Decret 305/2022, del 20 de juliol del 2022

Decret 305/2022, del 20-7-2022, d’aprovació del Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat.

Exposició de motius

En els darrers anys, al Principat d’Andorra s’ha detectat un increment del nombre de persones que presenten característiques personals, socials i de salut mental molt vulnerables que els impedeixen gaudir d’un nivell de desenvolupament i benestar adequat. Actualment, la intervenció professional interdisciplinària i ordinària no permet donar a aquestes persones una resposta àgil i efectiva per canviar aquestes situacions, motiu pel qual es fa necessari avaluar i articular nous recursos extraordinaris o intervencions especialitzades.

En ocasions, les circumstàncies greus i transitòries d’aquestes persones comporten la necessitat de ser ateses en recursos residencials especialitzats per tractar les seves problemàtiques. Tenint en compte que són persones amb una vulnerabilitat especial, es fa necessària la intervenció professional conjunta i coordinada per tal de donar una millor resposta tant durant la seva estada com per al seu pla de retorn a la comunitat.

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris defineix els serveis socials com la branca de la protecció social que s’adreça al benestar individual i social de la població, especialment de les persones, les famílies i els grups en situació de necessitat, per promocionar l’autonomia, la inclusió i la cohesió social.

En l’àmbit de la infància i l’adolescència, la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents requereix que s’estableixin les mesures idònies per resoldre les necessitats reals i garantir el benestar necessari per a aquest segment de la població, i que impliquen no només cada infant o adolescent i les seves famílies sinó també les institucions públiques que s’han d’encarregar de la seva atenció i protecció. Específicament, la Llei tracta respecte al dret a la protecció de la salut mental i en relació amb les conductes addictives.

Les actuacions de promoció, prevenció i protecció de la salut han de tenir en compte el dret de les persones a gaudir d’una qualitat de vida que tingui en consideració les seves necessitats i especificitats perquè puguin adoptar estils de vida saludables. Així mateix, tenen dret a accedir als serveis i recursos que fomentin la recuperació en l’àmbit de la salut mental tot proporcionant-los intervencions terapèutiques especialitzades i coordinades amb altres serveis, fent un èmfasi especial en les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquest context, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prendre totes les mesures necessàries per aconseguir la recuperació física, psicològica i funcional, a més de la reinserció social, de totes les persones vulnerables per tal de garantir el seu benestar per a un desenvolupament integral.

D’altra banda, el Ministeri de Salut, com a ens rector de les polítiques de salut, lidera, promou i articula, de manera efectiva, els esforços dels actors socials clau per protegir i millorar la salut de la població, i per aquest motiu ha desenvolupat el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA). El PISMA estableix les accions necessàries per desenvolupar un model d’atenció que garanteixi el dret a la salut mental de la població.

Per tal de portar-ho a terme, és necessari establir el model d’atenció integral centrada en la persona (AICP) i l’atenció comunitària i establir les accions necessàries que permetin abordar la salut mental i les addiccions de manera global i caminar cap a una societat més inclusiva, desenvolupada i solidària.

D’aquesta manera, la complexitat i la multiplicitat de factors associats a les problemàtiques detectades prop d’aquestes persones fan necessària la creació de dos comissions, una centrada en infants i adolescents i l’altra en joves i adults, que, de forma transversal i coordinada, portin a terme l’avaluació holística de les persones i de les situacions, per tal de donar resposta a les necessitats extraordinàries que presenten i reduir o eliminar els factors que impossibiliten que puguin gaudir d’un nivell de benestar adequat al seu desenvolupament integral.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, el Govern, en la sessió del 20 de juliol del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat, que entrarà en vigor a l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat

Article 1. Objecte

Aquest Reglament crea les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat (en endavant, “les comissions”), una centrada en infants i adolescents i l’altra en els joves i adults.

El conjunt d’aquestes comissions ha de regular i establir les bases d’un pla d’acció i intervenció holística i conjunta per part dels diferents àmbits concernits, amb l’objectiu d’avaluar i efectuar el seguiment i les propostes d’intervenció respecte a les situacions de les persones que presenten greus problemàtiques relacionades amb els àmbits socials, de salut mental i addiccions.

Article 2. Naturalesa i adscripció

Les comissions es constitueixen com un òrgan nacional de caràcter tècnic, i adscrites als ministeris encarregats dels afers socials i de la salut, amb competències per valorar l’estat de les persones en situacions d’elevada complexitat i proposar l’assignació dels recursos més idonis, així com efectuar altres funcions que se’ls atribueixin en aquest Reglament.

Article 3. Persones objecte de seguiment

Les comissions valoren les persones amb residència legal i efectiva al Principat d’Andorra que estan en seguiment pels serveis competents en atenció social o sanitària i els professionals referents de les quals determinin que, mitjançant els recursos i les intervencions ordinaris, no es pot reconduir la situació d’elevada complexitat que presenten, cosa que els impedeix promoure un nivell suficient de benestar i desenvolupament físic, psíquic i social.

També efectuen el seguiment de les persones residents en centres terapèutics o residencials especialitzats que, per la seva situació d’elevada complexitat, requereixen una avaluació més exhaustiva.