Decret 521/2022, del 7 de desembre del 2022

Decret 521/2022, del 7-12-2022, d’aprovació del Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus.

Exposició de motius

Vista la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, que permet al Govern de dur a terme una gestió ambientalment racional dels residus de manera que garanteixi la preservació de la salut de les persones i la protecció del medi ambient, i proveir el marc jurídic necessari per assolir els objectius del Pla nacional de residus;

Atesa la jerarquia de les opcions de la gestió de residus que estableix l’article 4 de la Llei 25/2004, de residus, del 14 de desembre, modificada per la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular (LEC), que ha de respectar els criteris de la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització (inclosa la valorització energètica) i l’eliminació, per aquest ordre;

L’article 8 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus preveu que s’afavoreixi la utilització de la millor tecnologia disponible en el mercat pel que fa a les instal·lacions de gestió de residus. S’entén per millor tècnica disponible la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d’explotació que demostrin la capacitat pràctica de determinades tècniques per constituir, en principi, la base dels valors límit destinats a evitar i, si això no és possible, a reduir, en general, les emissions i llur impacte en el medi ambient.

Atès que, d’acord amb l’article 22 de la Llei 25/2004, de residus, les condicions d’instal·lació i de funcionament dels centres de tractament tèrmic de residus i dels centres de valoració i/o eliminació s’estableixen mitjançant la Llei i es desenvolupen per reglament;

Atès que l’article 41 de la Llei 25/2004, de residus fixa que el Govern ha d’establir per la via reglamentària els valors límit acceptables de les emissions a l’atmosfera i els valors límit acceptables de contaminants a les aigües residuals, i que aquests valors límit han de complir com a mínim les directives europees vigents;

Atès que el 3 de desembre del 2019 es va publicar la Decisió d’execució 2019/2010/UE de la Comissió Europea, del 12 de novembre del 2019, per la qual s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD), de conformitat amb la Directiva 2010/75/EU sobre les emissions industrials, per a la incineració de residus;

Atès que la publicació de les conclusions sobre les millors tècniques disponibles és el fruit del dilatat treball dut a terme per una comissió formada per representants dels estats membres de la Unió Europea, per indústries o instal·lacions afectades i per organitzacions no governamentals promotores de la protecció del medi ambient;

Atès que el 22 de febrer del 2006 el Govern aprovà el Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus, que va ser modificat el 5 de juliol del 2006, i vista l’evolució de la ciència i la normativa europea vigent, és necessari introduir-hi noves mesures específiques de protecció del medi ambient i de la salut de les persones.

Aquest nou Reglament dona la possibilitat que el Govern pugui fixar condicions de funcionament i valors límit més exigents en les autoritzacions de posada en funcionament, d’acord amb les millors tècniques disponibles (MTD). Així mateix, es defineix el procediment per revisar i actualitzar la posada en funcionament dels centres de tractament tèrmic de residus, i es fixa un termini màxim de quatre anys a partir de la publicació de la nova normativa europea relativa a MTD.

Atès que la Comissió d’Informació i Vigilància del Centre de Tractament Tèrmic de Residus de la Comella aprova el contingut d’aquest Decret;

Consegüentment, a proposta de la ministra responsable de medi ambient, el Govern, en la sessió del 7 de desembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Decret 521/2022, del 7-12-2022, d’aprovació del Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus

Article 1. Objecte

Aquest Reglament regula les condicions generals d’instal·lació i de funcionament dels centres de tractament tèrmic de residus per incineració o valorització energètica, així com els requisits mínims dels mesuraments i autocontrols que han d’efectuar els centres per poder verificar que no se superen els límits d’emissions a l’atmosfera i els límits de contaminants a les aigües residuals, i també regula les condicions d’admissió, gestió i eliminació dels residus.

També defineix els valors límit acceptables de les emissions a l’atmosfera i els valors límit acceptables de contaminants a les aigües residuals.

El Govern podrà fixar condicions de funcionament i valors límits més exigents en les autoritzacions de posada en funcionament, d’acord amb les millors tècniques disponibles (MTD). En aquest sentit, el Govern revisarà i actualitzarà si escau, l’autorització de posada en funcionament sempre que s’actualitzin i s’estableixin noves conclusions sobre les MTD.

El procediment per revisar l’autorització de posada en funcionament d’acord amb la publicació de noves conclusions sobre les MTD s’inicia a petició del departament responsable del medi ambient, que requereix al gestor del Centre de Tractament de Residus que lliuri tota la informació necessària per revisar les condicions de l’autorització, i que hi inclogui concretament com a mínim els resultats del monitoratge de les emissions i altres dades que permetin una comparació del funcionament de la instal·lació amb les MTD aplicables i els nivells d’emissió associats a les MTD.

El departament responsable del medi ambient disposa d’un termini màxim de quatre anys, a partir de la publicació de decisions sobre les conclusions sobre MTD, per revisar i si escau actualitzar l’autorització de posada en funcionament, i perquè la instal·lació compleixi les condicions de funcionament.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament s’aplica a les instal·lacions de tractament tèrmic de residus no perillosos, principalment als residus domèstics i assimilables, als residus sanitaris i als fangs de les estacions de depuració no perillosos.

2. Tanmateix aquest Reglament no s’aplica a les instal·lacions on es tracten exclusivament els residus següents:



De conformitat amb el que disposa l’article 1.2 de la Llei de residus 25/2004, del 14 de desembre, la gestió dels residus perillosos es regula pel Reglament del 13 de juliol del 2005 i en tot cas per la Decisió2000/532/CE, que estableix les categories de residus perillosos, sense perjudici de modificacions futures.

