
Article 5. Principis de la conciliació
Els principis bàsics de la conciliació són:
a) La voluntarietat. La conciliació és voluntària. Les parts, informades prèviament, decideixen lliurement si volen iniciar el procediment, i no estan obligades a mantenir-s’hi ni a arribar a un acord. Si ho estimen convenient, poden abandonar el procediment en qualsevol moment.
La persona conciliadora pot renunciar a continuar dirigint el procediment sempre que lliuri a les parts una acta on consti la seva renúncia. Les parts poden continuar el procediment designant un nou conciliador.
b) La bona fe. Mentre duri el procediment de conciliació, les parts i la persona conciliadora han d’actuar de manera honesta i lleial, d’acord amb les exigències de la bona fe.
Quan la persona conciliadora dubti de la viabilitat d’arribar a un acord, ha de recomanar a les parts que s’assessorin amb experts de la matèria relacionada amb l’acord, i ha de vetllar perquè l’assessorament no perjudiqui ni entorpeixi el procediment de conciliació ni cap de les parts.
Quan el conflicte derivi d’un contracte on s’ha previst una clàusula de submissió a la conciliació, s’ha d’intentar el procediment pactat de bona fe abans de cercar l’empara jurisdiccional o qualsevol altra solució extrajudicial.
c) L’equitat. Durant tot el procediment la persona conciliadora ha de vetllar perquè les normes que regeixen el procediment s’adaptin al cas particular amb justícia i imparcialitat, i està obligada a generar condicions d’igualtat perquè les parts puguin arribar a acords mútuament beneficiosos.
d) La veracitat. La persona conciliadora ha d’esbrinar què volen realment les parts i no pot alterar mai el sentit o el significat dels fets, els temes, els interessos o els acords a què arribin en el procediment.
e) La independència, la imparcialitat i la neutralitat. La persona conciliadora exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, i garanteix així la igualtat entre les parts.
f) La confidencialitat i el secret professional. Totes les persones que intervenen en el procediment de conciliació tenen l’obligació de no revelar els fets, els documents o les situacions que coneguin a conseqüència d’aquest procediment. Aquesta obligació afecta tant les parts com els conciliadors, els advocats, els assessors i altres experts que hi puguin intervenir.
Per garantir la confidencialitat, tant les parts com els conciliadors, els advocats, els assessors i altres experts que hi puguin intervenir no poden revelar:
Les parts d’un procediment de conciliació no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a pèrit o testimoni en el marc d’un procediment judicial, ni sol·licitar documentació a la persona conciliadora o als experts que hi hagin intervingut, llevat que les parts, per acord mutu, manifestin expressament per escrit i de forma voluntària que dispensen la persona conciliadora o els experts del deure de confidencialitat i aquests ho acceptin, o bé que la Batllia o el Tribunal de l’ordre jurisdiccional penal corresponent els ho requereixi mitjançant resolució judicial motivada.
Les actes que s’elaboren durant el procediment de conciliació tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procediment de conciliació que:
L’obligació de respectar el deure de confidencialitat subsisteix fins i tot després d’haver cessat en la prestació de serveis, tenint en compte que:
La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixi la normativa aplicable.
g) La igualtat de les parts. En el procediment de conciliació s’ha de garantir que les parts intervinguin amb plena igualtat d’oportunitats i que es mantingui l’equilibri entre les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen. Totes les parts han de comparèixer per exposar quins són els seus interessos i han d’escoltar els de l’altra part o les altres parts, perquè hi hagi un diàleg que constati les diferències i es pugui arribar a un acord.
h) El caràcter personalíssim. Quan una de les parts és una persona física ha d’assistir personalment a les reunions i no es pot fer valer de representants o intermediaris.
Quan alguna de les parts sigui una persona jurídica hi assisteix el representant o els representants sempre que estiguin acreditats degudament.
Quan en la conciliació concorrin una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus que representin els interessos de cada col·lectiu implicat. Si les parts decideixen que la persona que els representa té capacitat per prendre decisions sobre el fons de l’assumpte, han de nomenar de forma expressa un representant que exerceixi aquesta facultat.
i) La flexibilitat. Sense perjudici del que estableixen aquest Reglament i la resta de l’ordenament jurídic, el procediment de conciliació és flexible, s’adapta a la forma que determinin les parts i la persona conciliadora.
Quan sigui impossible la presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tecnològics que facilitin la comunicació a distància i garanteixin els principis de la conciliació.
j) L’eficàcia. La persona conciliadora decideix el nombre i la durada de les reunions tenint en compte sempre els principis d’eficàcia, el compromís de les parts i les despeses del procediment.
La persona conciliadora pot renunciar a continuar dirigint el procediment sempre que lliuri a les parts una acta on consti la seva renúncia. Les parts poden continuar el procediment designant un nou conciliador.
b) La bona fe. Mentre duri el procediment de conciliació, les parts i la persona conciliadora han d’actuar de manera honesta i lleial, d’acord amb les exigències de la bona fe.
Quan la persona conciliadora dubti de la viabilitat d’arribar a un acord, ha de recomanar a les parts que s’assessorin amb experts de la matèria relacionada amb l’acord, i ha de vetllar perquè l’assessorament no perjudiqui ni entorpeixi el procediment de conciliació ni cap de les parts.
Quan el conflicte derivi d’un contracte on s’ha previst una clàusula de submissió a la conciliació, s’ha d’intentar el procediment pactat de bona fe abans de cercar l’empara jurisdiccional o qualsevol altra solució extrajudicial.
c) L’equitat. Durant tot el procediment la persona conciliadora ha de vetllar perquè les normes que regeixen el procediment s’adaptin al cas particular amb justícia i imparcialitat, i està obligada a generar condicions d’igualtat perquè les parts puguin arribar a acords mútuament beneficiosos.
d) La veracitat. La persona conciliadora ha d’esbrinar què volen realment les parts i no pot alterar mai el sentit o el significat dels fets, els temes, els interessos o els acords a què arribin en el procediment.
e) La independència, la imparcialitat i la neutralitat. La persona conciliadora exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, i garanteix així la igualtat entre les parts.
f) La confidencialitat i el secret professional. Totes les persones que intervenen en el procediment de conciliació tenen l’obligació de no revelar els fets, els documents o les situacions que coneguin a conseqüència d’aquest procediment. Aquesta obligació afecta tant les parts com els conciliadors, els advocats, els assessors i altres experts que hi puguin intervenir.
Per garantir la confidencialitat, tant les parts com els conciliadors, els advocats, els assessors i altres experts que hi puguin intervenir no poden revelar:
- Fets, dades ni contingut de les reunions del procediment.
- Ofertes de negociació eventuals de les parts o acords a què arribin durant el procediment.
- I en general, informacions de caràcter reservat o confidencial que hagin obtingut per raó de l’exercici de la professió.
- Ofertes de negociació eventuals de les parts o acords a què arribin durant el procediment.
- I en general, informacions de caràcter reservat o confidencial que hagin obtingut per raó de l’exercici de la professió.
Les parts d’un procediment de conciliació no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a pèrit o testimoni en el marc d’un procediment judicial, ni sol·licitar documentació a la persona conciliadora o als experts que hi hagin intervingut, llevat que les parts, per acord mutu, manifestin expressament per escrit i de forma voluntària que dispensen la persona conciliadora o els experts del deure de confidencialitat i aquests ho acceptin, o bé que la Batllia o el Tribunal de l’ordre jurisdiccional penal corresponent els ho requereixi mitjançant resolució judicial motivada.
Les actes que s’elaboren durant el procediment de conciliació tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procediment de conciliació que:
- No estigui personalitzada i s’utilitzi per a finalitats de formació o recerca.
- Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
- Calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic.
- S’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció conciliadora oberta a la participació ciutadana.
- Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
- Calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic.
- S’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció conciliadora oberta a la participació ciutadana.
L’obligació de respectar el deure de confidencialitat subsisteix fins i tot després d’haver cessat en la prestació de serveis, tenint en compte que:
- Acabat el procediment, la Cambra, mitjançant el CRCE, torna a cada part els documents que hagi aportat.
- Els documents que no s’hagin de tornar a les parts, si la persona conciliadora ho considera oportú, s’inclouen a l’expedient que el CRCE de la Cambra ha de conservar i custodiar una vegada s’hagi acabat el procediment, durant un termini de sis anys.
- En cap cas la Cambra no pot divulgar, sense l’autorització de les parts, l’existència ni el resultat del procediment. Això no obstant, la Cambra pot incloure informació relativa al procediment en les estadístiques globals de les seves activitats, sempre que siguin dades cegues que no desvelin la identitat de les parts ni les circumstàncies particulars de la controvèrsia.
- Els documents que no s’hagin de tornar a les parts, si la persona conciliadora ho considera oportú, s’inclouen a l’expedient que el CRCE de la Cambra ha de conservar i custodiar una vegada s’hagi acabat el procediment, durant un termini de sis anys.
- En cap cas la Cambra no pot divulgar, sense l’autorització de les parts, l’existència ni el resultat del procediment. Això no obstant, la Cambra pot incloure informació relativa al procediment en les estadístiques globals de les seves activitats, sempre que siguin dades cegues que no desvelin la identitat de les parts ni les circumstàncies particulars de la controvèrsia.
La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixi la normativa aplicable.
g) La igualtat de les parts. En el procediment de conciliació s’ha de garantir que les parts intervinguin amb plena igualtat d’oportunitats i que es mantingui l’equilibri entre les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen. Totes les parts han de comparèixer per exposar quins són els seus interessos i han d’escoltar els de l’altra part o les altres parts, perquè hi hagi un diàleg que constati les diferències i es pugui arribar a un acord.
h) El caràcter personalíssim. Quan una de les parts és una persona física ha d’assistir personalment a les reunions i no es pot fer valer de representants o intermediaris.
Quan alguna de les parts sigui una persona jurídica hi assisteix el representant o els representants sempre que estiguin acreditats degudament.
Quan en la conciliació concorrin una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus que representin els interessos de cada col·lectiu implicat. Si les parts decideixen que la persona que els representa té capacitat per prendre decisions sobre el fons de l’assumpte, han de nomenar de forma expressa un representant que exerceixi aquesta facultat.
i) La flexibilitat. Sense perjudici del que estableixen aquest Reglament i la resta de l’ordenament jurídic, el procediment de conciliació és flexible, s’adapta a la forma que determinin les parts i la persona conciliadora.
Quan sigui impossible la presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tecnològics que facilitin la comunicació a distància i garanteixin els principis de la conciliació.
j) L’eficàcia. La persona conciliadora decideix el nombre i la durada de les reunions tenint en compte sempre els principis d’eficàcia, el compromís de les parts i les despeses del procediment.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.