Carregant...
 

Conveni entre el Principat d’Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda


El Principat d’Andorra i Hongria, en endavant els “estats contractants”,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda sense generar oportunitats per a la no-imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:
Article 1. Persones concernides

Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren “impostos sobre la renda” els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:
LesLleis.com



(b) pel que fa a Hongria:
(i) l’impost sobre la renda de les persones físiques;
(ii) l’impost sobre les societats;
(a partir d’ara denominats “impost hongarès”).


4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.
Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

(a) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;
(b) el terme “Hongria” significa el territori d’Hongria tal com el defineixen les seves lleis d’acord amb el dret internacional;
(c) les expressions “un Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen, segons el context, Andorra o Hongria;
(d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
(e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;
(f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;
(g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;
(h) el terme “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un Estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau s’exploti únicament entre punts situats a l’altre Estat contractant;
(i) el terme “autoritat competent” significa:
(i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;
(ii) en el cas d’Hongria, el ministre responsable de la política fiscal o el seu representant autoritzat.

(j) el terme “nacional” en relació amb un Estat contractant significa:
(i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i
(ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership), associació o altra entitat constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant.

(k) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.


2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.
Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

(a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
(b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;
(c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;
(d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.