Sentència 40-2018 del TSJA. Impost sobre Societats. Remuneració de l’òrgan d’administració i la seva deducció en l’impost sobre societats. Interpretació de l’article 13 de la Llei de l’Impost sobre Societats.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000021/2017
Núm. de Rotlle: TSJA-0000103/2017

SENTÈNCIA 40-2018

PARTS:

Apel·lant: T. SL

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000021/2017.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard PLAGNET, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat T. SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 16 de desembre del 2016, mitjançant la qual s’establia per al període 2012, en relació a l’impost sobre societats, un import de 13.746,87 € en concepte de liquidació tributària, quantitat a incrementar amb els interessos de demora meritats i concretats en 713,08 €.

2.- En la sentència del 19 d’octubre del 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat T. SL.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 5 de desembre del 2017, la societat T. SL estima en substància:

- aquest recurs d’apel·lació s’adreça expressament a la reforma de la sentència a quo pel que respecta a la seva oposició a que la retribució percebuda per l’administrador de T. SL a càrrec de l’exercici 2012 pugui considerar-se despesa deduïble per la societat;

- per a que la remuneració específicament percebuda per un administrador d’una societat mercantil per l’exercici del seu càrrec sigui deduïble a l’impost sobre societats únicament és necessari que aquesta remuneració estigui prevista als estatuts socials de la societat concernida;

- en la seva sessió de 3 d’abril del 2013, la junta general va acordar efectivament retribuir a l’administrador únic en l’import de 40.000 € a càrrec de l’exercici 2012.

En el seu escrit de conclusions de data 22 de febrer del 2018, la societat T. SL precisa: “atesa la conformitat de l’article 26.1 dels estatuts de T. SL amb l’article 48.1 de la Llei 20/2007 del 18 octubre de societats (...) és també conforme amb l’article 13.2 de la Llei 95/2010 del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.”

4.- En la seva contesta de data 11 de gener del 2018, el Govern estima en substància:

- la no admissió de la deducció aplicada no invalida ni posa en dubte l’aprovació d’aquesta retribució per part de la junta general;

- en la mesura que el sistema de retribució no es troba previst als estatuts, escau excloure les remuneracions de l’administrador de les deduccions que s’ha aplicat la societat T. SL.

El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de febrer del 2018.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi versa sobre la interpretació de l’article 13 de la Llei de l’impost sobre societats.

L’Article 13 Llei 95/2010, del 29 de desembre disposa: