Carregant...
 

Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Text refós per LesLleis.com)


Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les seves modificacions en relació amb les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris d’aquest impost, així com el sistema de gestió, de liquidació i de control del tribut.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les que s’inclouen en la Llei esmentada i altres disposicions que resultin aplicables.
Article 2. Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques que tinguin la condició d’obligats tributaris, d’acord amb el que determina la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Article 3. Registre tributari

1. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un Registre tributari que inclogui els obligats tributaris que obtinguin rendes subjectes a l’impost. Els obligats tributaris que obtinguin rendes procedents d’activitats econòmiques han de complir les formalitats censals previstes per als empresaris i professionals.

2. Els obligats tributaris han de disposar d’un número de Registre tributari (NRT), que ha de coincidir amb el número d’identificació administrativa (NIA) precedit de la lletra “F”. Aquest s’ha d’incloure en totes les declaracions, comunicacions o escrits que presentin davant l’Administració tributària.

Es pot sol·licitar l’obtenció de l’NRT mitjançant el model normalitzat que faciliti l’Administració tributària. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’aportar el passaport o el document que acrediti el NIA, segons els casos.

Capítol segon. Rendes d’activitats econòmiques

Secció primera. Rendes netes d’activitats econòmiques

Article 4. Regles generals

Els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o que destinin a l’ús o consum propi es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat.

Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.

Secció segona. Règim de determinació directa

Article 5. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquest Reglament.

En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles generals següents:

a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica efectuades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, les correccions de valor o les provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
c) Quan estigui degudament acreditat –amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social– que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per determinar la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i el treball acomplert.
d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari facin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova del valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.


2. Els obligats tributaris que exerceixen una activitat per compte propi i estiguin inscrits en el Registre de Treballadors per Compte Propi poden addicionalment deduir-se les despeses següents:

a) En els casos en què afectin parcialment el seu habitatge habitual en el desenvolupament de la seva activitat econòmica:
i. Les despeses en concepte d’arrendament, d’assegurança de la llar i de subministraments o consums com aigua, electricitat, telefonia i Internet; despeses de comunitat, i despeses de serveis i instal·lacions de seguretat, en el percentatge resultant d’aplicar el 35% del seu cost a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que s’acrediti un percentatge superior o inferior.
ii. Les quantitats en concepte d’amortització, d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats, que resultin de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, amb un màxim del 40% del seu cost d’adquisició.
iii. En concepte d’interessos, comissions i qualsevol altra despesa derivada del finançament proveït per part d’entitats bancàries del Principat d’Andorra per a l’adquisició de l’habitatge habitual, l’import que resulti de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total.

b) En concepte de despeses de cotització per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’import resultant d’aplicar l’1,18% a la quota de cotització, quan la base de cotització sigui superior al 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior.
c) Les despeses de manutenció en restaurants o establiments similars efectivament suportades i abonades per qualsevol mitjà electrònic de pagament quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, el treballador per compte propi s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de residència durant les hores en què, habitualment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals. L’import màxim de despesa deduïble és de l’1% de l’import net de la xifra de negocis amb el límit de mil cinc-cents (1.500) euros anuals.
d) Les despeses de locomoció efectivament suportades quan es desplacin fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la forma següent:
i. Quan utilitzin mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
ii. Quan utilitzin el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilòmetre, més l’import de la despesa de peatges i aparcaments que justifiquin documentalment.

e) Quan utilitzin el vehicle propi per desenvolupar l’activitat professional, el 20% del cost de l’assegurança obligatòria de vehicles.





Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.