Sentència 51-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d’aliments. S’ha d’aplicar en els termes del conveni de separació. Eficàcia probatòria del cens de població: presumpció iuris tantum.

OBJECTE: TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d’aliments. S’ha d’aplicar en els termes del conveni de separació. Eficàcia probatòria del cens de població: presumpció iuris tantum.

Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000097/2023
ORIGEN.- 2000039/2022 - 0
NIG: 5300545320220000075

SENTÈNCIA 51-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. S

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000039/2022.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. S, actuant en el seu propi nom i interès, va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 5 d’abril de 2022 de la Direcció adjunta d’Inspecció Tributària, confirmada per acord de la Comissió Tècnica Tributària de 27 de juny de 2022, mitjançant la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l’agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.

La sentència de 8 de novembre de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda, declarant que les resolucions impugnades no eren ajustades a dret, únicament quant a la possibilitat de reduir la base de tributació de l’IRPF en la tercera part de la pensió global satisfeta per l’agent, que es correspon al pagament de la pensió compensatòria establerta en el conveni regulador de la separació del matrimoni contret per l’interessat i la Sra. L.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual es defensa que resulta improcedent reduir la base de tributació de l’impost, en la part relativa a la pensió compensatòria establerta en el conveni de separació a favor de l’esposa, ja que l’eficàcia d’aquest conveni quedava subjecta al fet que la Sra. L marxés definitivament del domicili conjugal, mentre que, en realitat, segueix registrada a la mateixa adreça en el cens de la Parròquia d’Escaldes-Engordany.

3.- La part agent ha interposat també recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. El demandant es mostra disconforme amb la part de la resolució que considera improcedent la reducció de la base de tributació, en la part de la pensió global que correspon al fill del recurrent, en base a que el conveni regulador de la separació condiciona el pagament d’aquesta pensió al fet que els fills, un cop arribats a la majoria d’edat, cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament, circumstància que no es dóna en aquest cas. Per contra, el recurrent considera que el dret d’aliments no s’esgota en el terminis previstos en el conveni de separació, sinó que es manté mentre que el fill no tingui independència econòmica.

4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit de sol·licitar la seva desestimació, en els termes que resulten de les actuacions.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.