Conveni entre el Principat d’Andorra i la República Txeca per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i la República Txeca,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal;

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers);

Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides

Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:



4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció efectiva o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos pel Conveni.