3. Aquest Reglament no és aplicable a les instal·lacions experimentals utilitzades per a la investigació, el desenvolupament i la realització de proves per millorar el procés d’incineració i que tractin menys de 50 tones de residus a l’any.

Article 3. Capacitat de la instal·lació

1. La capacitat nominal de cada forn d’incineració s’ha d’expressar en tones de residus per hora (t/h), indicant el poder calorífic de referència dels residus, expressat en milers de joules per quilogram (kJ/kg). La capacitat horària de la instal·lació és la suma de la capacitat de cada forn que la compon. El producte de la capacitat nominal i del poder calorífic representa la potència tèrmica nominal de la instal·lació en milers de kW.

2. La capacitat anual de la instal·lació de tractament tèrmic és la quantitat de residus que la instal·lació ha de poder incinerar en un any, tenint en compte la seva disponibilitat anual.

3. L’autorització de posada en funcionament fixa la capacitat total d’incineració.

Article 4. Condicions generals de disseny de les instal·lacions

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de prendre les disposicions necessàries per prevenir els envols de pols i matèries diverses, que consistiran com a mínim a pavimentar les zones d’accés al Centre; en particular les vies de circulació i zones d’aparcament de vehicles han d’estar dissenyades particularment pel que fa als pendents i als revestiments i netejades correctament. Els vehicles que surten de la instal·lació no han de deixar dipòsits de pols o fang a les carreteres. Per aquest motiu s’ha de preveure un sistema de neteja de rodes si és necessari.

2. La pols, els gasos contaminants i les olors són captats a l’origen i canalitzats.

3. Els emmagatzematges de productes pulverulents d’ús intern de la planta han de ser confinats particularment en recipients, sitges i edificis tancats, i les instal·lacions de manipulació, transvasament i transport d’aquests productes han de tenir dispositius d’aspiració que permetin reduir els envols de pols. Si és necessari els dispositius d’aspiració estan embrancats a una instal·lació de tractament. L’emmagatzematge dels altres productes a granel es fa sempre que sigui possible en espais tancats. Quan els emmagatzematges es fan a l’aire lliure, s’ha de preveure la humidificació del material o la polvorització d’additius per limitar els envols en temps sec.

4. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos o insalubres i de recollida d’efluents contaminats o susceptibles de ser-ho han de ser estanques i resistents a l’acció física i química dels productes que poden contenir. Han d’estar correctament mantingudes i han de ser l’objecte de revisions periòdiques que n’assegurin el bon estat. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos a l’interior dels edificis han de ser aèries excepte per causes de seguretat o higiene.

5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic estableix un esquema de tota la xarxa interior i exterior que es posa al dia regularment, en particular després de cada modificació important, i en tot cas i com a mínim una vegada a l’any. Aquest esquema es posa a disposició del Govern, de la comissió d’informació i vigilància del Centre de Tractament Tèrmic de Residus i en particular dels serveis d’incendi i de socors.

6. Està prohibit establir una connexió directa entre les xarxes de recollida dels efluents que han de ser tractats i el medi receptor.

7. Les instal·lacions de tractament dels efluents s’han de dissenyar, explotar i mantenir de manera que es redueixin al mínim els períodes d’indisponibilitat durant els quals no poden assumir plenament la seva funció.

8. L’ordre ministerial relativa a les prescripcions tècniques per a les estacions de depuració d’habitatges unifamiliars, d’habitatges plurifamiliars, d’edificis de serveis, de centres comercials, de separació de líquids lleugers, de separació de greixos i d’instal·lacions agropecuàries del 20 d’abril del 2005, és d’aplicació per a la definició tècnica dels elements de tractament, dins dels límits fixats per aquesta.

9. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’implantar un sistema de gestió ambiental i auditoria mediambiental.

10. A l’efecte de classificar les instal·lacions de tractament tèrmic de residus amb valorització energètica, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de trametre un informe, acreditat externament, que indiqui el valor d’eficiència energètica, així com la informació addicional per verificar-lo. Per fer el càlcul cal seguir les indicacions de la norma europea vigent.

Quan la instal·lació ja estigui en funcionament, per al càlcul es prenen com a referència els resultats obtinguts durant un any natural.

En funció de la documentació lliurada pel gestor del Centre de Tractament Tèrmic, i després de fer les comprovacions escaients, el ministeri responsable del medi ambient notifica al gestor la seva classificació com a operador R1. Aquesta classificació té una validesa de cinc anys, sempre que no es produeixin canvis que puguin afectar l’eficiència energètica, com per exemple modificacions tècniques, canvis dels clients de calor, electricitat, etc. Transcorreguts els cinc anys, o si s’ha produït un canvi sobre l’eficiència energètica, cal recalcular el valor de referència i revisar la classificació d’acord amb el procés descrit anteriorment.

11. L’energia continguda en el gas de combustió s’ha de recuperar mitjançant una caldera de recuperació de calor per tal de produir aigua calenta i/o vapor, perquè pugui ser exportada, utilitzada internament i/o utilitzada per produir electricitat.

12. Les instal·lacions s’han de dissenyar amb vista a augmentar la seva eficiència energètica i poden combinar diverses tècniques que garanteixin un nivell d’eficiència elèctrica bruta d’entre el 20% i el 35% o un nivell d’eficiència energètica bruta d’entre el 72% i el 91%.