Sentència 39-2022 del TSJA. Residència fiscal. Conveni per evitar la doble imposició amb Espanya.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: La sentència analitza les conseqüències al Principat d’Andorra del fet que dues persones físiques, suposadament residents fiscals a Andorra, hagin reconegut en el marc d’un procediment tributari espanyol que la seva residència fiscal estava a Espanya durant l’any 2017.En la sentència apel·lada, el Tribunal de Batlles va estimar la pretensió de les dues persones físiques d’anul·lar les seves declaracions andorranes de l’IRPF i obtenir les corresponents devolucions.
En el seu escrit d’apel·lació, el Govern al·lega que la residència fiscal dels contribuents havia de ser discutida en el marc del procediment amistós previst en el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya. Per tant, no acceptava com a fet que els dos obligats tributaris eren residents fiscals a Espanya en l’exercici 2017.
L’argument que és rebutjat pel Tribunal per considerar que d’acord amb el Conveni el criteri prioritari per determinar la residència fiscal dels contribuents és el país on es té el centre d’interessos vitals. En aquest sentit, en les actes de l’Administració espanyola es contenen detallades totes les dades analitzades que condueixen a la conclusió que ambdós eren residents fiscals a Espanya en dit exercici.
Així mateix, el Tribunal assenyala que els contribuents sí van sol·licitar l’aplicació del procediment amistós previst en l’art. 23 del Conveni conjuntament amb la sol·licitud de devolució per anul·lació de les declaracions de l’IRPF presentades i, recorda, que Andorra no ha desenvolupat reglamentàriament l’esmentat procediment.
No obstant, el Tribunal rebutja part de les conclusions de la sentència apel·lada. Si bé, els contribuents tenen la seva residència fiscal per l’any 2017 a Espanya, no procedirà la devolució de la totalitat de l’import satisfet en la seva declaració andorrana degut a que les quantitats declarades a Andorra i les incloses a l’acte amb conformitat no coincideixen i, a més a més, la suposada diferència provindria de rendes de béns immobiliaris situats al Principat d’Andorra que estarien subjectes a imposició en el nostre País.
Resolució: Estima parcialment el recurs presentat pel Govern anul·lant les resolucions impugnades i acorda la retroacció d’ambdós procediments per tal que s’apliqui el mecanisme previst a l’art. 23 del Conveni, del 8 de gener del 2015, entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000049/2022
Núm. Rotlle: TSJA-0000022/2023
SENTÈNCIA 39-2022
PARTS :
Apel·lants: AAA i BBBRepresentant: Sra. MPO
Advocada: Sra. MPR
Advocada: Sra. MPR
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. EMG
Advocada: Sra. MBV
Advocada: Sra. MBV
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrades: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000049/2022.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els Srs. AAA i BBB van interposar demanda jurisdiccional contra les resolucions de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), ambdues de data 01/08/2022, mitjançant les quals es desestimaven els recursos administratius interposats contra les resolucions del director adjunt de Gestió i Atenció al Contribuent, de data 10/05/2022, que, al seu torn, desestimaven les sol·licituds d’anul·lació de les declaracions de l’IRPF de l’exercici 2017 i les corresponents devolucions.LesLleis.com
2.- En la sentència núm. 16/2023, de data 13/02/2023, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pels agents, tot condemnant al Govern a retornar les quantitats ingressades per aquell concepte, incrementades amb l’interès moratori calculat des de la data en la que es va fer l’ingrés.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, els agents sostenen que en la sentència d’instància s’havia d’haver imposat les costes a la demandada, en entendre que, des de l’entrada en vigor del Codi de Procediment Civil (CPC), resulta aplicable el principi del venciment objectiu, llevat que es consideri que concorrin dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades.
4.- En la seva contesta, el GOVERN considera que és doctrina d’aquesta Sala Administrativa que en els processos contenciosos la condemna en costes només s’aplica quan la part actuï amb temeritat o mala fe, i, en aquest cas, en no haver-se apreciat cap conducta temerària, no procedeix la condemna en costes.
5.- Al seu torn, el GOVERN també va interposar recurs d’apel·lació, el qual fonamenta en les al·legacions següents:
- Els Srs. AAA i BBB havien anant presentant les seves declaracions d’IRPF com a residents fiscals al Principat, i el 28/09/2018 van presentar les corresponents a l’exercici 2017, tanmateix, com a conseqüència de la inspecció realitzada per l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria espanyola (AEAT), al juliol de 2020 van sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.
- Els agents mai han negat ser residents fiscals a Andorra o tenir el seu centre d’interessos aquí, sinó que és l’AEAT qui ha determinat que al 2017 el tenien a Espanya.
- L’art. 23 del Conveni per evitar la doble imposició signat entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya obliga que la persona concernida sotmeti el cas a l’autoritat competent de l’Estat d’on és resident, tanmateix, els agents no ho han fer sinó que s’han limitat a sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF.
- Abans d’arribar a concloure que s’ha produït una situació de doble imposició, cal activar tots els mecanismes que estableix el propi Conveni per tal de determinar que els contribuents han tributat per les mateixes rendes en els dos Estats contractants, i només quan s’estigui davant d’una situació de doble imposició és quan s’haurà d’aplicar les disposicions de l’art. 4.2.a) del propi Conveni.
- A la sentència apel·lada es diu que l’administració tributària andorrana no discuteix que l’any 2017 el centre d’interessos dels agents radicà a Espanya, quan no és així.
- Si l’administració tributària andorrana ha de discutir el lloc on els agents tenien el seu centre d’interessos, ho ha de fet amb l’AEAT en el marc dels procediments establerts en el Conveni, que han de ser activats pels agents, i no ho han fet.
- Per acreditar la doble imposició caldria examinar el detall de les rendes satisfetes en ambdós països, i comprovar que efectivament es tracta de les mateixes rendes, i que aquestes han estat gravades per impostos sobre la renda, comprovacions que no s’han dut a terme, compte tingut que les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i les rendes per les que han tributat a Espanya, i aquest treball és el que s’ha de dur a terme en el marc d’un eventual procediment amistós que s’ha d’iniciar per les persones concernides.
- Els agents mai han negat ser residents fiscals a Andorra o tenir el seu centre d’interessos aquí, sinó que és l’AEAT qui ha determinat que al 2017 el tenien a Espanya.
- L’art. 23 del Conveni per evitar la doble imposició signat entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya obliga que la persona concernida sotmeti el cas a l’autoritat competent de l’Estat d’on és resident, tanmateix, els agents no ho han fer sinó que s’han limitat a sol·licitar al Principat la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF.
- Abans d’arribar a concloure que s’ha produït una situació de doble imposició, cal activar tots els mecanismes que estableix el propi Conveni per tal de determinar que els contribuents han tributat per les mateixes rendes en els dos Estats contractants, i només quan s’estigui davant d’una situació de doble imposició és quan s’haurà d’aplicar les disposicions de l’art. 4.2.a) del propi Conveni.
- A la sentència apel·lada es diu que l’administració tributària andorrana no discuteix que l’any 2017 el centre d’interessos dels agents radicà a Espanya, quan no és així.
- Si l’administració tributària andorrana ha de discutir el lloc on els agents tenien el seu centre d’interessos, ho ha de fet amb l’AEAT en el marc dels procediments establerts en el Conveni, que han de ser activats pels agents, i no ho han fet.
- Per acreditar la doble imposició caldria examinar el detall de les rendes satisfetes en ambdós països, i comprovar que efectivament es tracta de les mateixes rendes, i que aquestes han estat gravades per impostos sobre la renda, comprovacions que no s’han dut a terme, compte tingut que les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i les rendes per les que han tributat a Espanya, i aquest treball és el que s’ha de dur a terme en el marc d’un eventual procediment amistós que s’ha d’iniciar per les persones concernides.
6.- Els agents es van oposar al recurs d’apel·lació interposat pel Govern, tot al·legant que:
- Resulta d’aplicació el criteri adduït per l’AEAT per considerar que els agents són residents fiscals a Espanya, compte tingut que l’any 2017 van tenir el seu centre d’interessos al país veí.
- El Conveni per evitar la doble imposició té un rang superior a la Llei de l’IRPF i és el que determina en quin país s’ha de considerar resident fiscal un contribuent quan els dos països consideren que ho és al seu territori, i el criteri de tenir els interessos econòmics i vitals en un concret país (que addueix Espanya) té preferència sobre el criteri de residir 183 dies al seu territori, que és el que addueix Andorra.
- El procediment amistós previst a l’art. 23 del Conveni no està desenvolupat reglamentàriament pel Principat d’Andorra, per la qual cosa els agents van sol·licitar la devolució de les quantitats pagades a Andorra en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.
- L’AEAT decideix que els agents eren residents fiscals a Espanya tot aplicant l’art. 9.b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.
- Tant Espanya com el Principat consideren que els agents eren residents fiscals al seu país, però l’acreditació que tenen els seus vincles personals i econòmics a Espanya deriva del document “Acta con acuerdo” subscrit entre els agents i l’AEAT que es va portar a les actuacions, document que el GOVERN no ha impugnat.
- L’art. 23 del Conveni no obliga als agents a sol·licitar l’inici d’un procediment amistós, sinó que es pot acudir també a la via de recurs d’acord el dret intern dels Estats concernits.
- A les actuacions s’ha demostrat que les rendes liquidades al Principat pels agents en l’exercici 2017 i en concepte d’IRPF, són les mateixes que s’han liquidat a Espanya per aquest mateix exercici i concepte.
- El GOVERN no ha discutit que els agents hagin tingut durant l’exercici 2017 els seus interessos vitals a Espanya.
- El Conveni per evitar la doble imposició té un rang superior a la Llei de l’IRPF i és el que determina en quin país s’ha de considerar resident fiscal un contribuent quan els dos països consideren que ho és al seu territori, i el criteri de tenir els interessos econòmics i vitals en un concret país (que addueix Espanya) té preferència sobre el criteri de residir 183 dies al seu territori, que és el que addueix Andorra.
- El procediment amistós previst a l’art. 23 del Conveni no està desenvolupat reglamentàriament pel Principat d’Andorra, per la qual cosa els agents van sol·licitar la devolució de les quantitats pagades a Andorra en concepte d’IRPF de l’exercici 2017.
- L’AEAT decideix que els agents eren residents fiscals a Espanya tot aplicant l’art. 9.b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.
- Tant Espanya com el Principat consideren que els agents eren residents fiscals al seu país, però l’acreditació que tenen els seus vincles personals i econòmics a Espanya deriva del document “Acta con acuerdo” subscrit entre els agents i l’AEAT que es va portar a les actuacions, document que el GOVERN no ha impugnat.
- L’art. 23 del Conveni no obliga als agents a sol·licitar l’inici d’un procediment amistós, sinó que es pot acudir també a la via de recurs d’acord el dret intern dels Estats concernits.
- A les actuacions s’ha demostrat que les rendes liquidades al Principat pels agents en l’exercici 2017 i en concepte d’IRPF, són les mateixes que s’han liquidat a Espanya per aquest mateix exercici i concepte.
- El GOVERN no ha discutit que els agents hagin tingut durant l’exercici 2017 els seus interessos vitals a Espanya.
7.- Ambdues parts van confirmar els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.
8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat