Sentència 76/2021 del TSJA. Impost sobre societats. Sanció per aplicació indeguda d’una deducció tributària. Principi de culpabilitat. Error de dret basat en una interpretació raonable de la normativa.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: L’obligat tributari havia inclòs indegudament en la seva autoliquidació de l’impost sobre societats de l’any 2016 com base de la deducció per noves inversions l’adquisició d’un immoble, que havia venut l’any 2014, en virtut de l’aplicació d’una condició resolutòria. El Tribunal considera que no és procedent sancionar el contribuent per absència del principi de culpabilitat d’acord amb les següents circumstàncies:a) No hi ha hagut ocultació de dades rellevants.
b) No existia doctrina administrativa sobre la qüestió litigiosa en la data en què es va presentar la declaració corresponent.
c) El fet de que l’agent hagués adquirit novament l’immoble de referència en aquest darrer exercici fa que no sigui manifestament irraonable el criteri de considerar-lo com una nova inversió i, en conseqüència, deduïble.
d) El plantejament d’una consulta vinculant a l’Administració no és exigible al subjecte passiu, ja que la normativa configura aquest mecanisme com a voluntari.
e) L’administració no justifica la culpabilitat de l’infractor, i ni tan sols el grau de negligència en què hauria incorregut.
b) No existia doctrina administrativa sobre la qüestió litigiosa en la data en què es va presentar la declaració corresponent.
c) El fet de que l’agent hagués adquirit novament l’immoble de referència en aquest darrer exercici fa que no sigui manifestament irraonable el criteri de considerar-lo com una nova inversió i, en conseqüència, deduïble.
d) El plantejament d’una consulta vinculant a l’Administració no és exigible al subjecte passiu, ja que la normativa configura aquest mecanisme com a voluntari.
e) L’administració no justifica la culpabilitat de l’infractor, i ni tan sols el grau de negligència en què hauria incorregut.
Resolució: Confirma la sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 22 de febrer de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel Govern.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000068/2020
Núm. de Rotlle: TSJA-0000031/2021
SENTÈNCIA 76-2021
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRARepresentant: Sra. EMG
Advocada: Sra. EVC
Advocada: Sra. EVC
Apel·lat: P. SAU
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. XPA
Advocat: Sr. XPA
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrades: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000068/2020.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l’entitat P. SAU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat per la Comissió Tècnica Tributària en data 29 de setembre de 2020, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del Departament de Tributs i Fronteres de 20 de maig de 2020, en virtut del qual es va imposar a l’agent una sanció de 93.694,29 €, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu, respecte de la liquidació de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2016.La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de febrer de 2021 ha estimat la demanda i ha anul·lat les resolucions administratives impugnades.
LesLleis.com
2.- La representació del Govern interposa recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) L’agent va aplicar indegudament una deducció per noves inversions en l’exercici de 2016, ja que es referia a un immoble adquirit prèviament l’any 2014. Aquesta actuació demostra la negligència del subjecte passiu, que li ha comportat a més determinats beneficis fiscals.
b) Les infraccions de defraudació queden constituïdes amb qualsevol grau de negligència, tal com ha succeït en aquest cas, en què els informes d’auditoria no avalen l’aplicació de la deducció per noves inversions.
c) L’agent no va actuar amb la diligència necessària, ja que no va fer ús de la possibilitat de presentar una consulta vinculant a l’Administració.
b) Les infraccions de defraudació queden constituïdes amb qualsevol grau de negligència, tal com ha succeït en aquest cas, en què els informes d’auditoria no avalen l’aplicació de la deducció per noves inversions.
c) L’agent no va actuar amb la diligència necessària, ja que no va fer ús de la possibilitat de presentar una consulta vinculant a l’Administració.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.