Decret 265/2022, del 22 de juny del 2022
Índex
[Mostra/Amaga]Decret 265/2022, del 22-6-2022, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Exposició de motius
La Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) defineix, entre altres matèries, els habitatges de protecció pública o habitatges socials, construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada, destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. A més, atribueix a l’Institut Nacional de l’Habitatge funcions cabdals en aquesta àrea: mesurar la necessitat de promocionar els habitatges de protecció pública, proposar al Govern l’aprovació reglamentària dels requisits d’accés dels habitatges de protecció pública i, finalment, instruir i adjudicar aquests habitatges.Aquest Reglament té per objecte la regulació integral del règim jurídic dels habitatges de protecció pública mitjançant: (i) la creació d’un registre de sol·licitants que té com a objectiu general mesurar les necessitats d’habitatge de protecció pública i, com a específic, vehicular les demandes d’habitatge de protecció pública; (ii) l’establiment dels requisits d’accés a aquests habitatges que permeten categoritzar la demanda residencial exclosa d’acord amb la classificació ETHOS (European Tipology on Homeless and Housing Exclusion, en anglès) feta per la Feantsa (Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb les Persones Sense Sostre) d’acord amb la seva gravetat i situació de risc; i (iii) la regulació del procediment d’adjudicació, que s’articula mitjançant un sistema de puntuació que prioritza diversos col·lectius pel fet de trobar-se en un grau d’exclusió residencial greu.
En aquest sentit, les persones que no tenen llar i que depenen totalment o de forma substancial dels serveis socials per cobrir les seves necessitats bàsiques mitjançant ajuts econòmics ocasionals són beneficiàries de forma prioritària en l’adjudicació d’aquests habitatges.
Per això, i en atenció a aquest grup de població, l’INH proposa un model d’intervenció anomenat Primer la llar (Housing First en anglès), implementat als Estats Unitats, el Canadà i diversos països europeus, que en els darrers anys ha adquirit més rellevància en les polítiques de prevenció i abordatge de l’exclusió residencial. Aquest model revela resultats molt positius en la intervenció amb persones sense llar i assoleix un alt percentatge de reintegració social.
El procediment d’adjudicació finalitza mitjançant la signatura d’un contracte de cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. Es tracta, doncs, d’un contracte de naturalesa pública, exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, i que possibilita la gestió eficient d’aquests habitatges en tant que l’Institut Nacional de l’Habitatge actua des de la seva condició d’administració pública i, per tant, gaudeix de les prerrogatives administratives que la llei li atorga en cada moment. Aquests contractes, a més d’establir els pactes relatius a l’ús i gaudiment dels habitatges, han de recollir els compromisos vinculats al programa Primer la llar.
Aquest Reglament constitueix un pas decisiu dins de les polítiques d’habitatge perquè introdueix com a novetat la gestió integral pública dels habitatges de protecció pública, de manera que l’Institut Nacional de l’Habitatge assumeix de forma directa la gestió econòmica d’aquests habitatges, mentre que la gestió social és encomanada a una entitat social, prèvia licitació pública corresponent. D’aquesta manera, s’incorpora un abordatge integral de la gestió dels habitatges de protecció pública, mitjançant la introducció de tècniques professionalitzades dels àmbits econòmic, pressupostari i social.
A més, aquest Reglament també preveu la possibilitat de destinar els habitatges de protecció pública a facilitar l’atenció eficaç i ràpida en situacions d’urgència per atendre casos peremptoris però de caràcter temporal fins que la persona afectada i la seva família puguin accedir a un altre habitatge de l’àmbit protegit o del mercat ordinari.
La regulació legal de les modalitats d’habitatge protegit constitueix una acció adreçada a donar compliment a l’Objectiu de desenvolupament sostenible núm. 11 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i concretament a la fita núm. 1, relativa a l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta del ministre de Territori i Habitatge, el Govern, en la sessió del 22 de juny de 2022 aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Reglament d’aprovació dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte la creació d’un registre administratiu de sol·licitants d’habitatges de protecció pública i regula els requisits d’accés i de selecció de les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública, el procediment i les condicions per accedir-hi i per deixar de tenir-hi dret, així com les situacions d’urgència que donen lloc a l’accés de forma temporal a un habitatge de protecció pública.
Article 2. Finalitat
1. El Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública té com a finalitat:
LesLleis.com
i) Proporcionar informació a l’INH i a les administracions públiques sobre les necessitats d’habitatge de protecció pública.
ii) Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de sexe, edat, procedència i característiques de les llars.
iii) Proporcionar informació sobre les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública.
iv) Permetre el bon govern en la gestió dels parcs d’habitatge de protecció pública.
v) Constituir la base per a l’adjudicació dels habitatges de protecció pública, sense perjudici de les adjudicacions en situacions d’urgència.
ii) Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de sexe, edat, procedència i característiques de les llars.
iii) Proporcionar informació sobre les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública.
iv) Permetre el bon govern en la gestió dels parcs d’habitatge de protecció pública.
v) Constituir la base per a l’adjudicació dels habitatges de protecció pública, sense perjudici de les adjudicacions en situacions d’urgència.
2. Els habitatges de protecció pública, adreçats de forma prioritària però no exclusiva a persones en situació d’exclusió social greu i sense llar, tenen com a objectiu oferir un habitatge amb suports tècnics per desenvolupar les activitats de la vida diària, mitjançant la implementació del model d’intervenció adaptat a Primer la llar, i afavorir un projecte de vida autònoma en un entorn comunitari i normalitzat.
Article 3. Creació del Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública
1. Es crea el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública de caràcter administratiu, adscrit a l’INH, que n’és el responsable.
2. Per poder ser persona adjudicatària d’un habitatge de protecció pública, és requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública abans de l’inici del procediment d’adjudicació. S’exceptuen d’aquest requisit les persones o unitats de convivència en situacions d’urgència, amb l’informe favorable previ del ministeri encarregat d’Afers Socials.
3. La inscripció en el Registre dona dret a aspirar a l’adjudicació d’un habitatge de protecció pública, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament, però no dona lloc a cap altre dret ni suposa, en particular, l’adjudicació automàtica de cap habitatge.
4. El Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública està sotmès a la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
Article 4. Formulari d’inscripció en el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública i documentació requerida
1. El formulari d’inscripció ha de complimentar-se en el model oficial disponible al lloc web www.inh.ad.
2. La persona sol·licitant ha d’adjuntar al formulari la documentació següent:
i) El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera, i de la resta de membres que configurin la unitat de convivència.
ii) El document d’immigració de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència.
iii) El certificat de convivència de la unitat de convivència, expedit pel comú, a la data de presentació de la sol·licitud.
iv) El certificat de naixement, literal o en extracte, de cadascun dels fills o filles que configuren la unitat de convivència.
v) En cas de separació o divorci, la resolució judicial o el conveni de separació referent a la guarda i custòdia de menors d’edat.
vi) La targeta en què consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.
vii) Els documents que justifiquin el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:
viii) El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència o l’acord de compromís d’allotjament en establiments hotelers, així com el rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge o equivalent. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.
ix) El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor, si n’hi ha.
x) Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.
xi) La resolució del ministeri responsable dels Afers Socials que reconegui un grau de menyscabament del 33% com a mínim, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
xii) Justificació de la necessitat d’habitatge. La informació relativa a l’estat ruïnós de l’edifici o la manca de cèdula o certificat d’habitabilitat de l’immoble en què actualment resideix la persona sol·licitant és obtinguda d’ofici per l’INH de les administracions responsables.
ii) El document d’immigració de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència.
iii) El certificat de convivència de la unitat de convivència, expedit pel comú, a la data de presentació de la sol·licitud.
iv) El certificat de naixement, literal o en extracte, de cadascun dels fills o filles que configuren la unitat de convivència.
v) En cas de separació o divorci, la resolució judicial o el conveni de separació referent a la guarda i custòdia de menors d’edat.
vi) La targeta en què consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.
vii) Els documents que justifiquin el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:
1. L’extracte de punts de la CASS dels últims dotze mesos.
2. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
3. Posició global del compte i els extractes bancaris dels comptes bancaris dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris dels últims dotze mesos.
4. En cas que desenvolupin una feina per compte propi, el compte de pèrdues i guanys de l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
5. La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques, si la persona està obligada a presentar-la.
6. Les pòlisses d’assegurança de vida, si n’hi ha.
2. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
3. Posició global del compte i els extractes bancaris dels comptes bancaris dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris dels últims dotze mesos.
4. En cas que desenvolupin una feina per compte propi, el compte de pèrdues i guanys de l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
5. La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques, si la persona està obligada a presentar-la.
6. Les pòlisses d’assegurança de vida, si n’hi ha.
viii) El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència o l’acord de compromís d’allotjament en establiments hotelers, així com el rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge o equivalent. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.
ix) El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor, si n’hi ha.
x) Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.
xi) La resolució del ministeri responsable dels Afers Socials que reconegui un grau de menyscabament del 33% com a mínim, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
xii) Justificació de la necessitat d’habitatge. La informació relativa a l’estat ruïnós de l’edifici o la manca de cèdula o certificat d’habitabilitat de l’immoble en què actualment resideix la persona sol·licitant és obtinguda d’ofici per l’INH de les administracions responsables.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.